Teodora Comnena, reina de Jerusalem
Teodora Comnena (1145 – després del 1183) fou reina consort de Jerusalem com a muller del rei Balduí III de Jerusalem. Era filla del príncep romà d'Orient Isaac Comnè i Irene Sinadena i neta de l'emperador Joan II Comnè.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1145 Constantinoble |
| Mort | Després de 1180 |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Reina consort (1158–1162) |
| Família | Comnens |
| Cònjuge | Balduí III de Jerusalem (1157–) |
| Parella | Andrònic I Comnè |
| Fills | Aleix Comnè, fill il·legítim (  Andrònic I Comnè)Irene Comnena, fill il·legítim ( Andrònic I Comnè) |
| Pare | Isaac Comnè |
| Germans | Irene Comnena, Anna Comnena, Maria Comnena i Eudòxia Comnena |
El seu matrimoni fou acordat el 1157 a iniciativa de Jerusalem, que volia forjar una aliança contra el soldà de Síria, Nur-ad-Din Mahmud. Teodora, reputada per la seva gran bellesa, aportà un gran dot i rebé la ciutat d'Acre del seu marit quan es casaren el 1158. Tanmateix, Balduí morí pocs anys després, el 1162, i Teodora quedà vídua i sense fills.
Uns anys més tard, Andrònic Comnè, cosí del pare de Teodora, arribà al Regne de Jerusalem, on els dos començaren una relació incestuosa i fugiren a la cort de Nur-ad-Din, on tingueren dos fills, i des d'on es traslladaren primer a Bagdad i després al Soldanat de Rum. Uns anys més tard, l'emperador Manuel I Comnè capturà Teodora i els seus fills i els mantingué com a ostatges a Constantinoble per fer venir Andrònic. El 1180, Andrònic arribà a la capital per sotmetre's a Manuel.
No hi ha proves que Teodora anés a viure amb Andrònic després que aquest es convertís en emperador el 1183, ni se sap res sobre els últims anys de la seva vida.
Referències modifica
- ↑ Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (B)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984. Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 7 octubre 2019].