Taoudeni

centre miner de sal, a la regió desèrtica del nord de l'antiga Mali

Taoudeni (també coneguda com a Taoudenni, Taoudénit o Taudeni) és un centre miner de sal, a la regió desèrtica del nord de l'antiga Mali, ara reivindicat com Azawad, a 664 km al nord de Timbuctu. La sal s'extrau a mà del jaç d'un antic llac salat, es talla en blocs i es transporta amb camió o en camell fins a Timbuctu. Les caravanes de camells (azalai) de Taoudenni són les darreres que resten al Sàhara. A la fi dels anys 1960, durant el règim de Moussa Traoré, es construí una presó en aquest indret i els interns eren forçats a treballar a les mines. La presó es tancà l'any 1988.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTaoudeni
Taoudenni (fr) Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 22° 37′ 54″ N, 3° 57′ 13″ O / 22.631597°N,3.953567°O / 22.631597; -3.953567
EstatMali
RegióTaoudénit Region (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.436 (2013) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud293 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Història modifica

El primer esment històric de Taoudeni apareix en el Tarikh al-Suen d'al-Sadi, que va escriure que al 1586, quan les forces marroquines atacaren el centre miner de sal de Taghaza (a 150 km al nord-oest de Taoudeni), alguns miners es traslladaren a "Tawdani".[1] El 1906, el soldat francés Édouard Cortier visità Taoudenni amb una unitat dels cossos muntats a camell (meharistes) i publicà la primera descripció de les mines.[2] En aquesta època l'únic edifici n'era el ksar de Smida, que tenia un mur circumdant amb una única petita entrada al costat occidental. Les ruïnes del ksar són a uns 600 m al nord de l'edifici de l'antiga presó.[3]

Clima modifica

Taoudeni és en un indret remot en una de les zones més caloroses de la Terra, a centenars de quilòmetres de qualsevol altre lloc habitat. Mostra una versió extrema de clima àrid càlid (en la classificació climàtica de Köppen BWh), amb estius dels més càlids del planeta, amb màximes al juliol de 49℃, i nivells de pluja molt baixos. Els hiverns són també molt càlids. Fins i tot en el mes més fred, les temperatures arriben als 27℃.

Referències modifica

  1. Hunwick, 2003, p. 167.
  2. Cortier, 1906, p. 328-330.
  3. Les ruïnes de l'alcàsser són a 22° 40′ 46″ N, 3° 58′ 49″ O / 22.67944°N,3.98028°O / 22.67944; -3.98028. Un plànol de l'alcàsser va ser publicat per Cortier 1906, p. 327.

Bibliografia modifica

  • Cortier, Édouard (1906), «De Tombouctou à Taodéni: Relation du raid accompli par la compagnie de méharistes du 2e Sénégalais commandée par le capitaine Cauvin. 28 février -17 juin 1906», La Géographie (en francés) 14 (6): 317-341 . A map showing the route from Timbuktu to Taoudenni is included here. Article també disponible en Internet Archive
  • Meunier, D. (1980), «Le commerce du sel de Taoudeni», Journal des Africanistes (en francés) 50 (2): 133-144, doi:10.3406/jafr.1980.2010
  • Miner, Horace (1953), The primitive city of Timbuctoo, Princeton University Press
  • Papendieck, Barbara; Papendieck, Henner; Schmidt, Wieland (photographer) (2007), Logbuch einer Reise von Timbuktu nach Taoudeni 23.–28.12. 2007 (en alemany), Mali-Nord . El text i les imatges estan disponibles en una sèrie de 13 pàgines Arxivat 2018-01-16 a Wayback Machine.. Hi ha una sèrie de 219 fotografies Arxivat 2018-01-16 a Wayback Machine. de Wieland Schmidt
  • Cauvin, Charles; Cortier, Édouard; Laperrine, Henri (1999), La pénétration saharienne: 1906, le rendez-vous de Taodéni (en francés), Harmattan, ISBN 2-7384-7927-8
  • Despois, Jean (1962), «Les salines de Taoudenni», Annales de Géographie (en francés) 71 (384): 220 . Resum d'una pàgina de Clauzel (1960)
  • McDougall, E. Ann (1990), «Salts of the Western Sahara: Myths, Mysteries, and Historical Significance», International Journal of African Historical Studies 23 (2): 231-257, JSTOR 219336