Viquipèdia

Khàrkiv

ciutat d'Ucraïna

Khàrkiv (en ucraïnès Ха́рків; en rus Ха́рьков, Khàrkov) és la segona ciutat més gran d'Ucraïna. És el centre administratiu de l'óblast o província de Khàrkiv, com també el centre administratiu del districte o raion homònim. La ciutat està localitzada al nord-est del país. L'any 2006, la seva població era d'1.461.300 habitants.

Infotaula de geografia políticaKhàrkiv
Харків (uk) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes
Будинок держпромисловості 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Localització
Charkiw-Ukraine-Map.png Modifica el valor a Wikidata
 49° 59′ 33″ N, 36° 13′ 52″ E / 49.9925°N,36.2311°E / 49.9925; 36.2311Coord.: 49° 59′ 33″ N, 36° 13′ 52″ E / 49.9925°N,36.2311°E / 49.9925; 36.2311
EstatUcraïna
ÓblastProvíncia de Khàrkiv
Raionraion de Khàrkiv Modifica el valor a Wikidata
Capital de
uiezd de Khàrkiv
Regiments cosacs de la Ucraïna Slobodà
Gubèrnia de Khàrkiv (1835–1925)
Governació general de la Petita Rússia (1837–1856 (Julià))
República Socialista Soviètica d'Ucraïna (1919–1934)
raion de Khàrkiv (1923–2020)
ókrug de Khàrkiv (1923–1930)
Província de Khàrkiv (1932–)
raion de Khàrkiv (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.433.886 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat4.096,82 hab./km²
Idioma oficialucraïnès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície350 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perKhàrkiv Modifica el valor a Wikidata
Altitud152 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
FundadorAleix de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Creació1654
Organització política
Òrgan legislatiuAjuntament de Khàrkiv Modifica el valor a Wikidata
• Cap de governIhor Terekhov (en) Tradueix (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal61000–61499 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic572 Modifica el valor a Wikidata
Identificador KOATUU6310100000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webcity.kharkov.ua Modifica el valor a Wikidata
Facebook: kharkovgovernment Modifica el valor a Wikidata

Durant els primers anys de la Unió Soviètica, la ciutat fou la capital de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna (1917-1934).

En contradicció amb la constitució d'Ucraïna, la Rada (consell) de la ciutat va declarar el rus com a cooficial amb l'ucraïnès el 6 de març del 2005.[1]

Sota el nom de Khàrkov, la ciutat va ser la capital de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna des de 1917 fins a 1934. En aquella època, s'anomenava Charcovie en francès.[2] Khàrkiv és un dels centres industrials, culturals, científics i acadèmics més importants d'Ucraïna. La ciutat té molts espais verds. L'any 2010, Khàrkiv va rebre el Premi Europa,[3] va ser la primera ciutat ucraïnesa a guanyar-lo. Va ser parcialment destruït per l'artilleria russa durant la invasió russa d'Ucraïna del 2022.[4]

HistòriaModifica

OrigenModifica

 
L'edifici de la Societat Mèdica, carrer Pushkin, Khàrkiv, maig 2015.

Khàrkiv va ser fundada el 1654 i aleshores formava part del Tsarat Rus. A principis del segle XX estava unida a Ucraïna. Va ser la capital de l'Ucraïna soviètica del 1917 al 1919 i després del 1920 al 1934. Durant la Guerra Civil russa la ciutat va ser ocupada des de juny fins a desembre de 1919 per les Forces Armades del Sud de Rússia i posada sota la direcció del general Vladimir Maï-Maïevski.

Al segle XIX, la ciutat és de vegades anomenada Charcovie en francès.[5]

Segle XXModifica

Segona Guerra MundialModifica

 
Vista del centre de Khàrkiv l'any 1941.
 
Tancs alemanys als carrers de la ciutat el març de 1943.

Khàrkiv era al començament de la guerra un dels centres industrials més grans de la Unió Soviètica. Una de les seves majors contribucions va ser el tanc soviètic T-34 llançat l'any 1940, que va ser dissenyat i desenvolupat a la planta de tractors núm. 183 de Khàrkiv. Va ser considerada la fàbrica de tancs més potent del país. Altres fàbriques ubicades a la ciutat inclouen la Fàbrica d'Aeronaus, la Fàbrica NKVD i la Fàbrica de Turbines. Inclou les produccions militars que hi havia a Khàrkiv abans de l'inici del conflicte: tancs, avions Sukhoi Su-2, tractors d'artilleria, 82 morters mm, metralladores, municions i altres equips militars. A la tardor de 1941, Khàrkiv va ser considerada una de les bases estratègiques més importants dels soviètics per a les connexions ferroviàries i aèries. Connectava no només les parts est-oest i nord-sud d'Ucraïna, sinó també diverses regions centrals de l'URSS. A l'última part de l'Operació Barba-roja, l'objectiu principal de les tropes alemanyes era capturar les fàbriques ferroviàries i militars, per la qual cosa van intentar desesperadament mantenir intacta la zona industrial de Khàrkiv.

La ciutat va canviar de mans no menys de quatre vegades durant la Segona Guerra Mundial: presa a la primera batalla de Khàrkiv per les tropes alemanyes el 25 d'octubre de 1941 resistint a una ofensiva desastrosa (segona batalla de Khàrkiv) de l'Exèrcit Roig que no va aconseguir capturar la ciutat del 12 al28 de maig de 1942. Les tropes alemanyes l'evacuaren per primera vegada (Operació Saturn) el 15 de febrer de 1943 després de la seva derrota a Stalingrad i de l'ofensiva soviètica subsegüent, després la van recuperar (tercera batalla de Khàrkiv) el 14 de març de 1943 a la nit, després de diversos dies de lluites urbanes i la va abandonar definitivament (Operació Polkovodets Roumiantsev) la nit del 22 al 23 d'agost de 1943 .

L'ocupació alemanya va estar marcada per nombrosos crims de guerra, com penjar civils considerats partidaris i, durant la reconquesta de la ciutat el març de 1943, per la massacre de centenars de militars ferits en un hospital de la ciutat per la 1a Divisió Leibstandarte SS Adolf Hitler. Els nacionalistes ucraïnesos, tolerats a l'inici de l'ocupació, van ser llavors reprimits. Amb l'excepció d'algunes escoles primàries, l'educació va ser suprimida. Per a l'exèrcit alemany, la ciutat és una metròpoli de relaxació amb teatres que ofereixen òperes, restaurants, botigues i serveis, alguns dels quals regentats per habitants que no eren necessàriament col·laboracionistes, sinó una minoria privilegiada en una població famolenca. El mercat negre tolerat en què participen els soldats alemanys permet la supervivència d'una part de la població. Les autoritats locals estaven sota el control dels alemanys: l'ajuntament i l'alcalde Alexander Semienenko els van acompanyar en la seva jubilació el febrer de 1943 i al seu retorn el març de 1943. Quan l'Exèrcit Roig va entrar el febrer de 1943, la ciutat comptava només amb 350.000 habitants, contra 900.000 abans de la guerra, 700.000 quan els alemanys van arribar l'octubre de 1941 després de l'evacuació d'una part de la població amb indústria pesant. Segons les autoritats soviètiques, 120.000 havien estat deportats com a treballadors forçats, 30.000 persones assassinades, entre elles 16.000 jueus, 80.000 van morir de fam i la resta de refugiats al camp circumdant.[6]

Segle xxiModifica

La ciutat va ser escenari d'enfrontaments l'any 2014, durant els quals la població va estar molt dividida entre " pro-Maidan de la revolució de Maidan, i prorussos havent donat suport al poder de Víktor Ianukòvitx així com a la federalització del país.[7]

També el 2014, activistes prorussos van aixecar la bandera russa per sobre de l'edifici de l'administració regional[8] i van proclamar la República Popular de Khàrkiv. L'aixecament, però, es va sufocar en menys de dos dies, per la ràpida reacció de les forces de seguretat ucraïneses[9] sota el lideratge del ministre de l'Interior ucraïnès en aquell moment, Arsen Avakov, i el de Defensa, Stepan. Poltorak. L'alcalde de la ciutat, Hennadiy Kernes, que inicialment va donar suport a la Revolució Taronja abans d'unir-se al Partit de les Regions, va decidir posar-se al costat del govern ucraïnès.

Durant la Invasió russa d'Ucraïna del 2022, la ciutat és escenari d’importants combats.

PoblacióModifica

DemografiaModifica

Censos o estimacions de població:[10]

Evolució demogràfica
1787185618971917193919461959197019791989201620192021  
11.00035.600173.989300.000832.913672.000934.1361.222.8521.443.7541.609.9591.439.7331.446.1071.433.886  

La natalitat l'any 2012 va ser del 9,2 per mil amb 13.366 naixements (enfront d'una taxa de natalitat del 8,8 per mil el 2011 amb 12.835 naixements), mentre que la taxa de mortalitat va ser de l'11,9 per mil amb 17.279 defuncions (en comparació amb una taxa de mortalitat d'11. el 2011 per 17.103 morts). L'any 2015, amb 12.678 naixements la taxa de natalitat era del 8,9 per mil mentre que amb 19.318 defuncions la taxa de mortalitat era del 13,5 per mil.

Estructura per edatModifica

0-14 anys: 12,4 %  (91.165 homes per 86.317 dones)
15-64 anys: 73,3 %  (497.711 homes per 535.876 dones)
65 i més: 15,3 %  (73.427 homes per 145.669 dones)

AglomeracióModifica

L'aglomeració de Khàrkiv tenia 1.830.000 habitants el 2007.

NacionalitatsModifica

Evolució de les nacionalitats
Cens de 1939 Cens de 1959 cens de 1989
ucraïnesos 49 % 48 % 50.4 %
russos 33 % 40 % 43.6 %
jueus 16 % 9 % —

Política i AdministracióModifica

La ciutat de Kharkiv està dividida en 9 districtes:

  • Xevtxenkivski
  • Nemychlianski
  • Novobavarski
  • Slobodski
  • Kíevski
  • Kholodnohirski
  • Moskovski
  • Industrialni
  • Osnovianski

Està encapçalada per un alcalde i un consell municipal elegit per quatre anys.

Cultura i patrimoniModifica

La ciutat acull diverses institucions culturals:

L'any 2007, la comunitat vietnamita va construir el temple budista més gran d'Europa en una hectàrea.

Finalment hi ha un gran percentatge d'ateus a causa de la ideologia comunista. Diverses esglésies, inclosa la catedral de Saint-Nicolas, van ser destruïdes o tancades al culte a partir dels anys trenta.

AficionsModifica

  • Parc zoològic, inaugurat l'any 1896 (tercer a obrir a l'Imperi Rus), primer a Ucraïna i vintè al món. El parc està en procés de renovació total i reobrirà el 2018.
  • Parc de la Joventut, antic cementiri.
  • Parc Maxim Gorki.

VideojocsModifica

EconomiaModifica

Durant el període soviètic, Khàrkiv va ser la capital econòmica i industrial d'Ucraïna.

El banc UkrSibbank es va fundar en aquesta ciutat, és una filial del banc francès BNP Paribas.

  • embalatge de cigarrets: Amkor rench
  • petroquímics: XADO

Equipament ferroviariModifica

La planta de locomotores Malychev Kharkiv (KhPZ), va ser un fabricant estatal d'equips pesats. La planta està estretament associada amb el Morozov Design Bureau (KMDB). La planta de locomotores de Khàrkiv ha construït un 20 % de màquines de ferrocarril de l'Imperi Rus. La planta de Malychev també fabrica peces per a Bizon.

AeronàuticaModifica

 
Antonov 148.

La producció d'avions destinats a la CEI es va posar en marxa a KhAPO (empresa nacional de construcció aeronàutica de Khàrkiv) l'any 1999, la fàbrica de Kharkiv va ser en gran part engordada pels programes d'Antónov An-74 i An-148.

La companyia Aeromost-Kharkov té la seu a Kharkiv, va posar en servei l'An-140 també fabricat aquí quan encara es deia Aeromist.

Mercats de KharkivModifica

 
Mercat central de Kharkiv.
  • Barabachovo és el mercat més gran d'Ucraïna i també d'Europa.
  • Blagovechinsky
  • Konnii: mercat d'animals (cavall).
  • Raiskii

Educació superiorModifica

Aquí hi ha algunes institucions d'educació superior a Kharkiv:

  • Universitat Nacional de Kharkiv
  • la Kharkiv Polytechnic Institute
  • la Universitat Nacional d'Economia de Kharkiv
  • Universitat Nacional de Medicina de Kharkiv
  • l'Acadèmia Estatal de Disseny i Art de Kharkiv
  • I més de 20 grans escoles especialitzades, entre elles:
    • l' Acadèmia aèria Ivan-Kojedoub
    • l'Institut Aeronàutic...

Estat lingüísticModifica

 
Bust de Pushkin, plaça de la Poesia, davant de la qual es van fer manifestacions als anys 2000, contra la prohibició de la llengua russa.

L'any 1996, l'ajuntament de la ciutat tria el rus com a llengua de treball amb les autoritats centrals, essent el rus la llengua materna de la gran majoria de la població de l'óblast, però aquesta decisió ha estat declarada il·legal. Durant l'estiu de 2000, l'ajuntament de Kharkiv va prendre la decisió d'utilitzar el rus a més de l'ucraïnès, imposat pel poder central. El 31 de març de 2002, s'organitza un referèndum que resulta en un 87 % a favor de l'ús del rus. El 6 de març de 2006, el consell declara que el rus té l'estatus d'idioma regional, que és impugnat pel fiscal general de Kíiv, però aquest és destituït el 6 de febrer de 2007 per la cambra d'apel·lació de l'oblast. El rus es confirma com a llengua regional, el 4 de juliol de 2007.[11] L'amenaça d'una prohibició del rus després dels fets a la plaça Maidan va reactivar les tensions el 2014.

CultesModifica

La majoria de la població pertany a l'Església Ortodoxa i des de la independència del país també hi ha hagut un establiment de noves religions protestants (els baptistes que constitueixen comunitats molt dinàmiques, els adventistes del setè dia, els pentecostals, els presbiterians, etc.).) i sectes d'origen americà (mormons, testimonis de Jehovà, etc).

Khàrkiv, que també és la seu del Bisbat de Khàrkiv-Zaporíjia amb la catedral de l'Assumpció, acull quatre parròquies catòliques i una parròquia grecocatòlica. A més, hi ha una petita comunitat luterana, una parròquia armènia, tres mesquites i una sinagoga.

  • Vista de la Col·legiata de la Dormició, el gener 2013

  • Catedral de Pokrov a Khàrkiv. febrer 2020.

  • La Col·legiata Ortodoxa de la Dormició amb Kharkiv sota la neu. Gener 2021.

  • Sinagoga de Kharkiv Karaim

>

GeografiaModifica

SituacióModifica

Històricament, Khàrkiv es troba a la regió de Slobodà d'Ucraïna. Khàrkiv es troba a 413 km a l'est de Kíiv a la confluència dels tres rius Khàrkiv, Lopan i Udy, formant part de la conca hidrogràfica del Síverski Donets a la regió nord-est d'Ucraïna.

S'estén per 350 km² a una altitud que oscil·la entre els 94 i els 202 metres sobre el nivell del mar.

TransportModifica

El transport urbà és possible mitjançant el:

  • metro
  • tramvia
  • troleibús
  • autobús
  • carril bici.

Kharkiv és un nucli ferroviari important amb l'estació de tren de Kharkiv-Passazhirsky i un aeroport internacional. La ciutat també té un museu dedicat als seus tramvies històrics.

MetroModifica

El metro està obert des de 1975. Té tres línies amb trenta estacions en total.

AeroportModifica

L'aeroport internacional de Khàrkiv (Aeromost-Kharkiv) té entre 6 i 10 vols al dia.[12] Els vols a Kíev i Minsk són diaris, així com a Varsòvia i Istanbul.

Des de novembre de 2014, els dos vols diaris operats per Aeroflot (SU1838/1839)[13] queden suspesos.

La planta de muntatge d'Antónov es troba a l'aeroport.

ClimaModifica

Khàrkiv té un clima continental. Els hiverns són força freds i els estius calorosos. La neu cobreix el sòl de mitjana 92 dies a l'any. Les precipitacions són moderades (515 mm/any ) i es distribueixen força uniformement durant tot l'any, sent l'estiu l'estació més plujosa.

  • Temperatura rècord més freda: −35,6 °C (gener de 1940)
  • Temperatura rècord més calorosa: 39,8 °C (8 d'agost de 2010)
  • Mitjana de dies amb neu a l'any: 79
  • Mitjana de dies de pluja a l'any: 134
  • Mitjana de dies amb tempestes a l'any: 30
  • Mitjana de dies amb tempesta de neu a l'any: 15

EsportsModifica

 
Logotip de Khàrkiv per al Campionat d'Europa de futbol 2012.

FutbolModifica

La ciutat de Khàrkiv va ser la ciutat amfitriona de l'Eurocopa 2012, amb el seu estadi Metalist Stadium.

Clubs de la ciutat:

  • FC Metalist Khàrkiv: Estadi Metalist
  • FC Khàrkiv: Estadi Dynamo
  • FC Helios: Helios Arena
  • FC Arsenal Khàrkiv: Estadi Arsenal Spartak

Hoquei sobre gelModifica

  • HK Khàrkiv
  • Dinamo Khàrkiv

VoleibolModifica

  • Lokomotiv Khàrkiv

GaleriaModifica

  • Vista de la catedral de Sant Demetri.

  • Vista de la Catedral de l'Anunciació.

  • Vista del centre de Kharkiv i del riu Strelka.

Fills il·lustresModifica

  • Anna Xarihina (1978-), feminista ucraïnesa i activista LGBT.
  • Oleksandr Saslavski, (1876-1924) violinista i director d'orquestra.
  • Pyotr Petrovich Sokal'sky (1832-1887) compositor i musicòleg.
  • Ilià Métxnikov (1845-1916) microbiòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1908.
  • Sergei Bortkiewicz (1877-1952), pianista i compositor.
  • Henriette Brossin de Polanska (1878-1954), pintor suís
  • Valentin Bondarenko (1937-1961), cosmonauta soviètic
  • David Bourliouk (1882-1967), artista d'avantguarda ucraïnès
  • Vladimir Drinfeld (1954), matemàtic
  • Eugenia Gapchinska (1974), pintora ucraïnesa
  • Anatoli Vichnevski (1935-2021), demògraf, economista i escriptor rus
  • Eugeny Giner (1960), home de negocis rus
  • Alexander Gnilitskyi (1961-2009), artista ucraïnès
  • Igor Gouberman (1960), poeta i prosista rus
  • Mikhaïl Gourevitch (1959), jugador d'escacs
  • Valentina Grizodoubova (1910-1993), aviadora soviètica
  • Simon Kuznets (1901-1985), economista i estadista estatunidenc
  • Evguéni Lifchitz (1915-1985), físic soviètic
  • Boris Mikhaïlov (1938), fotògraf
  • Igor Minaiev (1954), director de cinema francès
  • Justine Pasek (1979), model panamenya i Miss Univers 2002
  • Iouri Poïarkov (1937-2017), jugador de voleibol, doble campió olímpic
  • Irina Press (1939), atleta soviètica
  • Tamara Press (1937-2021), atleta soviètica
  • Oleksiy Shadrin (1993 violoncel·lista ucraïnesa
  • Valeriy Sokolov (1986), violonista ucraïnesa
  • Otto Struve (1897-1963), astronom russo-estatunidenc
  • Sergueï Sviatxenko (1952), pintor ucraïnès
  • Mark Taimanov (1926-2016), jugador d'escacs soviètic després ucraïnès
  • Aleksandr Txernine (1960), gran mestre internacional d'Escacs
  • Mikhaïl Tkatxenko (1860-1916), pintor
  • Vladimir Vassioutine (1952-2002), cosmonauta soviètic
  • Vitali Vichnevski (1980), jugador de hockey sobre gel de la lliga nacional de hockey
  • Michel Vitold, nascut Mikhaïl Sajanov (1915-1994), actor francès
  • Alexandre Zilot (1863-1945), pianista, compositor i director d'orquestra rus
  • Knjaz Varggoth (nascut Evhen Hapon el 1974), guitarrista, cantant i compositor, fundador del grup Nokturnal Mortum

Premis Nobel:

Guanyador de la medalla Fields:

Ciutats agermanadesModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ «Sevastopol adopts regional language» (en anglès). The Ukrainian Weekly. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 març 2014].
  2. ↑ J..... F..... Schnakenburg. Orthographisches Wörterbuch der gesammten... Geographie und der Eigennamen der Personen.... Deutsch-franz. u. französ.-deutsch (en alemany), 1835, p. 35. 
  3. ↑ «1955-2005: Prix de l'Europe / Europe Prize». web.archive.org, 12-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-12. [Consulta: 2 març 2022].
  4. ↑ «Kharkiv, ville martyre des frappes russes». tf1.fr, 28-03-2022. [Consulta: 30 març 2022].
  5. ↑ Schnakenburg, J. F.. Orthographisches Wörterbuch der gesammten ... Geographie und der Eigennamen der Personen. ... Deutsch-franz. u. französ.-deutsch (en alemany). Barth, 1835. 
  6. ↑ Alexander Werth. La Russie en guerre de Stalingrad à Berlin (en francès). Taillandier, 2011, p. 62-66. ISBN 978-2-84734-761-6. 
  7. ↑ «À Kharkiv, les deux Ukraine se font face».
  8. ↑ «Ukraine crisis: Timeline» (en anglès). BBC News, 19-02-2014.
  9. ↑ Rudenko, Olga. «Kharkiv settles down, while pro-Russian separatists still hold buildings in Luhansk, Donetsk - Apr. 08, 2014», 08-04-2014. [Consulta: 9 novembre 2022].
  10. ↑ «Dades i estimacions de la població des de 1897». pop-stat.mashke.org. — (ucraïnès) «Oficina d'Estadística d'Ucraïna: població l'1 de gener 2010, 2011 i 2012». Arxivat de l'original el 2012-05-10. [Consulta: 9 novembre 2022].
  11. ↑ «Харьковский горсовет признал русский региональным языком» (en rus). [Consulta: 12 novembre 2022].
  12. ↑ «Международный аэропорт "Харьков". Официальный сайт - HRK.AERO» (en rus). hrk.aero. [Consulta: 17 març 2017].
  13. ↑ «Information about cancelation of flights to Ukrainian destinations» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2014].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khàrkiv
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Khàrkiv&oldid=31010815»