Viquipèdia

Terrisser

(S'ha redirigit des de: Terrissaire)

Un terrisser o terrissaire és una persona que té com a ofici fer objectes de terrissa i vendre'ls.[1] Segons la mena d'atuell que feien, podien rebre el nom d'ollers, gerrers, cantirers, canterellers, escudellers, rajolers, teulers...

Infotaula ocupacióTerrisser
Tipus d'ocupació
menestral Modifica el valor a Wikidata

A les ciutats, els terrissers treballaven en obradors, i estaven organitzats en col·legis o confraries professionals; a les zones rurals, per la seva banda, també hi havia forns de terrissa, al costat de viles o de castells, tal com ha estat estudiat a Forns de Casa-en-Ponç, a Cabrera d'Anoia o a Andorra.[2]

Obrador, eines i forns modifica

 
Terrissaire treballant en el seu torn.

L'obrador d'un terrissaire estava adaptat a les matèries primeres i a la comercialització dels productes acabats. La matèria més importants era l'argila. Calia anar-la a buscar a la "muntanya" i transportar-la en brut a la vora del obrador. Abans de treballar-la calia refinar-la, sovint emprant una bassa per a diluir-la en aigua i garbellar-la.[3] L'objectiu final era l'obtenció d'una massa de fang (format per argila fina i l'aigua necessària) amb les propietats adequades de plasticitat.

En funció de la peça desitjada, el mestre tallava una peça de fang de dimensions apropiades i la situava sobre la taula del torn. El gir del torn permetia la conformació de la peça amb les mans (i petites eines auxiliars).

Un cop la peça acabada calia deixar-la assecar abans de posar-la al forn.[4] El forn es carregava i es deixava ple de peces. Finalment, es tancava la porta (o equivalent) i s'encenia el forn. Un cop les peces cuites es deixaven refredar i es consideraven acabades en una primera fase. Els processos de pintat, envernissat i altres suposaven més enfornades.

Productes típics modifica

  • Fireta. Tota mena de productes de terrissa en miniatura, de joguina.[5]
  • Pisa.
  • Olles.
  • Cassoles.
  • Cantirs.

Col·legis i confraries modifica

La confraria de menestrals terrissers de Barcelona fou fundada l'any 1304.[6] Els ollers eren esmentats el 1257.

A Mallorca, el col·legi dels gerrers, ollers i teulers està documentat del segle xiv. El seu patró era la Santíssima Trinitat. Tenien la sala a prop de l'església del Socors i el carrer de la Gerreria, que prenia el nom d'aquest col·legi i donà nom també al barri de la Gerreria. A la sala del col·legi tenien una capella on guardaven el Sant Crist dels Gerrers, que posteriorment fou traslladada al Socors (on es conserva actualment). Al segle xiv, a l'església del Sant Esperit (avui de Sant Felip Neri), hi pagaren un retaule dedicat a la Santíssima Trinitat, Sant Antoni Abat i Ramon Llull, que es conserva parcialment al MNAC de Barcelona. L'escut del col·legi consistia en una gerra.[7]

Tractats modifica

L'ofici de terrisaire s'aprenia sota la direcció d'un mestre. Alguns documents escrits permetien la divulgació de tècniques menys conegudes. I, en temps posteriors, preserven la memòria històrica de l'ofici.

  • 1785. Memoria sobre las utilidades de la arcilla.[8]
  • 1846. Nouveau manuel complet du porcelainier, du faïencier, du potier de terre, du briquetier, du tuilier.[9]
  • 1877. Manual completo de artes cerámicas.[10][11]
  • 1878. Pottery: How it is Made, Its Shape and Decoration; Practical Instructions for Painting on Porcelain and All Kinds of Pottery with Vitrifiable and Common Oil Colors, with a Full Bibliography of Standard Works Upon the Ceramic Art.[12]
  • 1880. Curso práctico de cerámica.[13]
  • 1893. La Poterie Antique Parlante: Monographie Contenant plus de 1800 noms et marques de potiers gallo-romains.[14]
  • 2011. The Potter's Complete Studio Handbook: The Essential, Start-to-Finish Guide for Ceramic Artists.[15]
  • 2021. Eines bàsiques del terrissaire.[16]

Referències modifica

  1. ↑ Gracià, Oriol «Amb mans d'argila». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, p. 22. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 245.
  3. ↑ Monclús, J. LIFE + TERUEL: Recuperación del entorno de las Arcillas (en castellà). Ayuntamiento de Teruel, 2015, p. 33 (Arquitectura). ISBN 978-84-88220-22-6. 
  4. ↑ Montaner y Simón. Diccionario enciclopedico hispano-americano de literatura, ciencias y artes (en castellà). Montaner y Simón, 1892, p. 532 (Diccionario enciclopedico hispano-americano de literatura, ciencias y artes). 
  5. ↑ Simorra, R.V.. Etnografia de Reus i la seva comarca, el Camp, la Conca de Barberà, el Priorat: Folklore. Asociación de Estudios Reusenses, 1955 (Asociación de Estudios Reusenses. Publicación). 
  6. ↑ Arimon, A.A.P.. Barcelona; antiqua y moderne: ó descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros dias (en castellà). Imprenta y Librería Politécnica de T. Gorchs, 1854, p. 105 (Barcelona; antiqua y moderne: ó descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros dias). 
  7. ↑ Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 67-71. 
  8. ↑ Memoria sobre las utilidades de la arcilla (en castellà), 1785, p. 44. 
  9. ↑ Nouveau manuel complet du porcelainier, du faïencier, du potier de terre, du briquetier, du tuilier: (312 p.) (en francès). a la Librairie Encyclopédique de Roret, 1846 (Manuels Roret). 
  10. ↑ López, M.G.. Manual completo de artes cerámicas (en castellà). Editorial Maxtor Librería, 2009. ISBN 978-84-9761-638-6. 
  11. ↑ «Manual completo de artes cerámicas o fabricación de objetos de tierras cocidas en todas sus aplicaciones :» (en castellà). Biblioteca Digital Hispánica, 15-06-2023. [Consulta: 24 agost 2023].
  12. ↑ Nichols, G.W.. Pottery: How it is Made, Its Shape and Decoration; Practical Instructions for Painting on Porcelain and All Kinds of Pottery with Vitrifiable and Common Oil Colors, with a Full Bibliography of Standard Works Upon the Ceramic Art, and 42 Illustrations. Putnam, 1878. 
  13. ↑ Chiti, J.F.. Curso practico de ceramica (en castellà). Condorhuasi, 1880, p. 7 (Curso practico de ceramica). 
  14. ↑ Habert, T. La Poterie Antique Parlante: Monographie Contenant plus de 1800 noms et marques de potiers gallo-romains, 37 planches interéssant L'Aube, La Cote--D'Or, La Marne, La Haute-Marne et L'Yonne (en francès). C. Reinwald, 1893. 
  15. ↑ Muller, K.; Zamek, J. The Potter's Complete Studio Handbook: The Essential, Start-to-Finish Guide for Ceramic Artists. Quarry Books, 2011 (Studio Handbook Series). ISBN 978-1-61058-160-8. 
  16. ↑ Solutions, Ebasnet Web. «Eines bàsiques del terrissaire». Ceramica Taller Obert, 02-10-2021. [Consulta: 24 agost 2023].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terrisser&oldid=33332927»