Sulfat de vanadil

compost químic

El sulfat de vanadil, VOSO₄, és un compost inorgànic de vanadi. Aquest sòlid blau és una de les fonts més comunes de vanadi al laboratori, la qual cosa en reflecteix l'elevada estabilitat. L'ió vanadil, VO2+, ha estat nomenat l'"ió diatòmic més estable".[1] El sulfat de vanadil és un intermedi en l'extracció de vanadi a partir de residus del petroli, com per exemple el sutge.[2] El sulfat de vanadil forma part d'alguns suplements alimentaris i fàrmacs. Aquest compost mimetitza els efectes de la insulina, tot i que els humans no semblen necessitar la seva incorporació a la dieta.

Infotaula de compost químicSulfat de vanadil

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular162,891 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolantidiabètic Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaO₅SV Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-]S(=O)(=O)[O-].O=[V+2] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

Síntesi, estructura i reaccions modifica

El sulfat de vanadil s'obté generalment per reducció de l'òxid de vanadi (V) amb diòxid de sofre:

V₂O₅ + 7 H₂O + SO₂ + H₂SO₄ → 2 [V(O)(H₂O)₄]SO₄

En una dissolució aquosa, la sal cristal·litza com a pentahidrat, la cinquena molècula d'aigua no es troba enllaçada al metall al sòlid. Vist com un complex de coordinació, l'ió és octaèdric, amb un lligand oxo, quadre lligands d'aigua equatorials, i un sulfat monodentat.[1] La distància d'enllaç V=O és de 160 pm, uns 50 pm més curta que la dels enllaços V–OH₂. En dissolució, l'ió sulfat es dissocia ràpidament.

El sulfat de vanadil és un precursor comú d'altres derivats vanadílics com el vanadil acetilacetonat:[3]

[V(O)(H₂O)₄]SO₄ + C₅H₈O₂ + Na₂CO₃ → [V(O)(C₅H₇O₂)₂ + Na₂SO₄ + 4 H₂O + CO₂

En dissolució àcida, l'oxidació del sulfat de vanadil dona derivats de color groc d'oxovanadi(V). La seva reducció, per exemple mitjançant zinc, dona derivats de vanadi(III) i vanadi(II), que es caracteritzen pel seu color verd i violeta, respectivament.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Greenwood, Norman N.; Earnshaw, Alan (1984). Chemistry of the Elements. Oxford: Pergamon Press. p. 1157. ISBN 0-08-022057-6.
  2. Günter Bauer, Volker Güther, Hans Hess, Andreas Otto, Oskar Roidl, Heinz Roller, Siegfried Sattelberger in "Vanadium and Vanadium Compounds" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005.
  3. Bryant, Burl E.; Fernelius, W. Conard «Vanadium(IV) Oxy(acetylacetonate)». Inorg. Synth., 5, 1957, p. 113–16. DOI: 10.1002/9780470132364.ch30.