Teodorico Pedrini

Teodorico Pedrini (Fermo, 30 de juny de 1671- Pequín, 1746) va ser sacerdot, músic i compositor italià, amb una activitat molt destacada com missioner i músic a la Xina dels primers anys de la Dinastia Qing, al servei dels emperadors Kangxi, Yongzheng i Qianlong.[1]

Infotaula de personaTeodorico Pedrini
Teodorico Pedrini.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1671 Modifica el valor a Wikidata
Fermo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1746 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZhalan Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsNepridi Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1698–), clavicembalista, missioner, compositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCongregació de la Missió Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClavicèmbal Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 1b834e8d-9638-4893-9640-cf615ab5b385 Discogs: 2212537 IMSLP: Category:Pedrini,_Teodorico Allmusic: mn0002162265 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Paolo Filipo Teodorico Pedrini va néixer a Fermo, regió de Les Marques (Estats Pontifícis) el 30 de juny de 1671.[2] Era el primer de sis germans d'una família benestant; el seu pare Giovanni Francesco Pedrini exercia de notari, i la seva mare Micolosa Piccioni era filla de notari. Va rebre una formació molt àmplia, religiosa (ordenat sacerdot el 1698) en dret (llicenciat el 1692) i musical (va estudiar música a Roma amb Arcangello Corelli).[3] Era poliglota (podia escriure en llatí, francès castellà i xinès). També tenia grans coneixements d'astronomia. Va ser corresponsal de la Royal Society de Londres i de forma accidental va ser capità de vaixell a Manila.

El 1698 va entrar a la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paul, els membres de la qual eren coneguts com a vicentians o lazaristes.[3]

Com a missioner de la Congregació per l'Evangelització dels pobles (Propaganda Fide)[4] el gener de 1702 va viatjar cap a la Xina, seguint la ruta de Sud-america, (Xile, Perú, Guatemala i Mèxic) i Filipines, on va arribar a la fi de l'any 1709.

El 5 de febrer de 1711 va arribar a Pequín com a primer missioner no jesuïta,[2] on va ser rebut per l'emperador Kangxi. Al cap de poques setmanes va instal·lar-se a la cort imperial on va adoptar la vestimenta tradicional xinesa i el nom xinès de De Lige (德 理 格). En un ambient de multiculturalitat musical de la cort manxú on hi coexistia entre altres la música xinesa coreana, vietnamita i nepalesa[1] Pedrini va ser nomenat professor de música dels tres fills de l'emperador;[5] també va construir i arreglar diversos instruments musicals.

El 1723 va adquirir els terrenys per construir la primera església catòlica no jesuïta a Pequín, església de Xitang, dedicada a la Verge dels Set Dolors, fundada el 1725.[2]

Va morir a Pequín el 10 de desembre de 1746.[2]

LlegatModifica

Hi ha edicions discogràfiques de diverses obres de Pedrini a Paladino Music i altres editores musicals.

L'editor i escriptor francès Jacques Baudouin va escriure l'any 1999 una novel·la històrica basada en la vida de Pedrini.[6]

Va ser coautor amb el jesuïta Tomas Pereira del primer tractat de teoria musical occidental publicat el 1714 a la Xina: Lulu Zheng Yi-Xubian, que més tard es va incloure en l'enciclopèdia Siku Quanshu. També va ser autor de l'única obra musical barroca occidental coneguda a la Xina del segle XVIII: Dodici Sonate a Violino solo con Basso del Nepridi-Opera Terza.[4] La partitura original encara es conserva al Biblioteca Nacional de Pequín.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Allsop, Peter C.; Lindorff, Joyce. «Teodorico Pedrini: The Music and Letters of an 18th-century Missionary in China» (en anglès). Vicentian Heritage Journal Vol 27.Iss 2 Article 3, 03-01-2008. Arxivat de l'original el 2021-05-19. [Consulta: abril 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Teodorico Pedrini» (en italià). Centro Studi Teodorico Pedrini-Fermo. [Consulta: abril 2017].
  3. 3,0 3,1 Galeffi, Fabio G.; Tarretti, Gabriele. «Il Lazzaristi a Fermo e Teodorico Pedrini» (en italià). Studi Storici Maceratesi. [Consulta: abril 2017].
  4. 4,0 4,1 «Teodorico Pedrini» (en italià). [Consulta: abril 2017].
  5. Nanni, Stefani. «Dizionario Biografico. Pedrini,Paolo Filippo Teodorico» (en italià), 2015. [Consulta: abril 2017].
  6. Baudouin, Jacques. Le mandarin blanc (en francès). JC Lattès, 1999. ISBN 978-2702833346.