Viquipèdia

Sylvia Lagarda-Mata

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Sylvia Lagarda-Mata (Barcelona, 1961) és una escriptora i creativa publicitària catalana.[1][2] Ha publicat la major part de la seva obra en català, amb algunes incursions al castellà.

Plantilla:Infotaula personaSylvia Lagarda-Mata
Biografia
Naixement1961
Barcelona
Activitat
OcupacióEscriptora i creativa publicitària
Llenguacatalà i castellà

Biografia

modifica

Va iniciar-se com a escriptora a finals dels 1970 a la revista juvenil Rodamón, amb la secció Rondalles barcelonines, falses llegendes sobre monuments de la ciutat.[3]

Va estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona i durant anys va exercir de creativa a diverses agències de publicitat i de cap de promoció a la Generalitat de Catalunya. Després d’obtenir un Màster en Producció i Realització a la Universitat Politècnica de Catalunya, es va dedicar a la creació de guions cinematogràfics i de documentals per a diverses productores. Ha treballat a Televisió de Catalunya i ha impartit classes de comunicació i de cinema i televisió per a professionals.[1]

Una de les constants de la seva producció és la recuperació d’informació històrica i dels mites i les llegendes de Catalunya, sobre les que ha escrit diversos llibres de divulgació. Fins i tot, les seves novel·les són de caràcter històric.[4] L'any 2007, va quedar finalista del Premi Sent Soví de literatura gastronòmica amb una novel·la històrica, Mazapanes Amargos, que recrea la Barcelona de Ferran I d’Antequera.[5] El 2017 guanyà el Premi Talent-Relat, de la Fundació Impulsa Talentum, amb el conte L'Últim Mestre del Temple.[6] El 2024 guanya el 2n Premi Santa Eulàlia de novel·la amb l'obra Veus de mort als Encants Vells.[7]

Com a publicista, ha treballat com a freelance i per al Consell Comarcal del Maresme, per al qui ha dissenyat el cartell de la Fira d'Escriptores del Maresme,[8] entitat a la que pertany des de que resideix en una població d'aquesta comarca.[9]

Obra

modifica

Assaig i divulgació

  • Goita, camaco! Vale, Pagès! (La Magrana, 1998)
  • Fantasmes de Barcelona (Angle, 2009), (versió castellà: Fantasmas de Barcelona, Angle, 2010)
  • El Diable és català (Angle, 2014)
  • Catalunya, terra de pirates (Angle, 2021)
  • Catalunya, terra de bandolers (Angle, 2023)

Infantil-Juvenil

  • Rondalles barcelonines (revista Rodamón, 1979)
  • Misteris de Barcelona per no dormir (Angle, 2013)
  • Misteris de Catalunya per passar por (Angle, 2016)

Novel·la

  • Mazapanes amargos (RBA, 2008)
  • L’ombra de la Magui encara és al jardí (Columna, 2020), (versió castellà: La sombra de Magui aún está en el jardín, Destino, 2020)

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «SYLVIA LAGARDA-MATA». Escritores.org.
  2. ↑ Mestre, Albert «Sylvia Lagarda-Mata · “Víkings, corsaris i pirates llegendaris van saquejar la costa de l’Ebre durant segles”». Setmanari L'Ebre, 01-10-2021.
  3. ↑ «Aquesta sóc jo». A Contra Corrent} (blog). Sylvia Lagarda-Mata.
  4. ↑ L'ombra de la Magui encara és al jardí. Columna. 
  5. ↑ «Els germans Posadas, premi Sent Soví». El Periódico de Catalunya, 05-10-2007.
  6. ↑ «Històric Premis Talent».
  7. ↑ Safont, Joan. «El premi Santa Eulàlia posa llum a la foscor del cas del llibreter assassí de Barcelona gràcies al detectiu Dupin». Vilaweb, 12-02-2024.
  8. ↑ «Fira d’escriptores del Maresme». Consell Comarcal del Maresme.
  9. ↑ «Sylvia Lagarda-Mata». Consell Comarcal del Maresme, 24-04-2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sylvia_Lagarda-Mata&oldid=33774864»