Terratrèmol de Xile del 1960
El terratrèmol de Xile de 1960 o terratrèmol de Valdívia de 1960 va tenir lloc el 22 de maig de 1960 i amb una magnitud de 9,5 graus és, fins a l'actualitat, el terratrèmol més potent que mai s'hagi enregistrat. Va passar a les 19:11 GMT (14:11 hora local) i va donar lloc a un tsunami que va afectar el sud de Xile, Hawaii, el Japó, les Filipines, l'est de Nova Zelanda, el sud-est d'Austràlia i les Illes Aleutianes a Alaska.
  | ||||
| ||||
| Tipus | terratrèmol | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 21 maig 1960 | |||
| Localització | Valdivia | |||
| Estat | Argentina | |||
| Efectes | tsunami Hawaii | |||
| Magnitud de moment sísmic | 9,5 | |||
| Escala d'intensitat de Mercalli | XII en l'escala de Mercalli | |||
| Profunditat | 33 km | |||
| Morts | 61.000 | |||
L'epicentre va ser prop de Cañete, Xile, a uns 900 km al sud de Santiago, la capital, malgrat que la ciutat xilena de Valdivia en va ser la més afectada. Els tsunamis, de 25 metres, van arribar a devastar Hilo a les Hawaii.
Mapa que mostra els intervals de temps del tsunami
Erupció del Cordón Caulle
Valdívia després del terratrèmol
Sobre les xifres de danys i morts no s'ha arribat mai a saber-se amb exactitud, es creu que hi moriren unes 6.000 persones. La xifra és baixa si es té en compte la magnitud però a la zona afectada hi ha baixa densitat de població i els edificis estan preparats per als terratrèmols,[1] amb un cost econòmic d'entre 400 mil milions i 800 mil milions de dòlars de l'època.
TsunamiModifica
El principal tsunami va travessar l'oceà Pacífic a una velocitat d'uns quants centenars de quilòmetres per hora. A la localitat hawaiana de Hilo va matar 61 persones.
Inundació del RiñihuazoModifica
Durant el terratrèmol es va bloquejar la sortida d'aigua del llac Riñihue a Xile (39° 45′ 0″ S, 72° 30′ 0″ O / 39.75000°S,72.50000°O) i per això va pujar ràpidament el nivell de l'aigua. 4.800 milions de metres cúbics d'aigua van sortir del llac. Es van fer grans esforços per controlar el llac que amenaçava destruir Valdívia en l'operació coneguda com el Riñihuazo, que va consistir a construir a correcuita pantans i drenatges.
Erupció del Cordón CaulleModifica
El 24 de maig de 1960 el volcà Cordón Caulle entrà en erupció i acabà el 22 de juliol del mateix any i originà un flux de lava i una fisura de 5,5 km de llarg, però en estar en una zona poc poblada i davant els danys del terratrèmol a aquesta erupció se li prestà poca atenció.[2]
Terratrèmols previs i posteriorsModifica
Hi ha evidències d'un terratrèmol similar a Valdívia el 1575.[3]
El terratrèmol de 2010Modifica
El 27 de febrer de 2010 el terratrèmol va tenir una magnitud de 8,8 centrat al nord-est de la ciutat de Concepción. Aquest ha estat el més fort a Amèrica del Sud des del de 1960.
ReferènciesModifica
- ↑ «The Largest Earthquake in the World - Articles». U.S. Geological Survey. [Consulta: 11 gener 2007].
- ↑ Lara, L.E., Naranjo J.A., Moreno, H. Rhyodacitic fissure eruption in Southern Andes (Cordón Caulle; 40.5°S) after the 1960 (Mw:9.5) Chilean earthquake: a structural interpretation. Journal of Volcanology and Geothermal Research. vol 138. 2004.
- ↑ Breve Historia de Valdivia. Editorial Francisco de Aguirre, 1971.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terratrèmol de Xile del 1960 |