La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts. Altres termes, no del tot sinònims, emprats per a referir-se al mateix concepte són teoria unificada, gran teoria unificada, teoria de camps unificada i teoria de camp unificat. Inicialment, el terme va ser usat amb una connotació irònica per a referir-se a diverses teories sobregeneralitzades. Després, el terme es va popularitzar en la física quàntica en descriure una teoria que podria unificar les quatre interaccions fonamentals: forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació.[1] Això vol dir explicar amb un model simple de teories totes les interaccions fonamentals de la natura,[2] i doncs unificar la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat.[1] De moment s0ha aconseguit arribar a la teoria de la gran unificació, que uneix tres de les quatre forces fonamentals (totes menys la gravetat).

Va haver-hi nombroses teories del tot proposades per físics teòrics en el segle passat, però fins ara cap n'ha estat capaç de superar una prova experimental; han tingut tremendes dificultats perquè les seues teories tinguen resultats experimentals estables. El primer problema per a produir una teoria del tot és que les teories acceptades, com la mecànica quàntica i la relativitat general, són radicalment diferents en les descripcions de l'univers: les formes senzilles de combinar-les condueixen ràpidament a la «renormalització» del problema, en què la teoria no ens dona resultats finits per a dades quantitatives experimentals. Finalment, un nombre de físics no espera que la teoria del tot siga descoberta.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Teoria del tot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Stephen W. Hawking. The Theory of Everything: The Origin and Fate of the Universe (en anglès). Phoenix Books; Special Anniv, 28 febrer 2006, p. 122. ISBN 978-1-59777-508-3.