Sacarina

compost químic

La sacarina, codi alimentari de la UE: E954 és un edulcorant artificial. La paraula sacarina, com la de sacarosa, deriva del grec σάκχαρον que a la vegada deriva del terme sànscrit per al sucre, sharkara. És un edulcorant artificial. La matèria activa, sulfamida de benzè, no té energia (calories) i és molt més dolça que la sacarosa, però té un regust amarg desagradable, especiament en concentracions altes. Es fa servir en productes com begudes gasoses, caramels, medicines, i pasta de dents.

Infotaula de compost químicSacarina
Substància químicacompost químic Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular182,999 u Modifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorConstantin Fahlberg i Ira Remsen Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₇H₅NO₃S Modifica el valor a Wikidata
Saccharin.svg
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC=C2C(=C1)C(=O)NS2(=O)=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
PKa1,6 Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió228,5 °C
229 °C Modifica el valor a Wikidata

PropietatsModifica

La sacarina és inestable quan s'escalfa però no fa reaccions químiques amb altres ingredients alimentaris. Es conserva bé. Per a compensar el seu mal regust es fan mescles amb altres edulcorants, per exemple amb ciclamat de sodi en la proporció 10:1 (10 de ciclamat (E952), 1 de sacarina (E954). Sovint es fa servir la sacarina junt amb aspartam en begudes ”diet”. La sacarina passa a través del cos sense digerir-se. Encara que no aporti energia pot provocar l'alliberament d'insulina en humans i rates de laboratori,[1][2][3] això també ho fan altres edulcorant com l'aspartam.[4]

En la seva forma àcida, la sacarina no és soluble en aigua. Com edulcorant artificial es presenta en forma de sal de sodi. La sal de calci es fa servir de vegades, especialment per a dietes baixes en sodi. Aquestes dues sals són molt solubles en aigua: 0.67 grams per mil·lilitre d'aigua.[5][6]

HistòriaModifica

La sacarina es va produir per primera vegada l'any 1878 per Constantin Fahlberg, a la Universitat Johns Hopkins. Però no es va comercialitzar fins després de la Primera Guerra Mundial. Va passar a ser popular a la dècada de 1960 pel fet de ser un edulcorant que no aporta calories.

QuímicaModifica

La fórmula de la sacarina és: C7H5NO3S i es pot produir per diverses vies.[7] La via original comença amb el toluè. Però se n'han desenvolupat altres que tenen més rendiment.

SalutModifica

No s'ha demostrat que provoqui càncer.[8]

Vegeu tambéModifica

Notes i referènciesModifica

  1. Just T, Pau HW, Engel U, Hummel T «Cephalic phase insulin release in healthy humans after taste stimulation?». Appetite, 238, 4, 10-11-2008, pàg. 622–7. DOI: 10.1016/j.appet.2008.04.271. PMID: 18556090.
  2. E Ionescu, F Rohner-Jeanrenaud, J Proietto, RW Rivest and B Jeanrenaud «Taste-induced changes in plasma insulin and glucose turnover in lean and genetically obese rats». Diabetes, 37, 6, 1988, pàg. 773–779. DOI: 10.2337/diabetes.37.6.773. PMID: 3289998.
  3. H. R. Berthoud, E. R. Trimble, E. G. Siegel, D. A. Bereiter and B. Jeanrenaud «Cephalic-phase insulin secretion in normal and pancreatic islet-transplanted rats». American Journal of Physiology-Endocrinology and Metabolism, 238, 4, 01-04-1980, pàg. E336=E340. PMID: 6769337.
  4. «Is Aspartame Really Safer in Reducing the Risk of Hypoglycemia During Exercise in Patients With Type 2 Diabetes? — Diabetes Care». care.diabetesjournals.org. [Consulta: 20 juny 2010].
  5. Remsen, I. and Fahlberg, C., «Über die Oxydation des Orthotoluolsulfamids». Chemische Berichte, 12, 1879, pàg. 469–473.
  6. P. M. Priebem, G. B. Kauffman «Making governmental policy under conditions of scientific uncertainty: A century of controversy about saccharin in congress and the laboratory». Minerva, 18, 4, 1980, pàg. 556–574. DOI: 10.1007/BF01096124. PMID: 11611011.
  7. David J. Ager, David P. Pantaleone, Scott A. Henderson, Alan R. Katritzky, Indra Prakash, D. Eric Walters «Commercial, Synthetic Nonnutritive Sweeteners». Angewandte Chemie International Edition, 37, 13-24, 1998, pàg. 1802–1817 ele=afficheN&cpsidt=10528065. DOI: 10.1002/(SICI)1521-3773(19980803)37:13/14<1802::AID-ANIE1802>3.0.CO;2-9.
  8. Takayama, S.; Sieber, SM.; Adamson, RH.; Thorgeirsson, UP.; Dalgard, DW.; Arnold, LL.; Cano, M.; Eklund, S. «Long-term feeding of sodium saccharin to nonhuman primates: implications for urinary tract cancer.». J Natl Cancer Inst, 90, 1, Jan 1998, pàg. 19-25.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sacarina