Tèncters
Els tèncters o tèuters (llatí: Tencteri o Teuteri, grec antic: Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.
 La Germània el segle i dC | |
| Tipus | tribu  |
|---|---|
Sembla que junt amb els usipets ocupaven un districte de l'interior de Germània fins que en van ser expulsats pels sueus aproximadament l'any 53 aC, i es van establir després d'haver vagat durant tres anys, a la vora del baix Rin expulsant de la riba est als menapis, que van conservar només la riba oest. Més tard els tèncters van creuar el Rin i es van establir també a la riba occidental, entrant en els territoris dels menapis, eburons i condruses que havien demanat la seva ajuda contra Roma l'any 56 aC. Aquestos pobles van demanar establir-se a la Gàl·lia però Cèsar ho va rebutjar dient que no hi havia espais lliures, i els va suggerir establir-se al territori dels ubis, que havien establert una aliança amb Roma. Els tèncters i els seus aliats van demanar tres dies per respondre i van demanar als romans que no avancessin cap a l'interior del país, però Cèsar, sospitant una traïció, va avançar però en sortí derrotat i el seu exèrcit va patir nombroses baixes. L'endemà els caps germànics van comparèixer davant Cèsar i van al·legar legítima defensa i van demanar altra vegada una treva temporal, però Cèsar els va fer presoners i va atacar els seus campaments, que mancats de caps, i davant d'aquell atac inesperat van oferir una resistència desorganitzada, i les dones i els nens van fugir. La cavalleria romana va perseguir els fugitius, als que va matar sense contemplacions. Els combatents, en sentir els crits de les dones i les criatures, van deixar les armes i una part es va retirar cap al Rin on van ser atrapats i molts van morir combatent i d'altres ofegats. Els sigambres van acollir als que van poder travessar el riu, i els van donar uns territoris entre el riu Sieg i el Rur.
Els tèncters eren famosos per la seva excel·lent cavalleria, i al seu nou país posseïen la ciutat de Budaris (prop de Düsseldorf), i el fortí de Divítia (Deutz).
En temps d'August es van integrar a la confederació del poble querusc, diu Titus Livi, i després es van ajuntar en altres confederacions en guerra contra Roma, especialment la dels alamans, fins que es van unir als francs.[1]