Tarot de Besançon

El Tarot de Besançon,és un tipus de baralla de tarot que es va derivar de les formes més antigues del patró de Marsella, però que desenvolupa una sèrire de característiques pròpies i diferenciadores. Es correspon amb el Patró 6 de la IPCS (International Playing Card Society), que el denomina així: [1] "Popularment conegut com el 'Tarot de Besançon' el nom és el recomanat encara que existeix evidència que el seu origen s'estableix més a l'est".

El canvi de la Papessa i el Papa per Juno i Júpiter és un dels trets característics del Tarot de Besançon. Amb el temps ho transmetrà a altres baralles que es deriven d'aquesta, com el Tarot 1JJ.

Les cartes d’aquest tipus es van imprimir principalment a Suïssa a mitjan segle XVIII.[2] Aquesta baralla en concret prenen el nom de la ciutat de Besançon, a l'est de França, a la qual els fabricants de cartes van traslladar la seva producció a principis del segle XIX.[3]

Un tret característic del Tarot de Besançon és que les cartes que tradicionalment representaven la Papessa i el Papa van ser redissenyades per retratar els déus romans, Juno i Júpiter.[4] Se suposa que aquest canvi de nom es va produir per evitar trastornar les sensibilitats religioses en una àrea de distribució tan marcada per contrastos confessionals. Aquesta característica es manté en aquelles baralles que es deriven del Tarot de Bensançon, com el Tarot 1JJ.[5][6]

Altres característiques del tipus Besançon en comparació amb el tarot de Marsella són:

  • Cupido apunta als ulls de l'Enamorat.
  • La cara de la Lluna apareix de cap i no de perfil.
  • El Món no es representa ballant, sinó que simplement està dreta.

Els fabricants coneguts d'aquest model de cartes són:[1]

  • Jean-Baptiste Benois
  • Suzanne Bernardin
  • J. Blanche, Besançon
  • J. H. Blanck et Tschann
  • Louis Carey, Strasbourg
  • Andreas Benedict Göbl
  • Arnoult Grimaud
  • François Héri
  • Jean Jerger, Besançon
  • A. Kirchner, Besançon
  • Joseph Krebs, Freiburg
  • L. de Laboisse, Strasbourg
  • Pierre Lachapele
  • Nicolas François Laudier, Strasbourg
  • Jean Pierre Laurent
  • Arnoult Lequart
  • Guillaume Mann, Colmar
  • Johann Pelagius Mayer, Constance
  • Renault, Besançon
  • Bernhard Schaer, Mumlisweil
  • Jean Tissot
  • Wolfgang Weber

Les imatges següents, que mostren els 22 trumfos, provenen d’un conjunt de talles de fusta colorejades produïdes per Renault de Besançon cap al 1820–1830, qui es basa en un disseny del 1800 de Jean Jerger, també de Besançon.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Pattern Sheet 6 - The Tarot de Besançon at the IPCS website. Retrieved 9 Jun 2019.
  2. Thierry Depaulis, Maîtres cartiers strasbourgeois, Paris, Le Vieux Papier, 1989
  3. Álvarez, Rubén Darío. «Tarot Cotidiano». [Consulta: 2 maig 2021].
  4. Romain, Romain. Origine des Cartes a Jouer. 1869e édition. Hachette Livre BNF, 2012, p. 233 pages. ISBN 978-2012760745 [Consulta: 2 maig 2021]. 
  5. Mann, Sylvia. All Cards on the Table. Leinfelden: Deutsches Spielkarten-Museum, 1990, p. 166–168, 172. 
  6. «Swiss Tarot». International Playing-Card Society. [Consulta: 20 febrer 2019].
  7. «Tarot de Besancon». [Consulta: 2 maig 2021].