Obre el menú principal

Sulci (Σολκοί) fou una de les principals ciutats de Sardenya a la costa sud-oest, a una illa anomenada actualment Santu Antiogu (it. Sant'Antioco), unida a l'illa principal per un istme, al sud del qual hi ha una gran badia coneguda per golf de Palmas, antigament Sulcitanus Portus. Es pot visitar el conjunt dels materials arqueològics associats a la ciutat al Museo Archeologico "Ferruccio Barreca".

Infotaula de geografia políticaSulci

Localització
 39° 04′ 00″ N, 8° 27′ 00″ E / 39.066666666667°N,8.45°E / 39.066666666667; 8.45
EstatItàlia
Regió amb Estatut EspecialSardenya
Former provinces of Italyprovíncia de Carbonia-Iglesias
ComunaSant'Antioco
Modifica les dades a Wikidata

Fases d'hàbitatModifica

Període pre-nuràgic i nuràgicModifica

Segons les dades arqueològiques, els primers d'assentaments a l'illa de Santu Antiogu pertanyen a la cultura d'Ozieri (II mil·lenni aC), tractant-se d'espais d'hàbitat (fons de cabana) i sepultures excavades a la roca. A l'Edat del Bronze es testimonien també assentaments i materials atribuïbles de la civilització nuràgica, en consonància amb el panorama del conjunt de Sardenya. Els primers mercaders llevantins que arribarien a Sulci s'haurien relacionat de forma pacífica amb les poblacions nuràgiques preexistents, perquè els recents treballs arqueològics han descobert evidències de freqüentació d'un mateix espai per part de fenicis i nuràgics. Aquest mateix fenomen s'observa en les primeres fases del tofet de la ciutat.

Període fenici-púnicModifica

A partir de les evidències materials, la fundació de la ciutat fenícia de Sulci se situa entorn d'inicis del s.VIII aC. L'assentament s'hauria situat a la banda oriental del turó i descendiria progressivament cap al mar a partir de carrers ortogonals. La fases de vida de l'enclavament es coneixen sobretot a partir dels treballs arqueològics efectuats als anys 1980' a l'àrea del Cronicario, que descobrí les restes de la ciutat fenícia, púnica i finalment romana. Aquest jaciment presenta un assentament ben consolidat a mitjans del s.VIII aC, amb una cultura material pròpia dels primers pobladors fenicis, així com de la colònia nord-africana de Cartago, a la qual cal afegir elements arribats a partir del comerç amb els grecs i els etruscos. En època fenícia l'àrea del Cronicario seria un barri d'hàbitat i dedicat a les activats artesanals com ara el tractament del peix o l'elaboració del metall. Amb el control cartaginès de l'illa, a partir del s.VI aC, la ciutat patirà importants modificacions culturals i urbanístiques. Així i tot la ciutat continuarà funcionant com a una important població donada la seva avantatjada posició com a port i gràcies a l'explotació dels propers recursos minerals dels Sulcis-Iglesiente, com ara la plata.

 
Estàtues de lleons de la porta Nord de la ciutat de Sulci, trobades al 1983 (Santu Antiogu, Museo archeologico)

D'aquest període també en destaca el tofet, una àrea sagrada on es dipositaven urnes cineràries que contenien les restes dels nens que havien nascut morts o morien prematurament acompanyades de betils o esteles. Aquest espai, dedicat a Tanit i Baal Hamon, s'hauria creat a partir dels primers pobladors fenicis i hauria tingut continuïtat durant la dominació cartaginesa. A banda, la necròpoli púnica que s'associa a la ciutat és la més important de Sardenya, amb unes 6 ha i gairebé 1500 tombes hipogeiques. En aquestes, el ritual majoritari seria el de la inhumació, si bé no manquen casos d'incineració en cronologies més tardanes.

Període romàModifica

Com la resta de l'illa, Sulci va passar als romans a partir del 238 aC en el context posterior a la Primera Guerra Púnica. A la guerra civil entre Gneu Pompeu i Juli Cèsar la ciutat va rebre a la flota del pompeià Nasidius i la va proveir amb subministraments. Cèsar la va castigar per aquests fets quan va retornar d'Àfrica el 46 aC, i va imposar a Sulci una contribució extraordinària de 100.000 sestercis i un increment del seu tribut anyal de gra. Tot i això la ciutat va romandre com a ciutat important i prospera durant l'imperi. Estrabó i Pomponi Mela l'esmenten com la segona ciutat de Sardenya i el seu rang municipal està testimoniat per inscripcions a més de ser esmentat per Plini el Vell. Ptolemeu esmenta un poble de Sardenya, els sulcitans (sulcitani), que són, sens dubte, els habitants de Sulci. Una altra ciutat amb el mateix nom és esmentada als Itineraris (segle IV) a l'est de l'illa, al lloc de la moderna Giralo, prop de Tortoli.

A l'època cristiana fou un dels quatre bisbats de l'illa. La ciutat va desaparèixer al segle XIII i les seves restes es poden veure al nord de la moderna San Antioco. El nom de Sulcis es dóna avui dia a la comarca situada al sud de l'antiga ciutat.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulci  
  • BARTOLONI, P. (2009) Archeologia fenicio-punica in Sardegna. Introduzione allo studio. Cagliari: CUEC Editrice

Vegeu tambéModifica