Teodora l'Armènia (Paflagònia, 805/810 - Constantinoble, 867) fou una emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teòfil i mare de Miquel III, de qui fou regent entre el gener de 842 i març de 856. És venerada com a santa per l'Església Ortodoxa i com a venerable a la catòlica.

Plantilla:Infotaula personaTeodora

Icona de Teodora, segle xix
Nom original(el) Θεοδώρα Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 815 Modifica el valor a Wikidata
Paflagònia (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Mort867 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCorfú 
Regent
21 gener 842 – 15 març 856 – Bardas →
Emperadriu romana d'Orient
5 juny 830 – 20 gener 842
← EufrosinaEudòxia Decapolita → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristià Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
emperadriu
CelebracióEsglésia Ortodoxa (com a santa); Església catòlica (com a venerable)
Festivitat11 de febrer (catòlics); 24 de febrer (calendari gregorià, correspon a l'11 de febrer julià)
IconografiaCom a reina, amb una icona de la Mare de Déu a les mans
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMamikonian Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTeòfil Modifica el valor a Wikidata
FillsMiquel III, Maria, Anastàsia Modifica el valor a Wikidata
ParesMarí Modifica el valor a Wikidata  i Teoctista Florina Modifica el valor a Wikidata
GermansCalomaria
Bardas
Petrones
Sofia Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica
 
Teodora a un solidus del seu fill Miquel III, amb la seva filla Tecla a l'anvers.
 
Miniatura del Menologi de Basili II

Teodora era filla de Marí, drungari del Tema de Paflagònia, d'origen armeni,[1] i de Teoctista Florina, noble de la regió. Maridada amb l'emperador Teòfil, després d'haver estat escollida per la vídua de Miquel II, Eufrosina, entre altres candidates per la seva bellesa.

Va tenir cinc filles i dos fills, el més jove dels quals fou Miquel III. Mentre que Teòfil era iconoclasta, Teodora no, la qual cosa provocà conflictes. Quan Teòfil morí en 842, es convertí, el 21 de gener de 842 en regent en nom del seu fill Miquel III, que tenia tres anys. Molt pietosa, va donar suport als monjos i a la fundació de nous monestirs. La seva política, ferma i assenyada, va enfortir el tresor de l'imperi i evità un intent d'invasió dels búlgars.

Va convocar un concili que donà fi a l'era de la iconoclàstia el febrer de 843: una cerimònia oficial, presidida per ella i el nou patriarca Metodi I de Constantinoble, restablí la iconodulia o culte de les imatges, a Santa Sofia l'11 de març de 843, des de llavors, Festa de l'Ortodòxia.

Va lluitar contra els heretges, perseguint els paulicians d'Àsia Menor, mitjançant una aliança amb els musulmans que acabà afeblint la defensa de l'imperi. Tot i que intentà evitar l'enfortiment de l'islam, Sicília fou conquerida per aquest entre 842 et 847. Va iniciar la pacificació i evangelització dels eslaus del Peloponès cap al 847. Arran de l'assassinat del seu conseller Teoctist el Logoteta, ordenat pel germà de l'emperadriu Bardes Mamikonian, el novembre de 855, Teodora hagué d'abandonar el poder el 15 de març de 856.

Teodora i les seves quatre filles majors foren obligades a ingressar com a monges per Miquel III, i tancades al monestir de Carià, on visqueren miserablement fins que foren transferits al monestir de Santa Eufrosina. Les que sobrevisqueren, Tecla, Anastàsia i Pulquèria foren portades, per Basili el Macedoni, amb Teodora i la seva àvia Teoctista, al monestir de Gàstria.

Teodora morí l'11 de febrer de 867. Fou canonitzada per l'Església ortodoxa, per la importància del seu regnat per a l'Església. Les seves restes foren sebollides al monestir de Gàstria de Constantinoble, actual mesquita Sancaktar Hayrettin, i portades després a Corfú, a la catedral de la Santíssima Mare de Déu de la Cova i Santa Teodora, on són venerades en un reliquiari d'argent.

  1. Segons Settipani, Marí podria ser de la família dels Mamikonian i descendent del nakharar Himajeak.

Bibliografia

modifica
  • Robert Guilland Études Byzantines P.U.F París 1959 « Les empereurs et l'attrait du monastère » p. 38,44,45.
  • Venance Grumel Traité d'Études Byzantines I « La chronologie » P.U.F París 1958 p. 357,362