Obre el menú principal

La tomba TT100 (nomenclatura actual, les sigles són de l'anglès Theban Tomb, Tomba Tebana) és la tomba privada del djati de l'Alt Egipte Rekhmire, construïda durant l'Imperi Nou. Està situada a l'antiga necròpolis de Sheikh Abd al-Gurnah (Vall dels Nobles) a la necròpolis tebana ("Tebes Oest"), a la riba oest del Nil, a l'altra banda de l'actual ciutat de Luxor (antiga Tebes). No hi ha proves que l'hipogeu s'emprés com a tomba,[1] pot haver estat una capella mortuòria o potser un cenotafi, i la tomba real podria estar en un altre lloc encara no identificat de la necròpolis tebana.

Infotaula d'edifici
TT100
Maler der Grabkammer des Rechmirê 002.jpg
Dades
Tipus tomba i hipogeu
Data de descobriment o invenció segle XIX
Director d'excavació Frédéric Cailliaud
Ubicació geogràfica
PaísEgipte
GovernacióGovernació de Luxor
Ciutat antigaTebas
Localització Sheikh Abd al-Gurnah
 25° 43′ 53″ N, 32° 36′ 27″ E / 25.73136111°N,32.60738889°E / 25.73136111; 32.60738889
Activitat
Ocupant Rekhmire
Decoració Molt rica i completa: oracions als déus, Investidura del Djati, ritus funeraris, representacions de les feines del djati, d'arts i oficis i de la vida quotidiana.
Modifica les dades a Wikidata

La tomba destaca per la rica decoració, per la varietat de temes representats, per l'originalitat d'algunes escenes i per la gran informació que aporta sobre la vida egípcia durant els regnats de Tuthmosis III i d'Amenofis II (dinastia XVIII), època en què Rekhmire va exercir de djati. Gardner Wilkinson afirmà el 1835 que les pintures d'aquesta tomba aportaven més informació sobre la cultura de l'Antic Egipte que qualsevol altra font coneguda.[1] També és una de les tombes més grans de la Vall dels Nobles.[2]

RekhmireModifica

Article principal: Rekhmire

Rekhmire va exercir de djati, un càrrec només superat pel poder del faraó, durant els últims anys del regnat de Tuthmosis III i els primers del d'Amenofis II (Amenhotep II), durant una època de gran prosperitat per a Egipte, amb nous territoris conquerits i intenses relacions polítiques i comercials amb l'estranger. Tuthmosis III havia engegat també una campanya important de construccions i reformes arquitectòniques i de foment de l'art i de l'artesania que va continuar el seu fill i successor Amenofis II. Rekhmire va acumular una colla de càrrecs i títols en aquesta època, cap a un centenar, entre els quals destacava, a part del de djati, el d'alcalde de Tebes.[1][2]

Galeria d'imatgesModifica

BibliografiaModifica

  • Kent R. Weeks, "Los tesoros de Luxor y el Valle de los Reyes" (Guías de arte y viajes), Editorial Libsa, 2006, ISBN 9788466212946 (castellà) Pàgines 392-407.
  • Norman de Garis Davies, Paintings from the Tomb of Rekh-mi-Re' at Thebes. Plantin Press, Nova York 1935.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

Vegeu tambéModifica