Taosi
Taosi (en xinès: 陶寺, pinyin: Táosì) és un jaciment arqueològic al comtat de Xiangfen, Shanxi (Xina). Taosi és considerat una part de la fase tardana de la cultura de Longshan al sud de Shanxi, coneguda com la fase Taosi (2300 ae-1900 ae).
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Shanxi (RP Xina)  | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Lloc històric i cultural de la República Popular Xinesa | ||||
| Data | 13 gener 1988 | |||
| Història | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
| Codi de catàleg | third list of major cultural sites protected at national level (en)  : 192. | |||
Arqueologia modifica
Taosi estava envoltat per una gegantesca muralla de loess premsat. La descobriren entre els anys 1999 i 2001 els arqueòlegs de l'Institut d'Arqueologia (Acadèmia Xinesa de les Ciències Socials); dataren el mur del període Taosi mitjà (fa uns 4.100 o 4.000 anys). Té forma rectangular i una superfície interior de 280 hectàrees.[1]
Una muralla interna de terra premsada separava els recintes residencials i cerimonials de l'elit de les àrees habitades per la plebs, manifestant així una societat estratificada.[2][3]
L'assentament de Huaxia desbordava el perímetre de la muralla.
Aquest nucli de població és el jaciment Longshan més extens i degué ser un centre de la conca del riu Fen, dins la xarxa hidrogràfica del riu Groc. El jaciment representa el major sistema polític de l'època a la Gran Plana xinesa. Les aglomeracions al jaciment de Taosi demostren un tribalisme avançat, però podrien no haver evolucionat a una organització política major. No foren les aglomeracions de Taosi, sinó la menor complexitat social dels jaciments Longshan –els dispersos sistemes multijeràrquics rivals entre si– els qui donaren lloc als estats primerencs en aquesta zona.[4]
Antic "observatori" modifica
Taosi també contenia un observatori astronòmic, el més antic de l'Extrem Orient.[5]
Fou descobert entre els anys 2003-2004. Els arqueòlegs desenterraren uns fonaments semicirculars de la fase Taosi Mitjà just al costat de la muralla sud del recinte, que podrien haver-se emprat per a observacions astronòmiques. L'estructura conté una trajectòria externa amb forma semicircular i una plataforma semicircular de terra premsada, d'un diàmetre d'uns 60 m. La plataforma té 42 m de diàmetre i més 1.000 m² de superfície. Es pot reconstruir com un altar de tres nivells.
Si ens situem al centre de l'altar i observem per les clivelles, es pot destriar que la majoria de clivelles s'orienten cap a un punt específic de la muntanya Chongfen, situada a l'est.[6]
Necròpoli modifica
El cementeri de Taosi cobria una àrea de 30.000 m² (3 hectàrees).[7]
Contenia més de 1.500 tombes. Aquests enterraments de Taosi estaven molt estratificats (els més estratificats dels jaciments Longshan): la riquesa funerària es concentrava en nou grans tombes, ubicades en estances diferenciades amb tapials; tenien un gran aixovar funerari (algunes amb més de 200 objectes, incloent-hi jade, campanes de coure, instruments musicals de fusta amb pell de cocodril); les tombes de grandària mitjana contenien sarcòfags de fusta policroms i objectes de luxe; la majoria de les tombes petites no tenien aixovar funerari.[8] També es troba en una tomba de Taosi una campana de bronze.
Relació amb l'emperador Yao modifica
Alguns arqueòlegs xinesos creuen que Taosi era on s'ubicava l'estat Youtang (有唐), conquistat per l'emperador Yao (segons la tradició, circa. 2356–2255 ae), i que n'era la capital.[9]
Segons alguns registres clàssics xinesos com el Yao Dian (Document de Yao) en el Shang Shu (El llibre de documents o Llibre del temps passat), i el Wudibenji (Memòries dels cinc emperadors) en el Shiji (Registres del gran historiador), l'emperador Yao encarregà a funcionaris astronòmics que observassen els fenòmens celestes com l'eixida o posta del sol, i els estels del capvespre en el zenit per poder establir un calendari solar i lunar amb 366 dies a l'any, incloent-hi un mes de traspàs. L'observatori trobat a Taosi coincideix amb aquests registres.[6]
Es pensa que la ciutat desaparegué a causa d'una rebel·lió contra la classe dirigent.[10][11][12]
Referències modifica
- ↑ He Nu, Wu Jiabi (2005), Astronomical date of the "observatory" at Taosi site. Institute of Archaeology, Chinese Academy of Social Sciences (IA CASS)
- ↑ He 2013; Ren 1998; Zhongguo et al. 2005
- ↑ Higham, C.; Higham, T.; Ciarla, R.; Douka, K.; Kijngam, A. «The Origins of the Bronze Age of Southeast Asia». Journal of World Prehistory, 24, 4, 2011, pàg. 227. DOI: 10.1007/s10963-011-9054-6.
- ↑ The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, 2005, p. 191.
- ↑ David Pankenier, et. al (2008), The Xiangfen, Taosi site: A Chinese Neolithic 'observatory'?. Archaeologica Baltica 10
- ↑ 6,0 6,1 He Nu, Wu Jiabi (2005), Astronomical date of the "observatory" at Taosi site. The Institute of Archaeology, Chinese Academy of Social Sciences (IA CASS)
- ↑ «书略*追远略*古DNA显示：现代汉族就是古代中原人的直系后代». Arxivat de l'original el 2011-07-18. [Consulta: 10 setembre 2020].
- ↑ K.C.Chang in Cambridge History of Ancient China, 1999, p.60.
- ↑ «尧的政治中心的迁移及其意义». Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 10 setembre 2020].
- ↑ «论陶寺古城的发展阶段与性质». Arxivat de l'original el 2011-07-07. [Consulta: 10 setembre 2020].
- ↑ «从陶寺遗存看中国早期国家之形成——中国早期文明研究札记之五». Arxivat de l'original el 2011-07-11. [Consulta: 10 setembre 2020].
- ↑ «从陶寺遗址考古收获看中国早期国家特征». Arxivat de l'original el 2011-07-07. [Consulta: 10 setembre 2020].
Bibliografia modifica
- Chang, Kwang-chih. The Archaeology of Ancient Xina, ISBN 0-300-03784-8
- He, Nu and Wu, Jiabi. Astronomical dona't of the "observatory" at Taosi site[Enllaç no actiu]
- Higham, Charles, The Bronze Age of Southeast Àsia, ISBN 0-521-56505-7
- Liu, Li. The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, ISBN 0-521-81184-8
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taosi |