Obre el menú principal

Les primeres emissions de televisió a Portugal daten de la dècada dels 1950. Els primers canals de televisió són públics i els privats només entraran a la dècada dels 1990. Les primeres emissions eren en blanc i negre però de forma general el país s'ha anat adaptant al panorama tècnic europeu al mateix ritme, a vegades més lent que la resta de països europeus, incorporant, per exemple, el teletext a la dècada dels 1990, la pantalla panoràmica (16:9) a la dècada dels 2010 o a la televisió digital terrestre al final de la dècada dels 2000. En l'actualitat, el senyal gratuït distribuït a Portugal mateix compta set canals de televisió. Les emissions de tots els canals nacionals són en llengua portuguesa.

Contingut

Història de la televisió a PortugalModifica

Televisió hertziana analògicaModifica

Les primeres emissions de televisió a Portugal foren promogudes per l'Estat que creà el seu propi canal de televisió, Ràdio i Televisió de Portugal, abreujat RTP i escrit en llengua portuguesa, Rádio e Televisão de Portugal. Les primeres emissions experimentals d'RTP daten del 4 de setembre del 1956 i s'iniciaren tot coincidint amb la festa popular de Lisboa, capital del país. El 7 de març del 1957 acabaren les proves i finalment l'Estat va emetre l'emissió regular a partir de les 21h30. Les primeres emissions com a la resta del món es van fer en blanc i negre a través de senyal analògica. Aleshores el país vivia immens en una dictadura feixista i per aquest motiu les emissions es feien des d'una òptica propagandística. El règim no podia ser criticat i existien nombroses normes que enquadraven les emissions per tal de perllongar el règim. I és que el règim tenia sota censura tots els mitjans de comunicació del país.

Amb la caiguda de la dictadura durant la Revolució dels Clavells que tingué lloc a partir del 25 d'abril del 1974 la televisió pública, única en aquells moments, però també la resta de mitjans de comunicació gaudiren de més llibertat donada la situació de feblesa del règim. És justament a la dècada dels 1970 que entren en marxa nous canals. Segueixen sent públics i venen completar la graella proposada des que el 25 de desembre del 1968 el règim decidí obrir un nou canal, RTP2. Els altres s'obriren, en aquest ordre, el 6 d'agost del 1972 i el 10 d'agost del 1975. I concretament, foren dos canals autonòmics que vingueren donar una programació més pròpia i adaptada als horaris de les illes portugueses dels Açores i Madeira. Parlam doncs d'RTP Madeira i RTP Açores. Hui els tres canals continuen vigents però la temàtica ha estat alterada. L'RTP1 es proposa com a canal generalista i té la seua vessant als Açores i Madeira mentre que el segon canal, l'RTP2, s'ha convertit en un canal dedicat exclusivament a la cultura i l'aprenentatge. Emet des de documentals de natura fins a reportatges sobre geopolítica o informatius especialitzats en actualitat.

És justament a la dècada dels 1970 que vingueren novetats importants per al panorama televisiu portuguès. A banda de la incorporació de les emissions autonòmiques per a les illes portugueses, també s'emeteren les primeres emissions de color que començaren el 1975 amb les eleccions a l'Assemblea Constituent de la qual neix la República Portuguesa actual, un règim democràtic i liberal. Tot i això, cal dir que l'emissió en color no fou sistemàtica i es presentaren alternativament al públic fins al 7 de març del 1980 quan el grup de l'Estat ja disposà dels mitjans tècnics per emetre integralment en color. Llavors s'escollí el Festival de la Cançó d'Eurovisió com a plataforma de presentació. En efecte, l'RTP1 decidí estrenar un concurs públic televisat per a escollir candidat per al Festival d'Eurovisió. Concurs que, per tant, seria emès en color. Ara bé, aquestes no són només les dates clau sinó que n'hi ha més. Al 1979 la Unió Europea obligà al canal públic d'emetre Jocs Sense Fronteres, un altre programa que, tot i l'obligació, esdevingué important per a la història televisiva portuguesa. No cal dir que l'obertura de Portugal amb la caiguda del règim canvià completament la graella televisiva incorporant novetats cabdals aportades pel restabliment de la llibertat d'expressió.

Ja a la dècada dels 1990 entren en circulació més canals de televisió, aquesta vegada privats, però amb el vist-i-plau de l'Estat. L'Estat aprofità per obrir el 1992 l'emissió internacional d'RTP1, l'RTPI o RTP Internacional. Els canals privats començaren a emetre entre el 1992 i el 1993. Foren concretament SIC i TVI. Aleshores el canal TVI s'estrenà amb una altra nomenclatura, "4", pronunciat "quatro" en portuguès. Hi tenia tot el sentit atès que efectivament era ja el quart canal que s'obria al país. El nou canal, endemés, aportà les primeres emissions en so estèreo, fent competència directa amb SIC i RTP, els quals s'adaptaren més tard, en primer lloc l'Estat i tot seguit SIC. El canal optà des de l'inici per una aposta decidida de cara a les novetats del mercat i per aquest motiu emet amb pantalla panoràmica (16:9) però aquest cop la competència no el seguí i, de fet, a Europa i a la resta del món els canals de televisió tampoc volgueren emetre en format panoràmic. El panoràmic només s'imposa a la dècada dels 2000 amb l'aparició de les televisions plasma, a Portugal, concretament, a partir de la dècada dels 2010. I encara, caldria esmentar que l'any 1992 obren les primeres emissions per cable a Portugal. Davant la competència, l'RTP decideix incorporar el teletext a les seues emissions regulars. Llavors, també hagueren intencions d'introduir televisions regionals. S'havia estat especulant l'any 1997 en la introducció de TV Oeiras a la regió de Lisboa però el canal mai emeté.[1]

Televisió digital terrestreModifica

És amb la iniciativa de la Unió Europea d'introduir obligatòriament la televisió digital terrestre a totes les llars dels països membres que la televisió digital entra a les cases portugueses. Tot i això, ho fa de forma desigualada si comparem amb la introducció de la TDT a la resta de països membres a proximitat de Portugal. És a dir, per bé que el país emprengué les primeres proves al 1998 i que introduís ja les primeres emissions amb èxit entre el 2002 i el 2003, l'oferta televisiva no millorà sensiblement. En efecte, la televisió digital apareix el 1998 a Suècia i Anglaterra i, Portugal, s'interessa ben aviat mirant d'emetre en proves amb ocasió de l'Exposició Mundial del 1998, esdeveniment que ha marcat la consciència col·lectiva dels portuguesos perquè era la primera que acollia el país després que caigués la dictadura de forma que la historiografia ha marcat aquesta data dins dels manuals escolars. Llavors, també s'emeteren proves de ràdio digital (DAB) i l'RTP2 optà de fet per emetre reportatges de l'exposició mitjançant les plataformes digitals.

Malgrat tot, les vertaderes emissions en digital apareixen a l'octubre del 2008, en fase de proves, a partir del retransmissor de Palmela. Portugal considera que la TDT arribà força tard atès que en aquella època Espanya ja havia passat al format digital i, endemés, gaudia del doble de canals de televisió en comparació a l'oferta analògica anterior. De fet, si mirem els països més propers, efectivament, la TDT es va traduir en una oferta televisiva més gran amb més canals de televisió, molts dels quals temàtics, normalment reservats a la televisió per cable. I és que a Portugal s'esperava que s'introduís un cinquè canal privat però després de la seva implantació, la graella no millorà considerablement.

Els dos grups privats portuguesos no volgueren apostar per la TDT i, ans al contrari, continuaren apostant per la televisió per cable. En canvi, per tal d'igualar-se al panorama europeu, l'Estat portuguès obrí l'RTP3 i l'RTP Memória. El primer és un canal temàtic que emet notícies nacionals i internacionals les vint-i-quatre hores del dia. El segon emet reportatges, documentals i programació antiga d'RTP. Vindria a ser un canal per al públic nostàlgic dels anys en què Portugal disposava d'un únic canal de televisió. Posteriorment, i seguint també la tendència europea, l'Estat decidí obrir un altre canal temàtic dedicat únicament a emetre les sessions del parlament, l'ARTV o Televisió de l'Assemblea de la República. L'apagada analògica encara no s'ha produït, es gesta dels del 2012, i s'espera de forma completa per al 2023, tot i que el territori sencer ja gaudeix de senyal digital i, de facto, el país ja ha mutat cap a la televisió digital terrestre. La fase de mutació ha coincidit amb les emissions panoràmiques.

S'ha vingut considerant que la implantació de la TDT portuguesa s'ha fet de forma expressa tard i desastrosament per tal d'afavorir la televisió de pagament. De fet, en el moment de l'apagada analògica, es va deixar a miliars de persones sense televisió i sense informació de com fer-s'ho per canviar els televisors o comprar aparells digitals. La problemàtica va començar al 2008 quan es va atribuir la llicència d'exploració a Portugal Telecom, empresa que ja tenia el seu propi sistema de televisió de pagament, fent que es creés d'aquesta manera un conflicte d'interès amb l'agreujant de tenir l'aval dels dos regulars i del govern mateix, fos quina fos la seva sigla. Cal esmentar que Portugal Telecom (o PT) fou empresa pública i avui és el principal proveïdor de continguts audiovisuals a Portugal. I encara, caldria considerar que l'any 2012 la cobertura digital no sobrepassava el 87,5% de la població. Això i les querelles per la mutació d'RTP2 al digital que provocaren la dimissió del director del canal, portaren grans polèmiques al país.[2][3] Escenari que, d'altra banda, es trobà també a França, país en què les teleoperadores tenen el seu propi oligopoli televisiu de forma que al país la televisió s'adquireix pràcticament de forma automàtica en el moment de demanar una línia telefònica, fet que deixa totalment de banda la televisió digital terrestre. Amb tot, a Portugal moltes llars es varen veure en l'obligació de contractar televisió per cable. En aquest sentit, l'Estat manté una querella als tribunals degut la concurs presentat al 2008 per tal d'obrir un cinquè canal generalista de caràcter nacional. Malgrat que s'hi presentaren dues candidatures (ZON i Tele5), el procés judicial n'ha foragitat una, Tele5, que va preferir deixar caure el projecte en trobar el procés judicial massa lent. El cas és que canals de pagament o regionals (CMTV, etc) sí estarien interessats en obrir senyal mitjançant TDT i l'Estat havia previst un nou concurs per al 2016 però, a la pràctica, el concurs ha estat posposat i encara segueix sense haver-hi llum en el procés d'adjudicació de nous canals i de trànsit cap a la TDT.

Altres mitjansModifica

La televisió per cable és introduïda l'any 1992 mitjançant TV CABO MADEIRENSE, empresa situada a la regió autònoma de Madeira, avui adquirida per NOS. A Portugal continent, el cable hi arriba dos anys més tard, amb el nom de TV Cabo. Concretament, sorgeixen llavors l'empresa Cabovisão que comença a tenir notorietat transformant-se amb el temps en el quart operador per cable més comprat a Portugal. Altres petites operadores varen mirar de fer negoci. Fou el cas de TVtel, PluriCanal, Coimbratel o Bragatel. Aquest darrer fou el primer que decidí emetre a través d'Internet. amb banda ampla.

Per tant, es pot dir que la introducció del cable a Portugal és força recent i per això mateix la transició cap a la televisió digital ha estat pràcticament simultània amb la introducció de la TDT. Fou vers el 2004 quan TVCabo decidí fer el pas, moment en què a Portugal ja s'estava emetent televisió per Internet i en què també s'estava introduint la fibra òptica. Llavors, el Consell de l'Audiovisual portuguès, l'ANACOM (Autoritat Nacional de Comunicacions) obligà a tots els operadors de televisió per cable d'utilitzar la nova tecnologia. Sense recursos o a causa de la inversió elevada, els operadors Coimbratel, Bragatel, PluriCanal i TVtel no aconsegueixen renovar la llicència, tancant portes. Per tal de mantenir això no obstant la clientela, ZON TV Cabo, nou en el mercat, compra els quatre operadors, transformant-se amb Optimus, reduint les opcions de tria a Portugal. En una òptica de competència, ZON TV Cabo opta per adquirir Optimus al 2012 i transformar-se en l'actual NOS. Mentrestant, Cabovisão ha procedit a un rentatge, passant a anomenar-se NOWO.

L'arribada d'internet ha permès molts operadors portuguesos aprofitar dels avantatges de les SmartTV i proposar d'aquesta manera televisió per Internet. Des del 2007 que Portugal Telecom, ZON, TVCabo e MEO proposen aquest producte. El darrer, concretament, és el més nou en el mercat, sorgit justament davant l'oportunitat que representa Internet i la fibra òptica. Tot i això, la cobertura actual, de moment, no sobrepassa els dos terços de la població.

MultiplataformaModifica

L'entrada de la IPTV i d'Internet en general ha generat altres formes de veure televisió: a la carta, en diferit, etc. Entre les diverses possibilitats, el marcat ha ofert també a Portugal televisió via internet, sigui mitjançant smartphone, tauleta o box TV. Els canals de televisió clàssics, és a dir, els tres grans grups que es disputen el mercat són els qui ofereixen aquest tipus de producte. Dintre d'aquest àmbit, el fet més rellevant i important per a la seva introducció fou que TVI acabés sent comprat pel grup PRISA qui, des del primer moment, a més de renovar la imatge del canal, començà a proposar per primera vegada, a la dècada dels 2010 nous canals de televisió, tots de pagament, a més de la seva disponibilitat via smartphone o tauleta.

Especificitat del mercat televisiu portuguèsModifica

Finançament públicModifica

La televisió de "servei públic", teòricament, cerca defensar un major grau d'independència de la seua programació, ja que no està vinculada, purament, a criteris comercials. Amb això, no està subjecta als índexs d'audiències. A la pràctica, el servei públic de televisió ha de llançar programes que s'adapten a tots els teleespectadors de forma general, i el punt fort de l'RTP és la informació, inclosos els públics i interessos regionals. SIC es troba dins d'aquest context al mig, entre la programació de TVI(entreteniment) i d'RTP (informació), i només aconsegueix d'aquesta forma mantenir-se en el mercat. No obstant això, a Portugal, un canal de televisió que tinga en el seu perfil el servei públic, ha de ser finançat i mantingut per l'Estat mitjançant pagaments de taxes o indemnitzacions compensatòries oferides per contracte o pressupost. Des del 2003, l'RTP va passar a complir els compromisos amb l'Estat (12 minuts per hora de publicitat dels quals només 6 reverteixen a favor de l'RTP), sent el futbol la major font d'ingressos. Aquests criteris són dels més antics del món. Això ha provocat controvèrsia a Portugal en quant al finançament mateix de les televisions públiques. El debat vira al voltant de la competència deslleial, entre canals temàtics, vist que no aconsegueixen pagar-se les despeses i el mercat publicitari no aconsegueix abastar els 3 canals.

Doblatges i traduccionsModifica

Contràriament a molts països europeus, Portugal és dels pocs països en què queda estrictament prohibit emetre, en televisió o al cinema, pel·lícules, sèries o altre contingut estranger en llengua doblada, deixant doncs bona part de la graella en mans de la subtitulació. Aquesta decisió prové de l'Estat mateix i data ja dels primers anys en què s'obrí la primera televisió al país. El govern del dictador Salazar prohibí que es doblessin les pel·lícules i les sèries per tal de defensar d'aquesta manera la indústria cinematogràfica portuguesa.

L'excepció a la regla es dona només per als dibuixos animats perquè, un cop restablerta la democràcia, s'ha considerat que calia que els nens poguessin disposar de contingut doblat per tal d'assegurar-se d'aquesta manera un bon aprenentatge del portuguès. Això fou així a partir de la dècada dels 1990, moment en què es donà als nous canals de televisió privats, analògics i per cable, l'autorització de passar a emetre en format doblat. Però, a la pràctica, cap canal portuguès emet en doblatge i només els dibuixos animats són doblats.

Des de l'estranger s'ha volgut veure, en plena globalització, aquest criteri com quelcom d'avantatjós ja que permet al pública aprendre amb més facilitat l'anglès vist que la major part de continguts estrangers que s'emeten a Europa provenen dels països anglosaxons.

Llista de canalsModifica

Emissions obertesModifica

El país ja no emet des del 2012 per via analògica i tota la programació es transmet a través de televisió digital terrestre. Entre l'oferta televisiva gratuïta es compten set canals dels quals cinc són públics.[4]

Els territoris autònoms amb estatut d'autonomia propi, és a dir, els Açores i Madeira veuen alterada la graella d'oferta televisiva. En efecte, la Ràdio i Televisió Pública (RTP) emet per a cada territori una emissió especial d'RTP1, és a dir, l'RTP Açores i l'RTP Madeira.

1L'ARTV és un canal públic dedicat exclusivament a emetre les sessions parlamentàries de l'Assemblea Nacional portuguesa. Les seves emissions són gratuïtes però es limiten només a les sessions parlamentàries. Per a poder gaudir de més emissions s'ha de pagar.

Per via satèl·litModifica

L'oferta televisiva per satèl·lit està limitada en lliure accés i només es pot rebre de forma gratuïta els canals públics i privats destinats a l'exterior. Són canals que emeten una part de la programació regular que s'emet a Portugal mateix però amb censura de les emissions susceptibles de plantejar problemes de drets d'autors com ara pel·lícules o sèries de televisió estrangeres. Tampoc emeten els blocs publicitaris regulars, substituint-los per publicitat del mateix canal o grup televisiu. Tot i això, la majoria d'operadors portuguesos ofereixen els canals de cablejat, nacionals com internacionals, mitjançant una fórmula de pagament, és a dir, els mateixos que s'obtindrien a Portugal, sense diferenciar-ne la regió en la qual hom habita. Els clients han de pagar mensualment a les companyies i emportar-se a casa una "box TV" específica que el proveïdor ofereix amb el pagament.[5][6][7]

Així, a Europa de forma gratuïta es poden rebre:

A l'Àfrica, en canvi, es rep:

La compra de televisió per satèl·lit mitjançant els teleoperadors ampliar considerablement[8] l'oferta televisiva:

  • SIC Notícias
  • TVI 24
  • CM
  • MTV
  • Canal Panda
  • SportTV
  • História (canal History)
  • VH1
  • Eurosport
  • Odisseia (canal Odissea)
  • Hollywood
  • Globo TV
  • AXN
  • Disney Channel
  • Nicklodoon
  • Sporting TV
  • TLC
  • AR TV
  • Mezzo
  • Euronews
  • Galícia TV
  • France 24
  • CNBC
  • Sky News
  • Disney Junior
  • National Geographyc
  • FOX Movies
  • MCM POP
  • RTP1
  • RTP2
  • SIC
  • RTP3
  • RTP Memória
  • TVI reality
  • SIC Radical
  • SIC Mulheres

Per cableModifica

L'opció de televisió per cable és la més gran quant a oferta televisiva a Portugal. Hi ha prop de quatre operadors de telecomunicacions que ofereixen als seus clients una varietat de canals de pagament que inclouen grups nacionals, públics i estrangers. De forma general, tots els paquets o fórmules ofereixen de forma gratuïta les televisions que s'emeten en obert i, pagant mitjançant una fórmula de primer grau, s'ofereixen televisions temàtiques de grups nacionals i estrangers (molts dels quals procedents de les antigues colònies). Les fórmules ampliades es destinen a un tipus de grup especialitzat, procliu a pagar més diners per tal de poder gaudir d'emissions amb drets d'autors molt restringides, com és el cas dels canals d'esport. Finalment, algunes fórmules inclouen els canals regulars en obert d'altres països, com ara els castellans, francesos o anglesos. Aquests depenen de forma general del públic emigrat que ha retornat al país i voldria poder gaudir de l'oferta televisiva del país que l'havia acollit. Tanmateix, normalment les ofertes televisives es limiten a uns pocs canals, de caràcter restringit, com ara les versions "internacionals" d'RTVE, BBC o TF1.[1]

Canals portuguesos:

Canals temàtics estrangers:

Canals de parla portuguesa fora de Portugal:

Canals d'accés restringit:

Canals estrangers no temàtics o oberts als països d'origen:

IPTVModifica

La televisió per IPTV està disponible a través de diversos operadors de telecomunicacions. Concretament, MEO, Optimus Clix, Vodafone i Portugal Telecom ofereixen la mateixa oferta televisiva que s'obtindria per cable.[9]

ReferènciesModifica

  1. «Os primeiros segundos do projeto TVI». [Consulta: 16 juny 2018].
  2. «TDT - Televisão Digital Terrestre em Portugal» (en pt-pt). [Consulta: 31 maig 2018].
  3. Group, Global Media «▶ Vídeo: TDT pode ter mais dois canais» (en pt-pt). TSF Rádio Notícias, 15-03-2018.
  4. «Novos canais na TDT até ao fim deste ano» (en pt). Correio da Manhã.
  5. MEO. «MEO» (en pt-pt). [Consulta: 31 maig 2018].
  6. «Pacotes NOS». [Consulta: 31 maig 2018].
  7. «Pacotes NOS» (en pt-pt). [Consulta: 30 juny 2018].
  8. «Pacotes NOS» (en en-us). [Consulta: 30 juny 2018].
  9. MEO. «MEO - Televisão, Internet, Telefone e Telemóvel» (en pt-pt). [Consulta: 31 maig 2018].

Enllaços externsModifica