Édouard Lalo

compositor francès

Édouard Lalo (Lilla, 27 de gener de 1823 - París, 22 d'abril de 1892) fou un compositor francès.[1]

Infotaula de personaÉdouard Lalo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Édouard Victor Antoine Lalo Modifica el valor a Wikidata
27 gener 1823 Modifica el valor a Wikidata
Lilla (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1892 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGrave of Lalo (en) Tradueix
Cementiri de Père-Lachaise, 67 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióRegional Conservatory of Lille (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor clàssic Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPierre Baillot, François-Antoine Habeneck i Julius Schulholff Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí i viola Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJulie-Marie-Victoire Bernier de Maligny Modifica el valor a Wikidata
FillsPierre Lalo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1287723 Spotify: 4kWXpaUAQNnuCcaPiwFYW1 Musicbrainz: 9736c049-7923-49a8-bfc8-73f71bcc77be Lieder.net: 4760 Discogs: 883257 IMSLP: Category:Lalo,_Édouard Allmusic: mn0001171536 Find a Grave: 7866 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Édouard Lalo va estudiar violí i violoncel al Conservatori de Lilla i més tard, a l'edat de setze anys, es va traslladar a París, contra la voluntat de son pare, per tal de continuar els seus estudis musicals, seguint cursos de violí al Conservatori d'aquesta ciutat. També a París va establir amistat amb Eugène Delacroix.

 
Lalo el 1865

Llevat de dues simfonies — destruïdes, segons sembla, pel mateix compositor —, les seves primeres composicions van estar destinades a petits conjunts instrumentals o vocals, d'entre les quals destaquen les sis Romances populaires (1849), les Six Mélodies, sobre poemes de Victor Hugo (1856), dos Trios amb piano (entre 1850 i 1852) i diferents peces per a violí i piano.

El 1855, junt amb Jules Armingaud[2] va participar en la creació del Quartet Armingaud, l'objectiu del qual era donar a conèixer les obres dels mestres alemanys. Quatre anys més tard, va compondre el seu Quartet de corda. El 1866, va concloure Fiesque, la seva primera òpera, que mai no va ser duta a l'escena però que va nodrir altres obres, com ara el Divertissement pour orchestre (1872) o la Simfonia en sol menor (1886).

La dècada de 1870 va ser especialment fecunda per a Lalo: a més del Concert per a violí (1873) i el Concert per a violoncel (1877), Lalo va escriure les dues més cèlebres obres, la Simfonia Espanyola (1874) i l'òpera Le Roi d'Ys (1875-1881). Va adquirir notorietat amb la primera d'aquestes obres, que de fet és un concert per a violí en cinc moviments. Es tracta d'una composició brillant que va ser estrenada pel violinista espanyol Sarasate i que ha restat sempre molt popular. El seu Concert per a violoncel, encara que menys apreciat, és una obra molt interessant. Quant a l'òpera Le Roi d'Ys, no va ser estrenada fins a l'any 1888, però va aconseguir un èxit triomfal.

Entre les seves composicions d'envergadura destaca el ballet Namouna (1882), que va compondre sota comanda de l'Òpera de París i que va ser coreografiat per Lucien Petipa. Aquesta obra va obtenir una freda acollida, entre l'escridassada del públic i l'entusiasme de molts dels seus col·legues músics, com Debussy, Fauré o Chabrier. S'ha mantingut al repertori en forma de suite orquestral.

Les seues aportacions modifica

Lalo és apreciat principalment per la riquesa de la seua tècnica orquestral, però també se li reconeix la seua tasca com a intèrpret i com a compositor en la renovació de la música de cambra francesa del seu temps. El seu Quartet de corda revela uns forta influència de Beethoven, però també deixa entreveure un vigor rítmic molt personal.

Contemporània de Carmen de Bizet, la Simfonia Espanyola per a violí i orquestra és una de les primeres obres orquestrals franceses que van utilitzar material folklòric espanyol. Aquest interès de Lalo per la música popular es troba també en la Fantasia Noruega (1878), en la Rapsòdia Noruega (1879), en el Concert Rus (1879), així com en la «llegenda bretona» de Le Roi d'Ys. En aquesta obra, Lalo, renunciant a la influència wagneriana, utilitza formes breus i palesa una gran capacitat d'invenció melòdica i rítmica, sostingudes per una rica escriptura harmònica.

Està soterrat al cementeri parisenc de Père Lachaise.

Obres principals modifica

  • Música orquestral:
Aubade, per a deu instruments (1872)
Divertissement (1872)
Concert per a violí (1873)
Simfonia Espanyola (1874)
Concert per a violoncel (1877)
Rapsòdia Noruega (1879)
Simfonia (1886)
Concert per a piano (1889)
  • Música de cambra:
Sonata per a violí (1853)
Sonata per a violoncel (1856)
Tres trios amb piano
Quartet de corda
  • Musica vocal:
Cinc lieder sobre textos de Lamartine, Laprade i Silvestre (1879).
Sis melodies sobre poemes de Victor Hugo (1855)
Tres melodies sobre Musset
  • Òperes :
Fiesque (1866)
Le Roi d'Ys (1888)
  • Ballet:
Namouna (1882)

Referències modifica

  1. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 6, pàg. 294 (ISBN 84-239-4506-5)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Lalo