Tepoztecatl

En la mitologia asteca, Tepoztēcatl [teposˈteːkat͡ɬ] (de tepoztli "metall treballable" [teˈpost͡ɬi] i tēcatl "persona" [ˈteːkat͡ɬ] ) o Tēzcatzontēcatl [teːskat͡sonˈteːkat͡ɬ] (de tēzcatl [teːskat͡ɬ] "mirall", tzontli "quatre-cents" [ˈt͡sont͡ɬi] i tēcatl "persona" [ˈteːkat͡ɬ] ) era el déu del pulque, de l'embriaguesa i la fertilitat. La deïtat també era coneguda pel seu nom calendric, Ometochtli ("dos conills").[1] És un consort de Mayahuel, que és una màscara-avatar de Xōchiquetzal.

Infotaula personatgeTepoztecatl
Tepoztecatl.jpg
Tepoztēcatl, descrit al Còdex Borgia Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat asteca Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deCentzon Totochtin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Segons el mite asteca, Tepoztēcatl va ser un dels Centzon Tōtōchtin,[2] els quatre-cents fills de Mayahuel, la deessa de la planta maguey, i Patecatl, el déu que va descobrir el procés de fermentació.[1] Com a deïtat del pulque, Tepoztēcatl estava associat amb cultes de fertilitat i Tlàloc.[1] Tepoztēcatl també s'associava amb el vent, per tant deriva un nom alternatiu d' Ehecacone, fill del vent.[1]

Tepoztēcatlapareix en el Còdex Mendoza duent una destral de coure.[1]

El Tepozteco, en l'estat mexicà de Morelos, és un jaciment arqueològic anomenat en honor seu. El lloc era un lloc sagrat per pelegrins de tan lluny com Chiapas i Guatemala.[1] Té una piràmide petita construïda en una plataforma, amb una alçada combinada de 9,5 metres, localitzada en una muntanya amb vistes a Tepoztlán.[1]

Notes i referènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Canto Aguilar 1998
  2. Fernández 1992, 1996, p.146. Centzon Tōtōchtin significa 'els quatre-cents conills'. En aquest context, quatre-cents s'han d'entendre com a incomptables o innombrables.

BibliografiaModifica