Obre el menú principal

Antoni Brosa i Vives

músic català

Antoni Brosa i Vives (La Canonja, Tarragonès, 27 de juny de 1894 - Barcelona, 23 de març de 1979[1]) fou un violinista català.

Infotaula de personaAntoni Brosa i Vives
La Canonja.jpg
Església de La Canonja, vila on va néixer Brosa
Biografia
Naixement 27 juny 1894
la Canonja (Tarragonès)
Mort 23 març 1979 (84 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Violinista
Influències
Instrument Violí

Musicbrainz: 04740ac7-8660-444c-9428-46dfd563c054 Discogs: 3670958
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'un director de banda municipal, començà els seus estudis musicals als 4 anys a Reus, sota la direcció del seu pare però als 8 anys, continuà els seus estudis a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona, sota la tutela d'Enrique Ainaud, que va rebutjar cobrar-li les classes.

Fou tal el seu aprofitament musical, que als 10 anys va realitzar el seu primer recital a Barcelona interpretant el Concert per a violí de Johannes Brahms, el qual li valdria una pensió de l'Ajuntament d'aquella ciutat, i una beca per poder estudiar a la més prestigiosa escola de l'època, el Conservatori de Brussel·les amb Matthieu Crickboom. A causa de la Primera Guerra Mundial, el 1914 emigrà a Londres, època on va tenir certs problemes econòmics. El seu gran debut a la capital londinenca, fou el 1919 amb un recital que causà gran impacte i admiració per l'intèrpret. En aquest mateix pais, es dedicarà a l'ensenyança en diversos centres musicals com el Royal College i l'Smith College de Northampton, sense abandonar la tasca com a concertista.

També, en aquesta època, sorgí la seva amistat amb el compositor Benjamin Britten i l'inici de la dedicació a la música moderna d'aquell temps tocant concerts de contemporanis del mateix Britten, Malipiero i Szymanowski i obres, tant simfòniques com cambrístiques de Schönberg, Bartók, Stravinski, Hindemith, Prokófiev, Milhaud, Vaughan Williams, Bloch, etc.

Arran d'aquest encontre amb Britten i de la profunda admiració que sentia el compositor cap al violinista, el 1940, any en què es va establir temporalment als Estats Units, li estrenà el Concert per a violí al Carnegie Hall de Nova York, juntament amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York sota la direcció de John Barbirolli. Al mateix any, realitzà la versió radiofònica de Schöenberg per a la BBC.

A partir de 1940 tornà a visitar Catalunya. Durant l'estiu estudià i descansà a Tossa de Mar (Girona). Abans de començar la nova temporada artística a l'estranger, va realitzar concerts a Barcelona.

Antoni Brosa tocava un violí Stradivari anomenat "Vesuvius Strad" que més tard passà a ser propietat del violinista i compositor britànic Rem Lauricella.

A més a més, en la seva faceta de mestratge, va intervenir en els cursos de Música de Sant Jaume de Galícia. L'any 1971 abandonà la música de manera professional.

Carrera musicalModifica

Com a solistaModifica

Va debutar com a solista el 1926 a Londres i va realitzar recitals en la majoria de països europeus, especialment Alemanya, Itàlia i França. El 1930 va fer una gira pels EUA. Ha tocat amb les principals orquestres d'Anglaterra i dels EUA i fou un dels primers grans violinistes que va actuar a la BBC de Londres.

Més tard, a la Barcelona de 1936, estrenà la Suite per a violí i piano, op. 6, de Britten, acompanyat al piano pel mateix autor.

En el Maggio Musicale Fiorentino de 1950, estrenà el Concerto de violino de Robert Gerhard.

Com a músic de cambraModifica

El 1924 fundà el "Quartet Brosa" (amb Matthew Greenbaum com a segon violí, Leonard Rubens com a viola i Anthony Pini com a violoncel), amb el qual realitzà gires pels Estats Units, convidat per l'Elizabeth Sprague Coolidge Foundation.

El seu èxit fou tal que va ser designat per representar a Anglaterra en el festival internacional de música contemporània en 1928.

Formà un duo amb Mathilde Verne (1924-1927) i més tard amb Kathlen Long (1948-1966).

En el Festival de la SIMC de 1928, a Siena, estrenà un quartet de Franck Bridge.

També fou membre del Quartet Pro Arte.

BibliografiaModifica

  • Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1979-80, pàg. 78 (ISBN 84-239-6954-1)
  • Matas, Ricart. "Diccionario Biográfico de la Música"
  • Kennedy, The Oxford Dictionary of Music
  • Diccionario Enciclopédico de la Música
  • Michel, F. "Enciclopèdia Salvat de la Música"
  • Gran Enciclopèdia de la Música
  • The New Grove, "Dictionary of Music and Musician" edited by Stanley Sadie

ReferènciesModifica

  1. (en castellà) La Vanguardia, 25-03-1979.