Tandu Khatun

(S'ha redirigit des de: Tandura Khatun)

Tandu Khatun (Dendi Sultan o Tandura) fou una princesa jalayírida, regent del sultanat de 1411 a 1415.

Plantilla:Infotaula personaTandu Khatun
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata

Era filla del sultà Husayn ibn Uways i neta de Uways I. Es va casar en primeres noces amb el sultà mameluc Sayf al-Din Barquq, matrimoni preparat per l'avi durant una visita a Egipte, com a part d'una aliança contra Tamerlà [1] Tandu va acompanyar al seu avi i es diu que el sultà mameluc va quedar maravellat de la bellesa de la noia i va demanar la seva ma; Tandu ja es va quedar a Egipte quan Uways va tornar a Tabriz. La aliança en tot cas fou poc efectiva pels jalayírides.

Barquq va estar molt satisfet amb la seva esposa i es diu que la va estimar molt. Però a ella no li agradava la vida a Egipte i tenia molta nostalgia de casa seva i finalment el sultà li va permetre el retorn. A l'Iraq Arabí es va casar més tard amb el seu cosí Shah Walad, fill de Xaikh Ali ibn Uways (que va governar a Bagdad de manera efectiva del 1378 al 1382), efímer hereu del tron el 1410 a la mort del sultà Ahmad ibn Uways en una batalla contra Kara Yusuf dels kara koyunlu a Tabriz (28 d'agost de 1410). Xah Walad, hereu del sultanat, fou fet presoner el dia 30 d'agost i obligat a cedir Bagdad a Kara Yusuf, sent després executat. Els fills de Xah Walad (o Walid) ibn Xaikh Ali ibn Uways, que es deien Xah Mahmud, Sultan Uways II i Sultan Muhammad van quedar de facto com a senyors de Bagdad, però eren menors d'edat i el poder va passar al cap militar Abd Ibrahim Malla.

El 1411 Xah Muhammad ibn Kara Yusuf, que estava a Ardebil, es va presentar en una marxa ràpida a Bagdad. Dels tres prínceps s'havien establert les seves posicions i el gran, Xah Mahmud, havia rebut la preeminència amb Abd Ibrahim Malla com a comandant en cap. Durant els darrers temps de la vida d'Ahmad ibn Uways, el principal cap militar local (skaknah) i daroga havia estat l'amir Bakh Xaix, el qual va retornar de la batalla i fou instigat per alguns notables a passar per damunt del nou comandant en cap qualificat de nautoner (el que porta una barca) i que un dia fou assassinat, però l'arribada de Xah Muhammad va obligar els tres germans a fugir de Bagdad amb la seva mare Tandu Sultan o Dendi Khatun, en direcció a Xuixtar, i Xah Muhammad es va apoderar de Bagdad. La fortalesa d'Hibet [probablement Hit] i una part del Kurdistan també se li va sotmetre exercint per uns anys una autoritat sobirana.[2] El poder al Baix Iraq i Khuzestan va quedar nominalment en mans de Mahmud i de fet en mans de la seva mare Tandu com a regent.

Va estar al poder uns quatre anys[note 1] En nom d'ella es llegia la pregaria o khutba i s'encunyaven monedes. El seu fill Mahmud ibn Walad va morir el 1414 o 1415 sent menor d'edat i el va succeir el seu germà Uways II ibn Walad, també menor, i Tandu va seguir com a regent. Va enviar una delegació des de Xuixtar a Xah Rukh (que era a Isfahan), que declarava la seva submissió a Xah Rukh.[3] Poc després va instigar la mort de Mahmud que estava a punt de poder governar sol. Fou designat nou sultà el segon fill, Uways II (Uways ibn Shah Walad).[4]

Segons la biografia parcial de Xah Rukh, el maig de 1415 aquest va tenir noticies de la mort de Tandu, per lo que hauria mort l'abril o maig del 1415.

  1. les dates varien segons les fonts entre 4 i 12 anys

Referències

modifica
  1. Fatima Mernissi i Mary Jo Lakeland, The Forgotten Queens of Islam. Oxford University Press, 2003, ISBN 978-0-19-579868-5.
  2. Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàg. 210.
  3. Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàgs 257, 258
  4. Coins of the Jala'ir, Ḳara Koyunlu, Mush'a'sha and Ak Koyunlu dynasties, per H.L. Rabino, a JSTOR. [1]