Tema dels Cibirreotes
El tema dels Cibirreotes (en grec: θέμα Κιβυρραιωτῶν; thema Kibyrrhaiōtōn), era un tema de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la costa meridional de l'Àsia Menor entre principis del segle viii i finals del segle xii. Com a primer i més important tema naval de l'Imperi Romà d'Orient (θέμα ναυτικόν, thema naftikon), va servir principalment per proveir de vaixells i tropes la flota romana d'Orient.
| ||||
|
| ||||
 Temes asiàtics de l'Imperi Romà d'Orient al voltant del 842. El dels Cibirreotes representa la costa meridional de l'Àsia Menor. | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Attaleia | |||
| Període històric Edat mitjana | ||||
| Establiment | ca. 720/727 | |||
| Dissolució | 1150 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
Història modifica
Els cibirreotes (en grec: Κιβυρραιῶται; Kibyrrhaiōtai, 'homes de Cibirra') agafen el nom de la ciutat de Cibirra (no és clar si fa referència a Cibirra la gran, a Cària, o Cibirra la menor, a Pamfília).[1] El comandament apareix per primer cop en el marc de l'expedició contra Cartago del 698, quan un «drungari dels cibirreotes» és l'encarregat de comandar els homes de Còricos: Apsimar, que com a cap de la flota es va revoltar i es va convertir en l'emperador Tiberi III (r. 698–705). En aquell moment, els cibierreotes estaven subordinats al gran cos naval dels Karabisianoi.[1][2][3][4]
Després que els carabisians fossin desmobilitzats (entre el 719 i el 727), els cibirreotes van ser constituïts com un tema regular, comandat per un estrateg, aparegut a les fonts cap al 731/732.[1][3][5][6] Fins al segle ix, moment en què els temes del Mar Egeu i de Samos van passar de ser drungaris a ser temes, el Tema dels Cibirreotes era l'únic tema dedicat només a la força naval de tot l'imperi.[7][8]
El tema comprenia la costa meridional de l'Àsia Menor (actualment Turquia, des del sud de Milet (que pertanyia al Tema de Tràcia) fins als confins de la frontera amb els àrabs a Cilícia, incloses les antigues províncies romanes de Cària, Lícia, Pamfília i parts d'Isàuria, així com el modern Dodecanès.[2][9].[10] La seva posició geogràfica el va convertir en un tema de la línia del front, ja que havia de fer front als atacs realitzats per les flotes musulmanes provinents del Llevant i d'Egipte i, conseqüentment, els cibirreotes van ser un dels actors protagonistes en l'aspecte naval de guerres arabo-romanes.[11] La terra, coneguda per la seva fertilitat,[1] va patir les conseqüències de les ràtzies freqüents i devastadores practicades pels àrabs, provocant una despoblació del territori, amb l'excepció de les ciutats fortificades i les bases navals.[2]
La seu de l'estrateg era, probablement, Adàlia (l'actual Antalya, a Turquia).[10][12] Rebia un salari anual de deu lliures d'or, i la seva posició general dins de la jerarquia imperial era relativament baixa, tot i que supervisava altres comandants navals: vint-i-cinquè al Taktikon Uspenski del 842/843, baixant fins al cinquanta-cinquè al Taktikon de l'Escorial del 971–975.[2][13] Com les seves contrapartides en altres regions, el tema dels Cibirreotes estava dividit en drungoi i turmai, a més de mantenir un conjunt de posicions administratives temàtiques. Entre els subordinats més rellevants de l'strategos destaquen l'ek prosopou imperial a Syllaion, els drungarioi d'Attaleia i Cos, així com el katepano que comandava el tema dels Mardaïtes.[2][14] Aquests eren descendents de milers de persones traslladades des del Líban i assentades a la regió per part de l'emperador Justinià II (r. 685–695 and 705–711) durant la dècada del 680 per proveir la flota de tripulacions i mariners.[15] A principis del segle ix, la flota del tema dels Cibirreotes estava compresa per 70 vaixells;[16] i en l'expedició de Creta del 911, els Cibirreotes van enviar 31 vaixells de guerra: 15 dromons i 16 pamphyloi, amb 6.000 remers i 760 mariners.[17]
Al voltant del segle xi, a mesura que l'amenaça naval musulmana s'anava reduint, les flotes provincials romanes d'Orient van començar a precipitar el seu declivi:[18] l'últim esment a la flota dels Cibirreotes es troba en l'expulsió de la ràtzia russa del 1043, passant el tema a convertir-se en una província purament civil, liderada per un krites, primer, i per un doux, després.[2][19] La major part del seu territori va ser perdut davant dels turcs seljúcides després del 1071, tot i que va ser recuperat parcialment per Aleix I Comnè (r. 1081–1118). El tema va ser abolit definitivament per Manuel I Comnè (r. 1143–1180), i la resta del territori de Cària en mans romanes d'Orient va passar a formar part del tema de Milassa i Melanudíon.[2][20][21]
Referències i bibliografia modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Nesbitt i Oikonomides, 1994, p. 151.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 ODB, "Kibyrrhaiotai" (C. Foss), p. 1127
- ↑ 3,0 3,1 Pertusi, 1952, p. 149.
- ↑ Pryor i Jeffreys, 2006, p. 28.
- ↑ Ahrweiler, 1966, p. 26, 50-51.
- ↑ Pryor i Jeffreys, 2006, p. 32.
- ↑ Ahrweiler, 1966, p. 64, 81, 83, 109.
- ↑ Pryor i Jeffreys, 2006, p. 267.
- ↑ Ahrweiler, 1966, p. 80, 135.
- ↑ 10,0 10,1 Pertusi, 1952, p. 150.
- ↑ Pryor i Jeffreys, 2006, p. 46 et seq.
- ↑ Ahrweiler, 1966, p. 82.
- ↑ Pryor i Jeffreys, 2006, p. 390–391.
- ↑ Ahrweiler, 1966, p. 82–83.
- ↑ Ahrweiler, 1966, p. 399.
- ↑ Ahrweiler, 1966, p. 91–92.
- ↑ Pryor i Jeffreys, 2006, p. 549.
- ↑ Pryor i Jeffreys, 2006, p. 88.
- ↑ Ahrweiler, 1966, p. 131–135.
- ↑ ODB, "Mylasa and Melanoudion" (C. Foss), p. 1428.
- ↑ Ahrweiler, 1966, p. 273.
Bibliografia modifica
- Ahrweiler, Hélène. Byzance et la mer. La marine de guerre, la politique et les institutions maritimes de Byzance aux VIIe-XVe siècles (en francès). París: Presses universitaires de France, 1966.
- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.
- Catalogue of Byzantine Seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art, Volume 2: South of the Balkans, the Islands, South of Asia Minor. Washington, DC: Dumbarton Oaks Research Library and Collection, 1994. ISBN 0-88402-226-9.
- Pertusi, A. Constantino Porfirogenito: De Thematibus (en italian). Rome: Biblioteca Apostolica Vaticana, 1952.
Pryor, J. H.; Jeffreys, E. M. The Age of the ΔΡΟΜΩΝ: The Byzantine Navy ca. 500–1204 (en anglès). Brill, 2006. ISBN 978-90-04-15197-0.