Teatre Municipal L'Estrella
El Teatre Municipal l'Estrella és un equipament cultural dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Vives Castellet, ubicat a Santa Coloma de Queralt.
Teatre Municipal L'Estrella | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Teatre | |||
Arquitecte | Josep Maria Vives Castellet | |||
Construcció | 1934 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 49617 | |||
Disseny
modificaEl projecte que Josep Maria Vives Castellet va redactar per a la Societat l'Estrella va consistir en la construcció de dues naus paral·leles i cobertes a dos vessants, de tres i dues alçades respectivament, separades per un cos intermedi de planta baixa pis.[1]
La nau més ampla es destinà a sala de teatre i cine, el Teatre Cinema Moderno, amb escenari, platea i dos pisos de llotges. En el disseny de la part escènica, els responsables comptaren amb l'assessorament de l'activista Josep Moix Marimon.[2]
A l'altra nau s'instal·là el Cafè Bar L'Estrella i un espai de lectura. Al cos intermedi hi havia el vestíbul, la cuina del cafè i altres serveis.[1]
Façana
modificaEl més interessant de la façana del Teatre-Cine és l'entrada, de dues alçades, amb una part inferior per a una porta tripartida per dues columnes, i una superior per a un finestral amb balustrada que repeteix el format i les columnes de sota; potser aquest és l'element noucentista més evident, com també el contorn que els ornamenta, amb franges incises que dibuixen els brancals i el guardapols.[1]
Altres detalls, com les finestres apaïsades del pis superior i la puresa de línies, acosten l'edifici al Racionalisme. El coronament és un pinyó escalonat amb cornisa en voladís, elements que es repeteixen a la nau del Cafè L'Estrella. A la part baixa de la façana d'aquesta nau hi ha una obertura geminada amb una columna intermèdia. L'interior presentava els ampits de les llotges o amfiteatre amb relleus clàssics.[1]
Història
modificaLa Societat Recreativa l'Estrella tenia la seu social al carrer Major 27 de Santa Coloma, un equipament on hi havia sala de ball, es projectava cinema mut i hi havia un cafè. Durant la Segona República, l'entitat -associada a la classe més benestant del municipi- apostà per fer unes noves instal·lacions a la carretera de Montblanc.[3]
A finals del curs escolar 1933-34, amb l'edifici encara inacabat, alumnes colomins van organitzar-hi un espectacle infantil, que va consistir en la representació de La princeseta i el pastor, de Josep M. Folch i Torres, i una sèrie de balls rítmics. El local va inaugurar-se oficialment durant la Festa Major de 1934, que va comptar amb la presència del reputat Marcos Redondo, qui va interpretar Los Gavilanes.[3]
El 1937 el local és expropiat pel Centre Republicà. En acabar la guerra civil espanyola, el règim franquista hi ubica el Centro de Educación y Descanso i es planteja fer-hi una caserna de la Guàrdia Civil, opció finalment descartada.[4]
El 1992 l'edifici va ser adquirit per l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, que va apostar per substituir la teulada, construïda amb jàsseres i bigues de fusta, per unes de formigó. També s'optà per adequar la pista i les llotges i construir una escala nova per accedir a la planta superior.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Teatre Municipal L'Estrella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Direcció General de Patrimoni. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ Moix Marimon, Josep. Trenta-cinc anys de teatre. Records d'un aficionat de poble. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Revista La Segarra, 2019, p. 87-88. ISBN Dipòsit Legal: T-1995-09.
- ↑ 3,0 3,1 Aubia Asbert, Maria «Inauguració del teatre de l'Estrella». Revista La Segarra, n. 378, 02-2011, pàg. 16.
- ↑ Palau Rafecas, Salvador «La guerra i la postguerra a Santa Coloma de Queralt (segona part)». Aplec de Treballs, n.7, 1985, pàg. 232 i 272.
- ↑ Huguet, Miquel «Proposta per a la fase final d'adequació del Teatre l'Esrella». Revista La Segarra, 02-2022, pàg. 10.