Svetlana Jitomirskaya

matemàtica estatunidenca

Svetlana Yakovlevna Jitomirskaya (ucraïnès: Світлана Яківна Житомирська, Svitlana Iàkivna Jitòmirska; Khàrkiv, 4 de juny de 1966) és una matemàtica americana, soviètica de naixement, que treballa en sistemes dinàmics i física matemàtica.[1][2]

Infotaula de personaSvetlana Jitomirskaya
Svetlana Jitomirskaya (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1966 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Khàrkiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiIàkov Sinai Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSistema dinàmic i física matemàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Irvine (2000–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Estudiant doctoralDeborah Koslover (en) Tradueix, Melinda Schulteis (en) Tradueix, Michael David Landrigan (en) Tradueix, Christoph Marx (en) Tradueix, Rajinder Mavi (en) Tradueix, Rui Han (en) Tradueix, Mustafa Said (en) Tradueix i Shiwen Zhang (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
MareValentina Borok Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jitomirskaya va néixer i va créixer a Khàrkiv. Tant la seva mare, Valentina Borok, com el seu pare, Iàkov Jitòmirski, eren professors de matemàtiques.

Va fer els seus estudis universitaris a la Universitat Estatal de Moscou, on va ser estudiant de, entre altres, Vladímir Arnold i Iàkov Sinai. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat Estatal de Moscou l'any 1991 sota la supervisió de Iàkov Sinai. Es va unir el departament de matemàtiques de la Universitat de Califòrnia a Irvine l'any 1991 com a conferenciant, i es va convertir en professora ajudant al 1994 i professora plena al 2000.[2] És especialment coneguda per haver solucionat el problema dels deu martinis juntament amb el matemàtic Artur Avila.[3][4]

HonorsModifica

L'any 2005, li va ser atorgat el Premi Ruth Lyttle Satter de Matemàtiques, pel "seu treball pioner en la localització cuasiperiódica no perturbativa".[5]

El 2002, va ser conferenciant convidada al Congrés Internacional de Matemàtics, celebrat a Pequín.[6]

Va rebre la Sloan Fellowship l'any 1996.[7]

Al 2018 va entrar a l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències.[8]

Jitomirskaya va rebre l'any 2020 el Premi Dannie Heineman de Física Matemàtica, convertint-se en la segona dona a guanyar el premi i en la primera dona guanyadora única del premi. La citació del premi va valorar "la seva feina en la teoria espectral dels operadors quasi-periòdics de Schrödinger i per haver relacionat qüestions en sistemes dinàmics. En particular, per la seva funció en la solució del problema dels deu martinis, concernint la naturalesa de conjunt del Cantor de l'espectre dels operadors gairebé de Mathieu i en el desenvolupament dels aspectes matemàtics fonamentals de la localització i els fenòmens de transició d'aïlladors de metall."[4]

Obra seleccionadaModifica

ReferènciesModifica

  1. O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Svetlana Jitomirskaya» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  2. 2,0 2,1 Jitomirskaya's CV
  3. Avila, Artur. «Solving the Ten Martini Problem». A: Mathematical Physics of Quantum Mechanics. 690, 2006, p. 5–16 (Lecture Notes in Physics). DOI 10.1007/3-540-34273-7_2. ISBN 978-3-540-31026-6. 
  4. 4,0 4,1 Pignataro, Anthony. UC Irvine mathematics professor makes history with award, 23 octubre 2019. 
  5. Notices of the American Mathematical Society.
  6. [enllaç sense format] http://www.mathunion.org/db/ICM/Speakers/SortedByCongress.php
  7. [enllaç sense format] http://www.sloan.org/sloan-research-fellowships/past-fellows/?tx_sloangrants_sloanfellows%5Baction%5D=list&tx_sloangrants_sloanfellows%5Bcontroller%5D=Fellows&cHash=8f53adde7b4458aff6de5c2679773fee
  8. . 

Enllaços externsModifica