Obre el menú principal

El talpó de tartera (Chionomys nivalis) és el talpó que pot assolir la mida més gran.

Infotaula d'ésser viuTalpó de tartera
Chionomys nivalis
Microtus nivalis.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 4659
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaCricetidae
GènereChionomys
EspècieChionomys nivalis
(Martins, 1842)
Distribució
Chionomys nivalis range Map.png
Mapa de distribució
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

La seva cua és relativament llarga i gairebé supera la meitat de la longitud del cap més el cos, i les orelles sobresurten clarament entre el pelatge. Els peus i les vibrisses són llargs.

El pelatge, més clar, que el de la resta de talpons, presenta una tonalitat grisenca marronosa uniforme per la part dorsal, i blanca grisenca per la ventral. Els peus i la cua (monocolor) tendeixen a ser blanquinosos.

Dimensions corporals: cap + cos = 9 - 14 cm i cua = 4,5 - 7,4 cm.

Pes: 21 - 70 g.

HàbitatModifica

Tal com el seu nom indica, viu en tarteres, marges pedregosos i altres acumulacions de grans blocs a muntanya, fins a altituds elevades.

CostumsModifica

Actiu sobretot al crepuscle, però també a la nit i, més rarament, durant el dia.

El seu refugi és un cau subterrani que s'obre al peu d'una roca, a l'interior del qual es construeix un niu d'herba seca.

Solament les mares i les seves cries constitueixen grups familiars.

SinònimsModifica

  • abulensis, Agacino, 1936
  • aleco, Paspalev, Martino i Peshev, 1952
  • alpinus, Wagner, 1843
  • appenninicus, Dal Piaz, 1929
  • aquitanius, Miller, 1908
  • cedrorum, Spitzenberger, 1973
  • dementievi, Heptner, 1939
  • hermonis, Miller, 1908
  • lebruni, Crespon, 1844
  • leucurus, Gerbe, 1852
  • loginovi, Ognev, 1950
  • malyi, Bolkay, 1925
  • mirhanreini, Schäfer, 1935
  • nivicola, Schinz, 1845
  • olympius, Neuhäuser, 1936
  • petrophilus, Wagner, 1853
  • pontius, Miller, 1908
  • radnensis, Ehik, 1942
  • satunini, Shidlovsky, 1919
  • spitzenbergerae, Nadachowski, 1990
  • trialeticus, Shidlovsky, 1919
  • ulpius, Miller, 1908
  • wagneri, Martino, 1940

Espècies semblantsModifica

La resta de talpons tenen el pelatge de tonalitats més fosques i la cua més curta: no arriba a la meitat de la longitud del cap més el cos, excepte el talpó roig, que té, però, el pelatge rogenc.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica