Tengamos el sexo en paz

Tengamos el sexo en paz és una obra de teatre publicada a Espanya en 1996 i adaptada per Dario Fo, Jacopo Fo i Franca Rame d'un manual de sexologia escrit anteriorment per Jacopo Fo. L'obra està composta per un conjunt de monòlegs que tracten temes com l'avortament, la sida, la impotència, la frigidesa o l'orgasme amb gran llibertat i des d'un punt de vista còmic.. Tengamos el sexo en paz es una adaptació dels texts originals italians del 1992, Lo zen o l'arte di scopare (el zen o l'art de cardar). Fou duta al teatre en castellà el 1997 sota direcció de José Carlos Plaza plantejat com a monòleg de l'actriu Charo López.[1] Fou estrenada al Teatro Lara de Madrid.[2]

Infotaula d'arts escèniquesTengamos el sexo en paz
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorDario Fo Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomcastellà Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1996 Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Premis(1997) Fotogramas de Plata a la millor actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
SolistaCharo López Modifica el valor a Wikidata
DireccióJosé Carlos Plaza Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

L'obra tracta el tema del sexe, començant per Adán i Eva i acabant en els nostres dies. Procura donar una explicació a les preguntes habituals relacionades amb el sexe des d'un punt de vista femení, desdramatizado i còmic. La narració de la història és en primera persona i el narrador es manté de principi a fi. Són monòlegs reflexius en els quals es critica la societat més conservadora i puritana.

Context històricModifica

Aquest llibre va ser censurat pel govern de Silvio Berlusconi, que va prohibir als italians menors de 18 anys que el veiessin per temor al fet que l'obra pogués “causar ofensa a la decència comuna, que exigeix el respecte de les esferes de la decència, i provocar malestar entre els espectadors adolescents, amb possibles efectes sobre el seu comportament en relació amb el sexe”, anul·lant així el propòsit original de l'actuació. Aquest no ha estat l'única trobada dels autors amb la censura; l'any 2003, l'estrena de l'obra “L'anomalo bicefalo” va haver de fer-se a Milà, atès que a Roma no va ser possible pel descontentament de Berlusconi davant el seu contingut.[3]

PremisModifica

Charo López va rebre el Fotogramas de Plata 1997 a la millor actriu de teatre.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Mitos de alcoba, la Nación, 18 de juliol de 1998
  2. Tengamos el sexo en paz, ABC, 15 de març de 1998
  3. Dario Fo satiriza sin piedad a Berlusconi, El País, 1 de desembre de 2012
  4. Fernando Fernán-Gómez, premio Especial Fotogramas, El País, 3 de març de 1998