Falca
|
Per a altres significats, vegeu <<falca (publicitat)>>, <<falca (música)>> o <<crossa (llenguatge)>> |
La falca, tascó o cuny és una màquina simple[1] consistent en una peça prismàtica de fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut.[2] Tècnicament és un doble pla inclinat portàtil. Serveix per a esberlar o dividir cossos sòlids, per a ajustar o estrènyer un amb un altre, per a calçar-los o per a omplir algun badall o buit.
El funcionament de la falca respon al mateix principi que el del pla inclinat.[3] En moure's en la direcció del seu extrem esmolat, el tascó genera grans forces en sentit perpendicular a la direcció del moviment.[4] Aquestes són les forces que s'aprofiten per separar objectes, o per generar fricció i mantenir la falca fixa als objectes amb què està en contacte.
Història
modificaL'origen del tascó és incert, ja que ha estat utilitzat durant més de 9000 anys. A l'antic Egipte s'utilitzaven tascons de bronze a les pedreres per separar els blocs de pedra que després formarien part de les construccions. També s'empraven falques de fusta que s'expandien en ser mullades amb aigua provocant el trencament de la pedra.
Falques còniques
modificaUna variant de les falques planes (amb dues superfícies planes formant angle) són les falques còniques, basades en la figura d’un con truncat amb les arestes en un angle agut de poca obertura.
Aquest sistema ha estat emprat en clavilles de fusta usades per a servir de taps en forats practicats en recipients. També hi ha aixetes de metall, de fusta i altres materials amb un extrem en forma de falca cònica (perforada parcialment) per a permetre el pas del líquid a voluntat de l’usuari.
Avantatge mecànic
modificaL'avantatge mecànic d'una falca és la longitud de la cara inclinada dividida per l'amplada de la part ampla. Per tant la fórmula per a una falca seria:
on AM és l'avantatge mecànic, L és la longitud de la cara inclinada i A és l'amplada de la falca.
La fórmula anterior ens indica que com més agut sigui l'angle de la falca més avantatge mecànic tindrem. Malgrat això, el fet que algunes falques tinguin angles grans és degut al fet que a alguns materials elàstics, com la fusta, s'agafa més una falca estreta que una ampla.
Per exemple, una falca de 10 cm de llarg per 2 cm d'ample té un avantatge mecànic de 5.
Exemples
modificaExemples molt clars de falques d'esberlar o dividir són la destral, el cisell i el clau, encara que en general qualsevol ferramenta esmolada, com el ganivet o el tall de les tisores, pot actuar com una falca divisòria.
Un exemple de falca d'estrènyer o calçar seria l'estri de mobiliari en forma de falca que s'ajusta a l'extrem del peu d'una porta oberta per tal que el corrent d'aire no la bellugui. El mateix principi és el que s'aprofita en el cas dels fissurers, també anomenats tascons, emprats en escalada.
La gelivació és un exemple de falca natural que provoca la meteorització de les roques. L'aigua s'introdueix a les petites fissures o esquerdes de les roques, quan es glaça per efecte del fred, augmenta el volum i fa un efecte de falca que eixampla les esquerdes. La repetició d'aquest procés acaba per trencar la roca.
Curiosament, falca també és el nom que rep una peça publicitària radiofònica. És a dir, el que en televisió s'anomena popularment anunci publicitari, en ràdio s'anomena falca publicitària.
 |
 |
 |
.JPG) |
Usos detallats
modifica
Estellar llenya
modificaQuan els troncs de llenya són de grans dimensions són difícils de manipular o d’emprar directament. Sigui en fogueres a l’aire lliure, en llars de foc o en estufes i aparells similars. Una pràctica molt antiga és el procés d’estellar o asclar una peça grossa de llenya mitjançant un tascó de ferro: inserint-lo primer en una esquerda i colpejant-lo després amb un mall fins que la fusta s’esberli. El conjunt de mall i falca pot ser substituït per una destral normal o una destral d’esberlar (amb un angle menys agut).[5] Hi ha una mena de falques amb mànec,[6] robustes i pesants, d’aspecte semblant a una destral i molt adequades en certs tipus de llenyes.
Taps
modificaLes falques còniques han estat usades com a taps en forats cilíndrics o cònics practicats en recipients de tota mena: ampolles, botes, bucs de vaixells, flascons de vidre o altres.
Aigua interior en barques
modificaLa construcció tradicional de fusta determina que l'interior del buc d'una barca no sigui llis com l'exterior. El costellam provoca unes divisions que, si fossin estanques, podrien provocar acumulacions d'aigua difícils d'evacuar. La solució emprada consisteix en unes petites escletxes, els llibis, disposades a la part inferior dels medissos i que permeten el pas de l'aigua cap al punt de recollida. Aquest punt de recollida és anomenat dui i està tapat amb un tascó cònic de fusta o un tap de suro.
Un cop la barca a la platja, l'aigua residual que no ha pogut ser esgotada a mar amb la sàssola, es fa sortir enretirant el tap del dui. Aquesta operació s'anomenava “fer pixar la barca”.[7][8]
Forats en el buc d’un vaixell
modificaQualsevol forat en l’obra viva del buc, per petit que sigui, és molt perillós. Una pràctica centenària consisteix en tapar el forat amb una falca cònica de fusta des de dins del vaixell. Hi ha moltes referències que aconsellen que cal disposar d’un assortit de falques de diferents dimensions preparades per a tapar ràpidament una possible via d’aigua.[9][10]
Aixetes
modificaLes aixetes amb obturador cònic giratori foren conegudes des de l’Antiga Roma i encara són emprades actualment. En les botes de vi consten d’una part cònica fixa (integrada en el cos de l’aixeta, que permet insertar-les a la bota) i d’un obturador cònic.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Silverman, B. Simple Machines: Forces in Action. Capstone, 2016. ISBN 978-1-4846-3640-4.
- ↑ Spilsbury, L. Wedges. Rosen Publishing Group, Incorporated, 2018, p. 28. ISBN 978-1-5383-3765-3.
- ↑ Les six machines simples (en francès), 2020, p. 8.
- ↑ Wall., The. «Wedges and screws».
- ↑ Simmons, F.C.. Handbook for Eastern Timber Harvesting. Department of Agriculture, Forest Service, Northeastern Area, State & Private Forestry, 1951, p. 15.
- ↑ Popular Mechanics. Hearst Magazines, p. 1.
- ↑ DCVB: Llibi.
- ↑ DCVB: Dui.
- ↑ United States. Department of the Army. Shipboard Damage Control Manual for Landing Craft, Utility (LCU), NSN 1905-01-154-1191. Headquarters, Department of the Army, 1991, p. 8-PA5.
- ↑ Heikell, R. The Adlard Coles Book of Mediterranean Cruising. Bloomsbury Publishing, 2013, p. 176. ISBN 978-1-4081-5916-3.
