Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet (pel·lícula)

pel·lícula de 2007 dirigida per Tim Burton

Sweeney Todd: El barber diabòlic del carrer Fleet (títol original en anglès: Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street) és una pel·lícula de 2007 dirigida per Tim Burton i coproduïda entre els Estats Units i el Regne Unit. Es tracta d'una adaptació al cinema del musical homònim de Stephen Sondheim i Hugh Wheeler (alhora inspirat en la peça teatral de Christopher Bond), que dirigit per Harold Prince amb Angela Lansbury i Len Cariou van popularitzar la història en la dècada dels 80. La versió cinematogràfica és protagonitzada per Johnny Depp, en la seva sisena col·laboració amb el director Tim Burton. El seu to fosc, sanguinari i malaltís suposa una radicalització de l'estil de Burton, tot i que té nombroses connexions formals amb Sleepy Hollow. La pel·lícula es va doblar i subtitular al català.[1]

Infotaula de pel·lículaSweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet
Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street Modifica el valor a Wikidata

Cartell de la versió original
Fitxa
DireccióTim Burton Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLaurie MacDonald, Richard D. Zanuck, John Logan i Walter F. Parkes Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióDante Ferretti Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Logan i Stephen Sondheim Modifica el valor a Wikidata
MúsicaStephen Sondheim Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDariusz Wolski Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeChris Lebenzon Modifica el valor a Wikidata
VestuariColleen Atwood Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDreamWorks SKG i Warner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures, InterCom, Netflix i Amazon Prime Video Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena3 desembre 2007 Modifica el valor a Wikidata
Durada116 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeEstudis Pinewood Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost50.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació152.523.164 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enSweeney Todd, the Demon Barber of Fleet Street Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema gòtic, cinema musical, slasher, drama, thriller i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Temavenjança i assassí en sèrie Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióèpoca victoriana Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc websweeneytoddmovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0408236 FilmAffinity: 681078 Allocine: 53640 Rottentomatoes: m/sweeney_todd_the_demon_barber_of_fleet_street_2007 Letterboxd: sweeney-todd-the-demon-barber-of-fleet-street-2007 Mojo: sweeneytodd Allmovie: v352629 TCM: 659874 Metacritic: movie/sweeney-todd-the-demon-barber-of-fleet-street TV.com: movies/sweeney-todd-the-demon-barber-of-fleet-street AFI: 55176 TMDB.org: 13885 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

L'obra narra la història de Benjamin Barker, empresonat durant quinze anys lluny de la seva llar a Londres a causa d'una falsa acusació del jutge Turpin, que només volia quedar-se amb la seva esposa. A la tornada del seu injust captiveri, Barker torna buscant la seva família, però descobreix que la seva esposa va enverinar-se i que el jutge Turpin té captiva la seva filla, Johanna.

Llavors Benjamin Barker es canvia el nom pel de Sweeney Todd, torna a la seva antiga barberia i comença a tramar la seva venjança, mentre va assassinant diferents persones amb la navalla de barber. Per a això s'aliarà amb la senyora Lovett, la solitària propietària del local ubicat sota la barberia. En la sanguinària venjança ella trobarà una manera de promoure el seu negoci d'empanades de carn amb les víctimes del seu company del pis de dalt.

Com a història paral·lela, Anthony Hope, que rescatà Sweeney Todd del mar, coneix Johanna, captiva pel jutge Turpin, sense saber que és filla del barber, i tramen juntament amb Sweeney la seva alliberació.[2]

Repartiment[3]

modifica

Cançons

modifica

Totes les cançons foren escrites per Stephen Sondheim:

  1. "Opening Title" - 3:30
  2. "No Place Like London" - Johnny Depp & Jamie Campbell Bower - 5:32
  3. "The Worst Pies In London" - Helena Bonham Carter - 2:23
  4. "Poor Thing" - Helena Bonham Carter & Johnny Depp - 3:09
  5. "My Friends" - Johnny Depp & Helena Bonham Carter - 3:48
  6. "Green Finch and Linnett Bird" - Jayne Wisener - 2:16
  7. "Alms! Alms!" - Laura Michelle Kelly & Jamie Campbell Bower - 1:16
  8. "Johanna" - Jamie Campbell Bower - 1:57
  9. "Pirelli's Miracle Elixir" - Edward Sanders, Johnny Depp & Helena Bonham Carter - 2:00
  10. "The Contest" - Sacha Baron Cohen, Johnny Depp & Timothy Spall - 3:37
  11. "Wait" - Helena Bonham Carter & Johnny Depp - 2:39
  12. "Ladies in Their Sensitivities" - Timothy Spall & Alan Rickman - 1:23
  13. "Pretty Women" - Johnny Depp & Alan Rickman - 4:27
  14. "Epiphany" - Johnny Depp, Helena Bonham Carter & Jamie Campbell Bower - 3:17
  15. "A Little Priest" - Helena Bonham Carter & Johnny Depp - 5:15
  16. "Johanna" - Johnny Depp, Laura Michelle Kelly & Jamie Campbell Bower - 5:42
  17. "God, That's Good!" - Helena Bonham Carter & Edward Sanders - 2:47
  18. "By The Sea" - Helena Bonham Carter & Johnny Depp - 2:20
  19. "Not While I'm Around" - Edward Sanders & Helena Bonham Carter - 4:12
  20. "Final Scene" - Johnny Depp, Helena Bonham Carter, Alan Rickman, Laura Michelle Kelly, Jamie Campbell Bower & Jayne Wisener - 10:20

Premis i nominacions [4]

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. «Sweeney Todd: El barber diabòlic del carrer Fleet». Ésadir.cat. [Consulta: 14 setembre 2022].
  2. «Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street» (en anlgès). NYTimes.com. [Consulta: 14 setembre 2022].
  3. «Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street, repartiment». The New York Times.
  4. «Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street, premis». The New York Times.

Enllaços externs

modifica