Suite per a violí i piano (Britten)

Suite de Britten

La Suite per a violí i piano, op. 6, és una suite composta per Benjamin Britten. La primera actuació de l'obra completa es va donar el 13 de març de 1936 com a part d'una emissió de la BBC.[1] L'estrena en públic va tenir lloc el 21 d'abril de 1936 al Casal del Metge de Barcelona,[2] amb Antoni Brosa i Vives al violí i el mateix compositor al piano,[3] en el marc del Festival de la Societat Internacional de Música que aquell any es va celebrar a la capital catalana.[4]

Infotaula de composicióSuite per a violí i piano
Forma musicalobra/composició musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorBenjamin Britten Modifica el valor a Wikidata
Catalogacióop. 6 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena21 abril 1936 Modifica el valor a Wikidata
EscenariCasal del Metge Modifica el valor a Wikidata, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretAntoni Brosa i Vives i Benjamin Britten Modifica el valor a Wikidata

MovimentsModifica

  1. Introduction: Andante maestoso
  2. March: Allegro alla marcia
  3. Moto perpetuo: Allegro molto e con fuoco
  4. Lullaby: Lento tranquillo
  5. Waltz: Alla valse, vivace e rubato

RepresentacionsModifica

El 17 de desembre de 1934 es va interpretar de forma incompleta, els moviments 1, 3 i 4, al Wigmore Hall de Londres, Henri Temianka el violí i Betty Humby el piano. Originalment publicada el 1935 com una suite completa, tres moviments del grup es van publicar més tard a principis de 1976 (March, Lullaby i Waltz) i es van anomenar 'Tres peces per a violí i piano, de la Suite op. 6 '. Britten també va organitzar March, Lullaby i Waltz per a viola i piano el gener de 1935.[5]

ReferènciesModifica

  1. «Dades de l'obra» (en anglès). Boosey. [Consulta: 9 agost 2018].
  2. «Informació del concert» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 9 agost 2018].
  3. Enciclopèdia Espasa, suplement 1979-80, pàg 78
  4. «Informació» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 9 agost 2018].
  5. «Dades de l'obra» (en anglès). Britten Thematic Catalogue. [Consulta: 9 agost 2018].