Tarot 1JJ

El Tarot 1JJ és una baralla de 78 cartes que t'utilitzà per a jocs de tarot com el Troccas i el Troggu, així com per a la cartomància.

Júpiter, el cinquè trumfo

HistòriaModifica

La baralla deriva del Tarot de Besançon, que a la vegada deriva del Tarot de Marsella.[1][2]És un joc italià que substitueix les cartes de El Papa i La Papessa de la versió marsellesa per Juno i Júpiterr. La versió més antiga s'elaborà entre 1831 i 1833 a la fàbrica de cartes de Johann Georg Rauch. Fou la primera baralla de tarot feta per l'empresa i tingué un èxit inesperat en el mercat americà. Fou reimpresa, sense cap alteració, pel seu successor Johannes Müller a Diessenhofen fins 1860.[3]

En 1965, l'empresa suïssa de jocs de cartes AGMüller va comercialitzar-ne una versió que es distingia per unes línies més definides. La baralla deu el seu nom a aquesta edició: l'"1" és, simplement, un número en la línia de producció i "JJ" és la substitució dels dos trumfos per Juno i Júpiter.

CartesModifica

Les figures no son reversibles i tant els trumfos com les cartes pip usen numerals romans. La manca de característiques modernes, com les figures reversibles simètriques, la numeració als cantons i els numerals aràbics han fet que aquesta baralla sigui poc popular fora de les seves comunitats tradicionals. Per exemple, els suïssos francòfons prefereixen el Tarot Nouveau per a jugar al tarot francès. Tot i així continua essent la baralla oficial als torneigs de troccas.

Els jugadors de troccas utilitzen la versió francesa, però es refereixen a les cartes amb els termes amb els termes francoprovençals propis de Romandia.[4] Per la seva banda, els jugadors de troggu fan servir la versió alemanya. La versió anglesa fa servir la nomenclatura cartomàntica. Els noms dels trumfos són els següents:

Número Títol en Francès/alemany/anglès Nom Rhæto-Romànic Traducció catalana
Jo Le Bateleur/Der Magier/The Magician/El Mag il bagat El Foll
II Junon la gaglina, la biua La gallina, la gallina (paraula infantil)
III L'Impératrice/Dau Herrscherin/The Empress l'imperatura L'emperadriu
IIII L'Empéreur/Der Herrscher/The Emperor igl imperatur L'emperador
V Jupiter il da Cuoz, il Diu fauls L'home de Cuoz (un suburbi de Disentis), el Déu fals
VI L'Amoureux/Dau Liebenden/The Lovers ils inamurai Els amants
VII Le Chariot/Der Wagen/The Chariot il carr, la Catrina en crotscha El carro, El Carro de Catalina
VIII La Justice/Gerechtigkeit/Justice la giustia, la stadera La justicia, la balança
VIIII L'Ermite/Der Eremit/The Hermit il pader El monjo
X La Roue de Rad/de fortuna des Schicksals/Wheel of Fortune la roda dalla fortuna, la ventira La roda de la Fortuna, la fortuna
XI La Força/Kraft/Strength la forza La Força
XII Le Pendu/Der Gehängte/The Hanged Man il pendiu El Penjat
XIII La Mort/Der Tod/Death la mort La Mort
XIIII Tempérance/Dau Mässigkeit/Temperance la tempronza, igl aunghel La Temperança, l'àngel
XV Le Diable/Der Teufel/The Devil il giavel, il da cornas, il naucli, il bab dallas femnas El Diable, el de les banyes, el Mal Un, el Pare de Dones
XVI La Maison de Dieu/Der Turm/The Tower la casa da Diu, il tiaratriembel, il cametg, la Cadi, la claustra barschada La casa de Déu, el terratrèmol, el llamp, l'església, el monestir ardent
XVII L'Étoile/Der Stern/The Star las steilas Les estrelles
XVIII La Lúnula/Der Mond/The Moon la glina La lluna
XVIIII Le Soleil/Dau Sonne/The Sun il sulegl El sol
XX Le Jugement/Gericht/Judgement la dertgira, ils bluts, la giuventetgna Judici Final, els despullat, la joventut
XXI Dau/de Le Monde Welt/The World il mund, la vaca, la biala, il min, il miau, la ferma El món, la vaca, la bellesa, el miau (paraula infantil), el gat, la bellesa

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tarot 1JJ
  1. Mann, Sylvia. All Cards on the Table. Leinfelden: Deutsches Spielkarten-Museum, 1990, p. 166–168, 172. 
  2. «Swiss Tarot». International Playing-Card Society. [Consulta: 20 febrer 2019].
  3. Ruh, Max (2005) Schaffhauser Spielkarten. Schweizer Pioniere der Wirtschaft und Technik. Verein für wirtschaftshistorische Studien, Zurich 2005, ISBN 3-909059-32-5, pp 27–31, 52 i 73.
  4. McLeod, John. Troccas A pagat.com. Recuperat 13 febrer 2018.