Terrerola cuabarrada
La terrerola cuabarrada[1] (Ammomanes cinctura), o terrolot cuabarrat[2] a l'àmbit balear, és un moixó de la família dels alàudids (Alaudidae) que habita zones àrides d'Àfrica i Àsia.
Ammomanes cinctura | |
---|---|
Dades | |
Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22717236 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Alaudidae |
Gènere | Ammomanes |
Espècie | Ammomanes cinctura (Gould, 1839) |
Nomenclatura | |
Sinònims | Ammomanes cincturus
|
Protònim | Melanocorypha cinctura |
Morfologia
modifica- Fa uns 15 cm de llargària, amb una envergadura de 25 - 29 cm i un pes de 14 -23 g.
- Color general de sorra amb el ventre blanc. La cua acaba en una banda negra. També són negres les puntes de les primàries.
- Bec curt de color clar i potes llargues i pàl·lides.
Hàbitat i distribució
modificaEspècie adaptada a la vida al desert, a les illes de Cap Verd, i el Sàhara, des de Mauritània i Marroc fins a Egipte, nord i centre del Sudan, Mali, Níger i Txad, el desert d'Aràbia fins a Iemen, nord d'Iraq, centre i est de l'Iran, sud de l'Afganistan i sud del Pakistan. Si bé és una espècie principalment sedentària, ocasionalment ha arribat algun exemplar al sud d'Europa. Als Països Catalans se l'ha vist en contades ocasions.[2]
Reproducció
modificaFa els nius a terra, al costat de monticles de sorra, matolls o grups de pedres, on pon 2 – 5 ous (generalment 3).[3]
Alimentació
modificaS'alimenta principalment de llavors que plega per terra. També menja insectes i altres invertebrats petits.[3]
Llista de subespècies
modificaSe n'han descrit tres subespècies:
Referències
modifica- ↑ Jordi Clavell, Ferran López*, Oriol Clarabuch, Albert Burgas, Albert Cama, Joan Ferrer, Marcel Gil, Àlex Ollé i Martí Rodríguez Llista patró dels Ocells de Catalunya Arxivat 2011-09-08 a Wayback Machine. Rev. 03-04-2011
- ↑ 2,0 2,1 Graham Hearld. Anuari Ornitològic Balear Observació d'una terrerola cuabarrada a Mallorca[Enllaç no actiu] Rev. 03-04-2011
- ↑ 3,0 3,1 Stanley Cramp, Stanley 1988: Handbook of the Birds of Europe, the Middle East and North Africa. – Oxford University Press. Hongkong.