Atzavara

espècie de planta
Per a altres significats, vegeu «Atzavara (desambiguació)».

L’atzavara,[1] donarda,[2] (especialment a Mallorca) o figuerassa[3][4] i pita,[5] pitera,[6] pitalassa,[7][8] (del cast. pita) (Agave americana) és una planta plurianual originària de Mèxic, on es coneix amb el nom de magüey, i cultivada arreu del món. Les fulles, de fins a dos metres de llargada, generalment de color verd clar o blavenques, carnoses i dures, creixen des del sòl mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un diàmetre de quatre metres.

Infotaula d'ésser viuAtzavara
Agave americana Modifica el valor a Wikidata
Agave americana4.jpg
Agave americana var. americana
Agave americana(02).jpg
En flor
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN13507070 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAsparagaceae
GènereAgave
EspècieAgave americana Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

L'atzavara només floreix una vegada al llarg del seu cicle vital (és, doncs, una planta monocàrpica) i, quan ho fa, fa créixer del centre una llarga tija de fins a deu metres coronada per una panícula de grans flors grogues. La planta mor després de la floració.[9] El cicle vital sol durar uns vint-i-cinc anys.

Per destil·lació dels sucs fermentats de la planta (pulque) s'obté el mescal, que en general és el nom que reben els destil·lats d'extractes fermentats d'agavàcia, exceptuant-ne el tequila, que és un destil·lat amb denominació d'origen d'una àrea concreta, fet a partir de l'espècie Agave tequilana (o Agave Weber).

HistòriaModifica

El nom comú català atzavara prové de l'àrab magrebí aṣ-ṣabāra, que designa el sèver o suc de l'àloe. Es documenta d'ençà de la primeria del segle XVI. El nom científic agave és la forma femenina de l'adjectiu grec agauós, que significa 'meravellós, admirable'. La figuerassa ha estat inclosa al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.[10]

Cristòfor Colom va descriure que havia vist en una ocasió al Carib una planta que va confondre amb l'àloe. Altres viatgers europeus van observar-ne una presència notòria en zones semidesèrtiques d'Amèrica (d'aquí el nom científic). El botànic Rudolf Jakob Camerarius va escriure en una de les seves obres el 1583 que al jardí botànic de Pisa hi floria un àloe americà; aquesta planta no era altra cosa que una atzavara americana que efectivament va florir per primera vegada a Europa en el Jardí botànic de Pisa.

El 1569 els botànics Pierre Pena i Mathias de Lobel van fer un viatge per Anglaterra i a Londres van visitar el jardí botànic on es van trobar amb una bona col·lecció de plantes suculentes de les Índies Occidentals, entre les quals l'Atzavara americana.

Aquesta planta va formar part de les il·lustracions de la Iconografia Phytanthoza, un llibre de Johann W. Weinmann, primer il·lustrador botànic.

VarietatsModifica

  • Agave americana var. americana
  • Agave americana var. expansa
  • Agave americana var. latifolia
  • Agave americana var. marginata
  • Agave americana var. medio-picta
  • Agave americana var. oaxacensis
  • Agave americana var. striata
  • Agave americana var. protamericana

MorfologiaModifica

L'atzavara és una planta robusta formada per grans rosetes de fulles grisenques molt gruixudes i suculentes que poden arribar a fer fins a dos metres de llarg i vint-i-cinc centímetres d'ample. Les fulles presenten el marge espinós i estan acabades per una punxa dura. Les flors apareixen a l'estiu sobre una llarga tija llenyosa que pot assolir fins als deu metres d'alçada. Les flors s'agrupen en inflorescències en forma de raïm piramidal. Són de color verd glauc i arriben a fer més de set centímetres. El fruit és una núcula d'uns tres centímetres de llarg per un d'ample.

Aquesta planta és d'origen americà. Va ser introduïda a Europa al principi del segle xvi pels conqueridors espanyols i des d'aleshores ha estat cultivada a casa nostra amb finalitats ornamentals.

La penca d'atzavara és la fulla d'atzavara de la qual s'extreu el fil de pita, una fibra tèxtil.

A la província d'Almeria se n'aprofiten les tiges florides per a fer escales.

La flor de l'espigó de l'atzavara s'anomena ballador o teixidor perquè al més petit moviment els estams es belluguen. La canya o espiga que fa l'atzavara abans de morir és el teixidor.[11][12]

ImatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. «atzavara». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «donarda». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «figuerassa». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. també hi ha lleonarda a Llucmajor
  5. «pita». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. «pitera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  7. «pitalassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  8. pitrera a Eivissa
  9. Lazier, Christine. «Un destino trágico». A: La naturaleza: sus fenómenos. 2a. Espanya: Fleurus ; Panini, 2001, p. 87. ISBN 2-215-06612-1. 
  10. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost del 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
  11. DCVB: Teixidor.
  12. Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 68–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica