Tecnoètica

La tecnoètica és una disciplina filosòfica que reflexiona sobre la valoració moral dels fins i usos de la tècnica i la ciència. La ciència pura és, o ha de ser neutral; en canvi, la tecnologia, com aplicació que és dels coneixements científics, pot ser utilitzada amb finalitats contràries al bé de la Humanitat. D'aquí la necessitat de la tecnoètica. La tecnoètica ha estat una preocupació de filòsofs com Hans Jonas, qui s'ha preocupat per com l'ús inadequat de la tecnologia por generar conseqüències no desitjades. Aquest camp de la ètica és molt present en els estudis de Carl Mitcham i Mario Bunge a nivell espanyol, també molt relacionats amb la bioètica.

Podem considerar com a tecnoètica un mitjà de protecció per la tecnologia envers la mala utilització d'aquesta, per d'aquesta manera poder garantir un ús que beneficiï a la societat. Degut al creixement exponencial de la interacció entre les tecnologies i la societat en àmbits com la política o la educació, és necessària una guia que limiti les pràctiques humanes.[1]

HistòriaModifica

Tot i que es pot pensar que l'origen de la tecnoètica va lligat amb l'origen d'Internet, no hem d'oblidar els precedents que han lligat la tecnologia a la societat fins a un punt perillós. Això ho podem situar amb el desenvolupament de la primera bomba atòmica, una situació que va generar una desproporció entre el poder que oferia la tecnologia a l'home i el poc control que la societat podia exercir.[2]

Seguidament, podem destacar la creació de la primera computadora l'any 1946, ENIAC, una creació que va generar una relació d'interacció entre la societat, la tecnologia i la informació. Així com la bioètica s'ha convertit en una manera de veure la ètica des del punt de vista de la vida, la tecnoètica consisteix en veure la ètica a través de la tecnologia que ens envolta com a humans. Alguns exemples de l'aplicació d'aquesta tecnoètica és la reflexió ètica sobre els drets animals (polèmica d'experimentació animal a laboratoris).

Tecnoètica i societatModifica

Actualment podem anomenar la nostra societat com a "societat de la informació", això significa que no només depenem de recursos materials sinó que hem incorporat un recurs intangible: la informació. Aquesta no és un recurs natural sinó que és tecnològic. És a causa de que vivim en una societat de la informació que ha sorgit la tecnoètica. Tot i que l'home sempre ha produït tècnicament (estris, pintures, eines artesanals,...), avui en dia estem immersos en una xarxa de relacions tècniques que no sempre satisfan els desitjos de les persones. La pròpia tecnologia esdevé autònoma, és independent a l'usuari que conviu amb ella, i això provoca un descontrol sobre la previsió del futur en la societat relacionada amb la tecnologia.[3]

Eixos principalsModifica

Mites relacionats amb la tecnoèticaModifica

Segons el filòsof Ramón Alcoberro, podem exemplificar la tecnoètica mitjançant la mitologia clàssica, mites que presenten avisos sobre el perill que suposa una ètica sense control de la moral.

Aquests mites són els següents:

  • Prometeu: representa la voluntat d'anar més enllà dels límits per millorar les condicions dels humans, es veu exemplificat amb el robatori del foc als Déus.
  • Èdip: representa l'actitud d'investigació que posseeixen els humans, de resoldre qüestions de manera correcta. Ho podem veure exemplificat amb la pregunta que apareix al mite (quin és l'animal que de petit va a quatre grapes, de gran a dues i de vell a tres?).
  • Gòlem: simbolitza el treball brut sota el domini d'un altre, és una criatura demoníaca posada sota el poder dels humans i proposa la pregunta de si fem un bon ús o no de la tècnica.
  • Aprenent de bruixot: és una representació del perill que pot provocar el poder sense control, de la mateixa manera que l'aprenent realitza un encanteri durant l'absència del bruixot i acaba morint pel seu desconeixement.

Política dels artefactesModifica

Avui en dia cal tenir en compte que tots els objectes comporten una sèrie de valors que va adquirint durant el procés de creació, com per exemple en quines condicions va ser creat, si la matèria primera que el conforma va ser adquirida legalment, com el va adquirir el consumidor i quin ús en fa d'aquest. Fins i tot després de ser utilitzat pot seguir adquirint valors, com per exemple si és reciclat o no. D'aquesta manera el producte adquireix una càrrega social i política mitjançant la cooperació, la comoditat, l'explotació, entre d'altres.

A l'article "Tenen política els artefactes?" de Langdon Winner, s'afirma que tots els artefactes tenen una política que afecta la societat perquè generen sistemes que permeten l'evolució de la societat com a tecnosfera. En aquest article també es parla de com s'ha d'analitzar el context social i polític d'un lloc per tal d'instal·lar una tecnologia, així poder preveure quins beneficis oferirà a la societat a llarg termini. Un exemple que exposa Winner són els ponts de Long Island construïts per Robert Moses, ponts molt baixos que afavoreixen a la classe mitjana i alta que disposa de vehicles però que per altra banda suposa un inconvenient per els usuaris del transport públic.


Ètica i internetModifica

La vida moderna ha sigut revolucionada amb l'arribada d'Internet, que ha modificat les conductes humanes, els raonaments i la manera de cercar i trobar informació. Ens trobem en un context on la informació és molt abundant, consumim un nivell d'informació que és impossible de digerir i assimilar de manera correcta. Això provoca una addicció a internet, fent que no siguem conscients del temps que passem connectats a Internet i deixant de banda les relacions interpersonals amb les altres persones presents físicament. Vivim en un món on el volum d'informació suposa la presa de decisions i actuacions que repercuteixen directament sobre la societat, els drets i llibertats, per això no es pot excloure del context ètic i moral.[4]

Un avantatge d'Internet és l'ajuda que suposa a l'hora de reduir els crims gràcies al rastreig que permet la xarxa, però a la vegada també ha suposat la creació de cibercrims, que es troben en una escala superior a la qual els organismes governamentals no poden accedir.

La infoètica és l'encarregada d'investigar els temes ètics que sorgeixen del desenvolupament i l'aplicació de les tecnologies informàtiques a la societat.

ReferènciesModifica

  1. «Conceptos y problemas de la tecnoética. | MarcoTeorico.com». [Consulta: 3 desembre 2018].
  2. «Ètica i Tecnoètica». [Consulta: 3 desembre 2018].
  3. «Portal de Publicacions». [Consulta: 3 octubre 2019].
  4. Bonachon, John. «Etica e Internet» (en castellà). Monografias.com. [Consulta: 3 desembre 2018].

Enllaços externsModifica