Cloïssa fina

espècie de mol·lusc
(S'ha redirigit des de: Tapes decussatus)

La cloïssa, cloïssa fina, escopinya llisa, escopinya bordall o copinya[1] (Ruditapes decussatus)[2] és una espècie de mol·lusc bivalve marí de la família dels venèrids. És un indicador de la bona qualitat del medi ambient i és objecte de nombrosos estudis científics. Hi ha certa confusió amb el nom científic d'aquesta espècie, que ha estat assignada a altres gèneres (Tapes, Venerupis, vegeu sinònims a la caixa taxonòmica).

Infotaula d'ésser viuCloïssa fina
Ruditapes decussatus Modifica el valor a Wikidata
Palourde.jpg
Ruditapes decussatus
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseBivalvia
OrdreVeneroida
FamíliaVeneridae
GènereRuditapes
EspècieRuditapes decussatus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Tapes decussatus
  • Venerupis decussata

CaracterístiquesModifica

El color general és el blanc cremós i de vegades hi ha bandes radials violàcies pàl·lides. L'interior de la conquilla és de color blanc brillant, de vegades amb un tint grogós i sovint un ombratge blavós a prop de la frontissa. La conquilla és robusta i pot assolir els de 75 mm longitud. Cada valva és àmpliament oval o romboïdal, amb els umbos fixats cap a l'extremitat anterior. La línia de la xarnera posterior és dreta i el marge posterior és truncat. La línia de la xarnera anterior es decanta lleugerament cap al marge anterior més fortament inclinat. Hi ha tres dents cardinals a cada valva, la central en la valva esquerra i les dues posteriors en la valva dreta que són bífides (tenen dos punts). L'escultura a la closca és prominent, amb crestes concèntriques com amb raigs radiants. Les línies de creixement anual es poden veure clarament. Les cicatrius del múscul adductor i la línia pal·lial són clares, aquesta darrera tenint un sinus pal·lial en forma d'U que s'estén a mig camí a través de la valva. L'animal mateix és de color gris pàl·lid o de color crema amb el mantell franjat de blanc. Els sifons estan separats per tota llur llargària i tenen puntes marronoses on arriben a la superfície.[3]

HàbitatModifica

Està present a tot el litoral atlàntic europeu i al canal de la Mànega; arriba fins al Senegal, així com al Mediterrani on és escassa. Creix normalment en fons de sorra neta i ferma o de pedres petites, des de l'espai entre marees de preferència en aigües tranquil·les.[4] Arriba a la mida comercial, de 3 a 5 cm de longitud, en 3 o 4 anys. Pot arribar a mesurar 6-8 cm. A l'hàbitat naturals pateix no només la sobrepesca sinó la pol·lució i la urbanització creixent del litoral.[5]

Pesca i aqüiculturaModifica

La talla mínima per a comercialitzar-la és de 40 mm a l'eix més gran. Els principals països productors són França, Portugal, Espanya, Itàlia i Algèria. A Galícia, principal productor de la península ibèrica, l'espècie va patir efectes negatius de sobrepesca.[5] A Espanya, la pesca és reglamentada des de 1935: s'autoritza un màxim de 14 kg per cada baixamar, i la pesca és prohibida de maig a octubre.[5]

Per la gran demanda la majoria de les escopinyes als supermercats provenen d'aqüicultura.[6] De vegades se la substitueix per l'espècie del mateix gènere, com Venerupis philippinarum, que s'adapta més fàcilment a la cultura.[4] Tot i tenir un èxit fora dels llocs de cultiu, tot i ser exòtica, segons un estudi del 2002, no sembla una amenaça per a la cloïssa i altres espècies locals al mar Adriàtic.[7]

Ús culinariModifica

És l'espècie més apreciada entre les cloïsses.[4] A Itàlia es diu vongola verace, s'hi fa servir per fer la típica spaghetti alle vongole. En basc se'n diu txirla handi (cloïssa gran) i es fa servir per fer el plat de lluç en salsa verda. A Galícia on s'anomena ameixa fina es pesca a peu. A l'Alguer es diu jòcola plana.[8]

ReferènciesModifica

  1. «cloïssa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «WoRMS - World Register of Marine Species - Ruditapes decussatus (Linnaeus, 1758)». [Consulta: 7 març 2021].
  3. «Marine Species Identification Portal : Tapes decussata». [Consulta: 7 març 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Ruditapes decussatus (Linnaeus, 1758)» (en anglès). Fisheries & Aquaculture - Aquatic species. FAO, s.d. [Consulta: 19 juny 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 Figueras, Antonio. «Ruditapes decussatus» (en anglès). Cultured aquatic species fact sheets. Fao, 2009. [Consulta: 19 juny 2020].
  6. Breber, Paolo «On-growing of the carpet-shell clam (Tapes decussatus (L.)): Two years' experience in Venice Lagoon» (en anglès). Aquaculture, 44, 1, 1985-01, pàg. 51–56. DOI: 10.1016/0044-8486(85)90041-9.
  7. Breber, Paolo. «Introduction anc acclimatisation of the pacific carpet clam, Tapes Philippinarum to Italian waters». A: Invasive aquatic species of Europe : distribution, impacts, and management (en anglès). Dordrecht: Kluwer Academic Publishers, 2002, p. 120-126. ISBN 1-4020-0837-6. 
  8. Caria, Rafael «El Lèxic dels Mariners Algueresos entre catalanitat i meditarraneïtat». Revista de l'Alguer, VI, 1996, pàg. 173.