Teodore Meyer

botànic argentí

Teodoro Meyer (Pehuajó, Corrientes, Argentina, 11 de desembre de 1910 - Tucumán, Argentina, 7 d'abril de 1972)[1] va ser un botànic, professor i fitogeògraf argentí, d'origen alemany.

Infotaula de personaTeodore Meyer

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Teodoro Meyer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Corrientes (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1972 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
San Miguel de Tucumán (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaT.Mey. Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 6419-1

Va ser contractat per la Universitat Nacional de Tucumán en la "Secció Sistemàtica Fanerogámica" de l'Institut Miguel Lillo, i professor de Botànica i de Fitogeografia.

Una de les seves publicacions de 1957 va ser Les espècies de Menodora (Oleaceae) de l'Argentina, Bolívia, Paraguai i Uruguai, Lilloa 28: 209- 245, 7 figs.

El 1967, juntament amb el seu gran amic el Farmacèutic Antonio A. Ferro va descobrir propietats medicinals en l'entrescorça de l'arbre lapacho (Tabebuia avellanedae): el seu producte lapachol, te natural, es va fer famós al món com enfortidor del sistema immunològic humà.

Honors modifica

La comissió Nacional de Cultura de la República Argentina va premiar la seva obra “Flora del Chaco” amb el "Premi Regional NEA" el 1937 i per “Asclepeadaceas” el 1944.

El 1965 el seu llibre “Estudis sobre la selva tucumana”, al que li va dedicar més de 20 anys de treball, va ser mereixedor del 1º Premi Nacional de Ciències (1960-1965).

Epònims modifica

Com a homenatge a la seva labor botànica a Amèrica i a Europa li van imposar el seu nom a més de dues-centes noves espècies vegetals, entre unes altres:

Referències modifica