Obre el menú principal

Les primeres emissions legals de televisió en territori andorrà remunten a la dècada dels 1970. El panorama televisiu andorrà és el fruit directe de la complexa història del país, explicable per les relacions polítiques d'equilibri del microestat europeu amb els dos països veïns. Així, Andorra disposà d'entrada de televisió en color tot i que durant un temps compartí el senyal amb el blanc i el negre. La incorporació del país a l'era digital ha estat, malgrat tot, força capdavantera. Andorra és el tercer país europeu, darrere de Finlàndia i el Luxemburg, a haver apagat la senyal analògica. També ha estat dels pocs en haver-se adaptat a les pantalles panoràmiques (16:9) i al teletext. Tot i això, la televisió per cable hi és pràcticament inexistent i l'oferta televisiva en llengua pròpia es limita a una cinquena de canals, entre els quals només un és nacional.

Especificitat del mercat televisiu andorràModifica

El panorama televisiu andorrà hereva dues especificitats pròpies que són el fruit de les relacions polítiques entre el govern andorrà i els països veïns i de la història mateixa del país. Així, l'oferta televisiva abraça canals propis, hispànics, francesos i catalans en vista de mantenir bones relacions diplomàtiques amb els països veïns i de conformitat, igualment, al marc històric, traduïble en el sistema educatiu mateix. D'altra banda, el país aposta després de l'experiència del segle XX amb Ràdio Andorra pel monopoli estatal en l'àmbit de les telecomunicacions. No existeix cap companyia estrangera que exploti les telecomunicacions.

Història de la televisió a AndorraModifica

Televisió hertziana analògicaModifica

Vegeu també: Ràdio Andorra

La televisió ha estat durant molt de temps una qüestió d'Estat o un assumpte d'Estat. En efecte, no existeix cap companyia privada que ofereixi televisió als andorrans i el servei televisiu l'assumeix exclusivament Andorra Telecom que manté des de la seva creació a la dècada dels 1970 el monopoli de les telecomunicacions. L'empresa és paraestatal i sorgeix a la dècada dels 1970 per unes necessitats concretes del moment. Això dona avantatges al país, des del punt de vista qualitatiu vist que la televisió esdevé vertaderament un servei públic i l'Estat, com a tal, n'ha d'assumir la màxima qualitat. Així, per exemple, Andorra Telecom s'ha d'assegurar que tots els ciutadans del país puguin rebre televisió. L'oferta televisiva pot discutir-se sempre entre companyies estrangeres de telecomunicació i l'Estat mateix cosa que pot, en segons quins criteris, presentar avantatges per un costat com per l'altre. Tanmateix, aquesta fórmula també presenta punts febles. D'entrada, l'Estat és qui gestiona i decideix sobre el futur dels canals, televisius i radiofònics, que es poden veure i escolar a Andorra. És qui també pot decidir de la forma en què els andorrans veuen televisió i, endemés, per qüestions monopolístiques, això condiciona enormement el preu per a veure televisió. En efecte, Andorra Telecom pot presentar, sense cap mena d'inconvenient, els preus que vol perquè no es veu condicionada per la competència, inexistent. A més, la mateixa parapública pot decidir de la implantació d'una tecnologia a favor d'una altra, sense atendre a criteris d'oferta i demana, tal com ha succeït amb la fibra òptica, implantada a Andorra per decisió de l'ens, sense deixar possibilitat de tria als ciutadans.

Això no sempre ha estat així. En efecte, tot i que la qüestió remet a parlar de ràdio i no de televisió, les primeres emissions radiofòniques a Andorra són privades. Concretament, la qüestió remunta a l'entreguerres del segle XX. Aleshores Andorra es trobava en una situació econòmica, política i social desastrosa. L'anomenada Revolució Industrial va ferir d'una sotragada l'economia tradicional del país. Des de l'Edat Moderna que Andorra basa la seva supervivència en l'artesanat, el contraban, el tabac i la venda de ferro a l'exterior. Les fargues eren l'un dels motors del país però amb l'arribada de la Revolució Industrial tancaren les unes rere les altres pràcticament sense que es pogués aturar. En raó, les economies dinàmiques francesa i catalana, prou fortes com per desplaçar el sistema econòmic del petit país dels Pirineus. Des de la segona meitat del segle XIX que el Principat entra en decadència econòmica i, una cosa portà a l'altra, també a la decadència social i política. Malgrat els episodis tumultuosos del segle XIX, el país mai va adaptar-se a la Revolució Industrial i, entrant el segle XX i fins als anys 1930, el país encara viu dels eixos tradicionals, abocant la població a una economia de supervivència, rural i poc productiva. En conseqüència hi hagué un moviment important d'emigració cap a fora; Catalunya n'eixirà força beneficiada. En aquest context, el parlament andorrà, el Consell General, tot aprofitant que llavors la ràdio es presentava com una gran novetat, pensà que contractar una empresa privada que construís una emissora de ràdio podria atreure turisme al país. I així mateix es va fer. Tot i els impediments de l'Estat francès, Ràdio Andorra obrí gràcies a una concessió que fe el Consell General al 1939.[1]

D'ençà, i fins a la dècada dels 1980, la ràdio serà l'únic mitjà que arribarà a Andorra i, endemés, restarà sempre sota mans privades. El govern francès de l'època volgué impedir-ne la posada en marxa perquè llavors, en l'entreguerres, els governs europeus pretenien monopolitzar totes les línies de ràdio perquè constituïen un mitjà lliure per on podia passar la informació, sense censura. Fou motiu prou suficient perquè nasquessin ràdios "perifèriques", és a dir, ràdios que emetien des de països veïns, normalment microestats. Andorra, per la seva mida, omplia perfectament les necessitats de les anomenades "ràdios lliures". Durant la seva vida, Ràdio Andorra emetrà poques hores en català, pràcticament anecdòtiques, per l'impediment de l'Estat francès i perquè després de la Segona Guerra Mundial el director de la ràdio fou perseguit per, suposadament, haver fet propaganda al feixisme alemany, de forma que decidí salvar el seu negoci, Ràdio Andorra, cedint-lo al franquisme.[1][2][3]

La implantació dels telègrafs ja suposà en el seu moment ocasió de disputa entre andorrans, francesos i el copríncep episcopal. Com s'ha vist, el de la ràdio tampoc fou pacífic, fins al punt que després de la Segona Guerra Mundial, no havent aconseguit tancar Ràdio Andorra, l'Estat francès decidí implantar per decisió unilateral una ràdio francesa a Andorra que fes la competència a Ràdio Andorra amb l'objectiu d'aconseguir-ne el tancament. La implantació del telèfon i, per tant, de la televisió tampoc sortiren gratuïtes. A la dècada dels 1960, la televisió fascinava al públic europeu en general, almenys aquell que vivia sota règims democràtics liberals, havent-se guanyat l'apel·latiu de "caixa màgica". Els andorrans també en quedaren eclipsats i per aquest motiu el parlament andorrà, recordant que Andorra només disposa de govern propi a partir de la dècada dels 1980 de forma que abans d'això el poder executiu és assumit pels coprínceps i pel parlament, decideix vers el 1967 posar-se en contacte amb el copríncep francès de cara a informar-se de com obtenir permisos i llicències per poder veure televisió a Andorra. Existeixen, això no obstant, notícies de la dècada dels 1950 sobre l'ús de televisions en bars andorrans. Però és realment amb l'arribada de la televisió a color, implantada a França abans que al veí del sud, que les autoritats andorranes decideixen interessar-se per la televisió.[1]

Seguint els criteris tradicionals de relacions polítiques amb França i Castella, els primers canals de televisió que poden veure's a partir de la dècada dels 1970 són de parla francesa i castellana. Concretament, es rebia a Andorra els pocs canals públics que existien a Espanya i França. Per a l'ocasió es mutà una companyia andorrana que gestionés l'oferta televisiva: Servei de Telecomunicacions d'Andorra, abreujat en STA. L'STA, l'actual Andorra Telecom, fou creada l'any 1975, moment en què Andorra, els Països Catalans, Euskadi i Castella, a més de Portugal, entraren en procés de transició cap a la democràcia. Això vol dir que les emissions que es reberen des del sud començaren a ser d'un caire força diferent. En efecte, des de la Guerra Civil Espanyola que Espanya era governada per una dictadura feixista i aquesta, com fou el cas per a Portugal, decidí implantar la televisió, això sí, controlant-la, perquè no pogués sortir de la censura cap element que qüestionés el règim. L'STA nasqué amb vocació a estendre el negoci, estatal, de les telecomunicacions, és a dir, de gestionar igualment les línies telefòniques que, aleshores, també eren objecte de tensió entre París i Andorra la Vella.[4]

A la dècada dels 1980, Andorra aconsegueix per primera vegada un govern i, amb això, separar, encara que retòricament, el poder a partir dels criteris montesquians: govern, parlament i tribunals. Aquest fet és important atès que és sota els primers governs que s'inicia tot un procés que culmina en la conversió de Ràdio Andorra en la futura, i actual, Ràdio i Televisió d'Andorra. Això perquè des del 1975 que el Consell General decideix qüestionar la figura dels coprínceps. Llavors el país entra en el procés d'autodeterminació que culmina el 1993 quan Andorra aconsegueix seure per primera vegada a la seu de l'Organització de les Nacions Unides. Perquè això fos així, calgué un context procliu i això es donà gràcies a la Transició democràtica que visqué el país veí. En efecte, a la dècada dels 1980 Catalunya aconsegueix un nou estatut d'autonomia i, endemés, obren per primera vegades els primers canals autonòmics de televisió, concretament TV3. Ràdio i Televisió Espanyola emet d'ençà els 1970 algunes emissions en català. Així, l'ambient als Països Catalans, es trasllada a Andorra i, de criticar Ràdio Andorra pels problemes que generava al parlament andorrà, es criticà que els andorrans no disposessin de ràdios en català. Llavors, tot coincidint amb les primeres emissions catalanes, a la dècada dels 1990, Ràdio Andorra es transformada formalment en un nou ens públic, responsable d'emetre ja no només ràdio en català i de procedència andorrana, sinó també televisió.[1]

Des de la dècada dels 1990, doncs, Andorra disposa de canals catalans, castellans i francesos: RTVE, France Télévision i Televisió de Catalunya. A aquests canals, s'hi afegirà properament Andorra Televisió. L'adhesió d'Andorra a l'UER no fou fàcil per l'oposició explícita de França i Espanya cosa que impedí la difusió normalitzada de ràdio i televisió a Andorra. L'Estat francès com espanyol no volien que Andorra en fos membre perquè això connotava reconèixer-ne el dret a autodeterminació raó per la qual els dos Estats veïns n'impediran l'entrada fins a l'últim moment, quan Andorra ja aconsegueix votar a favor de la independència, mitjançant la Constitució, i entrar definitivament a l'ONU. Llavors, els dos veïns es posaren d'acord per condicionar les futures emissions. Per tal de no ser vetada a les votacions, Andorra havia d'acceptar emissions en català, castellà i francès de forma paritària. El govern andorrà cedí i durant la dècada dels 1990 el país veu exclusivament els canals públics hispànics, català i francesos.[1]

Televisió per cable i altres opcionsModifica

La televisió per cable mai ha existit a Andorra degut al monopoli estatal i a la seva situació política i històrica. Així i tot, aquesta afirmació no és del tot certa perquè des que s'implanta la televisió per cable a Espanya que la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria, al sud del país, ofereix a qui vulgui televisió procedent d'Espanya de pagament. Així, exclusivament a Sant Julià de Lòria, la televisió per cable s'hi pot veure i es distribueix de la mà d'una parapública comunal, és a dir, regional.[5]

El satèl·lit, en canvi, sí que pot veure's arreu del país tot i que no disposa de canals propis, o sigui, Andorra Televisió no emet fora d'Andorra i tampoc disposa d'una versió internacional. La impossibilitat de TVC d'emetre televisió fora del seu territori, des de la dècada dels 2010, també ha exclòs el català del satèl·lit.

Televisió digital terrestreModifica

Andorra és el tercer país europeu que fa l'apaga analògica. Aquest fet és una exclusiva que en diu molt sobre el sistema de telecomunicacions triat pels governs andorrans. En efecte, disposant del monopoli televisiu, el govern andorrà pot decidir d'avantatjar unes tecnologies o unes altres. A això cal afegir-hi el fet que el país fa només 462 quilòmetres quadrats, és a dir, la implantació de la televisió digital terrestre es va fer ràpidament perquè tècnicament tenia menys costs.

L'arribada de la televisió digital terrestre a Andorra coincideix amb la decisió de la Unió Europea d'acabar amb el senyal analògic i implantar per tots els països membres el senyal digital. Andorra pren la decisió llavors de digitalitzar les seves línies, també incorporant la fibra òptica i apagant la senyal d'ADSL. Així, des del 2007, moment en què es fe l'apagada analògica, Andorra ja només pot veure televisió a través de senyal digital. A més a més, l'STA canvia la seva forma, mantenint-se com a parapública, però sota altres formes jurídiques, noves i sorgides de la Crisi dels paradisos fiscals, aprofitant l'avinentesa per a renovar la imatge. D'ençà és coneix com a Andorra Telecom.

Aleshores s'aprofità l'avinentesa per augmentar l'oferta televisiva fins a la vintena de canals. La gran novetat fou que arribaren canals de parla portuguesa i anglesa, fins aleshores exclosos a Andorra. El país continuà amb el compromís dels 1990 amb el qual es poden veure canals de parla castellana, catalana i francesa de forma paritària. Tanmateix, aquesta suposada paritat no és realment així vist que 8TV emet igualment en castellà, TV3 emet publicitat en castellà, el canal 33, K3, 3XL i 300 han arribat a compartir emissions, fet que comporta un canal en dos i, finalment, Pirineus TV i Andorra Televisió no arriben, de lluny, a la qualitat oferta pels canals francesos, castellans, anglesos i portuguesos, fet que deixa la llengua del país en clar desavantatge. Desavantatge que neix ja d'arrel. Tot plegat, tenint en consideració que les emissions del segon canal públic castellà, TVE2 s'emeten en la seva versió catalana a Andorra.

L'IPTV i les multiplataformesModifica

Poc després d'haver procedit a l'apagada analògica, Andorra Telecom es va posar a treballar per implantar la fibra òptica i apagar l'ADSL. Si la implantació de la televisió ha estat tardana, en canvi, la implantació de la fibra òptica serà capdavantera. En efecte, el país és el primer a Europa que ha fer l'apagada de l'ADSL i avui qualsevol andorrà que vulgui tenir internet a casa ha de contractar un paquet de fibra òptica. Tot aprofitant l'ocasió, Andorra Telecom va decidir omplir el buit històric que hi havia al país davant la inexistència del cable. Per aquest motiu des que Andorra posseeix fibra òptica que es pot veure televisió per internet a través de fibra òptica. Andorra Telecom va signar a la dècada dels 2010 un contacte amb la teleoperadora hispànica Movistar a través del qual l'oferta televisiva que normalment qualsevol castellà, català i basc tindria a través de cable fos transferida a Andorra mitjançant fibra òptica. Això ha estat possible gràcies al fet que la televisió, la telefonia i les llicències ràdio són un monopoli estatal de forma que la implantació d'Internet ha estat ràpid i força eficaç. Tanmateix, els preus que Andorra Telecom practica per a l'obtenció de televisió pagada són molt més elevats que a qualsevol país europeu veí.[6]

D'altra banda, deixant de banda l'opció fibra òptica, els andorrans tenen la llibertat de triar quant a IPTV, ja que no existeix cap companyia nacional que exploti aquest mercat i els ciutadans contracten serveis exteriors. No obstant, cal tenir en consideració que l'oferta de televisió via fibra òptica pot considerar-se com a sistema IPTV. Així i tot, deixant de banda la fibra òptica, molts andorrans poden contractar IPTV il·legalment o legalment. L'opció legal passa per contractar dos serveis capdavanters en aquesta àrea. D'una banda, FilmOn TV ofereix canals de televisió britànics fora del Regne Unit a través d'IPTV i, també, Molotov.tv ha habilitat les seves autoritzacions perquè pugui utilitzar-se a Mònec, Andorra i la resta de països de la Unió Europa. Molotov.tv era a la dècada del 2010 l'un dels productes IPTV més complets, intuïtius i qualitatius del mercat. Permet efectivament gaudir de televisió francesa amb un nivell de qualitat força important. Ara bé, el ciutadà andorrà que vulgui gaudir de Molotov.tv o FilmOn TV, entre altres, ha de tenir present el límit de descàrrega que Andorra Telecom imposar per tràfic procedent de llocs webs internacionals.[7][8][9]

Finalment, tot i que Andorra no posseeix molta varietat de canals de televisió propis, els ciutadans andorrans poden fer ús de la televisió multiplataforma que proposen els canals de televisió estrangers. Andorra Televisió sí que ha habilitat dins del seu lloc web mateix un servei a la carta, que no es presenta vertaderament com a tal, però, en canvi, no s'ha interessat en l'explotació de la multiplataforma i aquesta només l'exploten els canals de televisió dels Països Catalans, tot i que de forma descompensada.[10][11][12][13]

Llista de canalsModifica

Emissions obertesModifica

Els canals que actualment es poden veure a Andorra s'han anat afegint de forma progressiva a la dècada dels 2000. Segueixen la norma de paritat lingüística a la qual s'hi afegiren les emissions internacionals d'RTP i TVI per tal de complaure a la comunitat portuguesa resident a Andorra, la segona més important després de la castellana. Seguint igualment una òptica europea, el govern andorrà també optà per emetre dos canals anglosaxons i Euronews que inicialment es podia veure en totes les llengües en què estava disponible a la dècada dels 2010, fins que s'hagué d'emetre exclusivament en francès a Andorra. En qualsevol cas, tot i que el panorama lingüístic és imposat, avui en dia es presenta com dels pocs a Europa més rics lingüísticament. En efecte, només els països poliglotes presenten tanta varietat lingüística a les seves emissions de ràdios i televisió; tot recordant que el català és l'única llengua oficial d'Andorra.

Canals andorrans:

Canals catalans:

Canals francesos:

Canals europeus:

Canals americans:

Emissions per fibra òpticaModifica

L'oferta televisiva per fibra òptica substitueix l'oferta per cable que normalment haurien de tenir tots els ciutadans. El contracte entre Andorra Telecom i Movistar fa que contractant una fórmula de pagament es pugui veure els canals que Movistar Espanya ofereix a Castella, els Països Catalans i el País Basc, als quals cal afegir alguns canals de pagament francesos.[14]

Emissions per satèl·lit i per cableModifica

Les emissions per cable que poden rebre els ciutadans andorrans que viuen a Sant Julià de Lòria no varien gaire de l'oferta televisiva per cable de qualsevol operador espanyol. És, si fa no fa, la mateixa oferta televisiva que proposa Andorra Telecom mitjançant fibra òptica. L'avantatge per als ciutadans de Sant Julià de Lòria és el preu, molt més barat que l'opció que ofereix Andorra Telecom. Pel que fa al satèl·lit, el llistat de canals es resumeix a la disponibilitat normal de qualsevol resident europeu en el continent europeu.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gualbert Osòrio. Ràdio Andorra, la història d'un mite que va fer història. Crèdit Andorrà, 2013. 
  2. Roser Porta i Jorge Cebrián. Andorrans als camps de concentració nazis. https://books.google.ad/books/about/Andorrans_als_camps_de_concentració_naz.html?id=dVFGQwAACAAJ&redir_esc=y&hl=ca:+Govern d'Andorra, 2009. 
  3. Martí Garcia-Ripoll Duran i Cinto Niqui Espinosa. La ràdio en català a l'estranger. Universitat Autònoma de Barcelona, 2007. 
  4. D. Comas d'Argemir, Maria J. Lluelles, Joan J. Pujadas i Xavier Saéz. El segle XX. La modernització d'Andorra.. Cambra de Comerç d'Andorra, 2004. 
  5. «Cable Mútua» (en en-us). [Consulta: 31 maig 2018].
  6. «Llista de canals | Andorra Telecom» (en ca-es). [Consulta: 1r juny 2018].
  7. «Molotov.tv - L’app pour regarder la télé. Gratuitement» (en en). [Consulta: 1r juny 2018].
  8. «Molotov.tv - L’app pour regarder la télé. Gratuitement» (en en). [Consulta: 1r juny 2018].
  9. «FilmOn Live TV» (en en-us). [Consulta: 1r juny 2018].
  10. RADIO, IB3 TELEVISIO. «IB3 TV A LA CARTA» (en castellà). [Consulta: 1r juny 2018].
  11. CCMA. «TV3 a la carta» (en ca-es). [Consulta: 1r juny 2018].
  12. media, À Punt «Benvinguts a À Punt. L'espai públic de comunicació valencià» (en ca). À punt.
  13. RTVA., Andorra Difusió. «Programes A-Z| Andorra Difusió. Notícies i actualitat d'Andorra.» (en ca). [Consulta: 1r juny 2018].
  14. «Llista de canals SOM Andorra Telecom».

Enllaços externsModifica