Terrisser
Un terrisser o terrissaire és una persona que té com a ofici fer objectes de terrissa i vendre'ls.[1]
Tipus d'ocupació | menestral  |
|---|
Segons la mena d'atuell que feien, podien rebre el nom d'ollers, gerrers, cantirers, canterellers, escudellers, rajolers, teulers, etc.
La confraria de menestrals terrissers de Barcelona fou fundada l'any 1304.[2] Els ollers eren esmentats el 1257.
A banda dels obradors urbans, també hi havia forns de terrissa i obradors en zones rurals, al costat de viles o de castells, tal com ha estat estudiat a Forns de Casa-en-Ponç, a Cabrera d'Anoia o a Andorra.[3]
Obrador, eines i forns modifica
L'obrador d'un terrissaire estava adaptat a les matèries primeres i a la comercialització dels productes acabats. La matèria més importants era l'argila. Calia anar-la a buscar a la "muntanya" i transportar-la en brut a la vora del obrador. Abans de treballar-la calia refinar-la, sovint emprant una bassa per a diluir-la en aigua i garbellar-la.[4] L'objectiu final era l'obtenció d'una massa de fang (format per argila fina i l'aigua necessària) amb les propietats adequades de plasticitat.
En funció de la peça desitjada, el mestre tallava una peça de fang de dimensions apropiades i la situava sobre la taula del torn. El gir del torn permetia la conformació de la peça amb les manys (i petites eines auxiliars.
Un cop la peça acabada calia deixar-la assecar abans de posar-la al forn.[5] El forn es carregava i es deixava ple de peces. Finalment es tancava la porta (o equivalent) i s'encenia el forn. Un cop les peces cuites es deixaven refredar i es consideraven acabades en una primera fase. Els processos de pintat, envernissat i altres suposaven més enfornades.
Productes típics modifica
- Fireta. Tota mena de productes de terrissa en miniatura, de joguina.[6]
- Pisa.
- Olles.
- Cassoles.
- Cantirs.
Per a saber-ne més modifica
Vídeo de TV3 dins el programa "ELS ÚLTIMS ARTESANS" (01/01/2015)
Terrissaire: Jaume Marcó : http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-ultims-artesans/terrissaire-jaume-marco/video/1617429/
Tractats modifica
L'ofici de terrisaire s'aprenia sota la direcció d'un mestre. Alguns documents escrits permetien la divulgació de tècniques menys conegudes. I, en temps posteriors, preserven la memòria històrica de l'ofici.
- 1785. Memoria sobre las utilidades de la arcilla.[7]
- 1846. Nouveau manuel complet du porcelainier, du faïencier, du potier de terre, du briquetier, du tuilier.[8]
- 1878. Pottery: How it is Made, Its Shape and Decoration; Practical Instructions for Painting on Porcelain and All Kinds of Pottery with Vitrifiable and Common Oil Colors, with a Full Bibliography of Standard Works Upon the Ceramic Art.[11]
- 1880. Curso práctico de cerámica.[12]
- 1893. La Poterie Antique Parlante: Monographie Contenant plus de 1800 noms et marques de potiers gallo-romains.[13]
- 2011. The Potter's Complete Studio Handbook: The Essential, Start-to-Finish Guide for Ceramic Artists.[14]
- 2021. Eines bàsiques del terrissaire.[15]
Referències modifica
- ↑ Gracià, Oriol «Amb mans d'argila». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, p. 22. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Arimon, A.A.P.. Barcelona; antiqua y moderne: ó descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros dias (en castellà). Imprenta y Librería Politécnica de T. Gorchs, 1854, p. 105 (Barcelona; antiqua y moderne: ó descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros dias).
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 245.
- ↑ Monclús, J. LIFE + TERUEL: Recuperación del entorno de las Arcillas (en castellà). Ayuntamiento de Teruel, 2015, p. 33 (Arquitectura). ISBN 978-84-88220-22-6.
- ↑ Montaner y Simón. Diccionario enciclopedico hispano-americano de literatura, ciencias y artes (en castellà). Montaner y Simón, 1892, p. 532 (Diccionario enciclopedico hispano-americano de literatura, ciencias y artes).
- ↑ Simorra, R.V.. Etnografia de Reus i la seva comarca, el Camp, la Conca de Barberà, el Priorat: Folklore. Asociación de Estudios Reusenses, 1955 (Asociación de Estudios Reusenses. Publicación).
- ↑ Memoria sobre las utilidades de la arcilla (en castellà), 1785, p. 44.
- ↑ Nouveau manuel complet du porcelainier, du faïencier, du potier de terre, du briquetier, du tuilier: (312 p.) (en francès). a la Librairie Encyclopédique de Roret, 1846 (Manuels Roret).
- ↑ López, M.G.. Manual completo de artes cerámicas (en castellà). Editorial Maxtor Librería, 2009. ISBN 978-84-9761-638-6.
- ↑ «Manual completo de artes cerámicas o fabricación de objetos de tierras cocidas en todas sus aplicaciones :» (en castellà). Biblioteca Digital Hispánica, 15-06-2023. [Consulta: 24 agost 2023].
- ↑ Nichols, G.W.. Pottery: How it is Made, Its Shape and Decoration; Practical Instructions for Painting on Porcelain and All Kinds of Pottery with Vitrifiable and Common Oil Colors, with a Full Bibliography of Standard Works Upon the Ceramic Art, and 42 Illustrations. Putnam, 1878.
- ↑ Chiti, J.F.. Curso practico de ceramica (en castellà). Condorhuasi, 1880, p. 7 (Curso practico de ceramica).
- ↑ Habert, T. La Poterie Antique Parlante: Monographie Contenant plus de 1800 noms et marques de potiers gallo-romains, 37 planches interéssant L'Aube, La Cote--D'Or, La Marne, La Haute-Marne et L'Yonne (en francès). C. Reinwald, 1893.
- ↑ Muller, K.; Zamek, J. The Potter's Complete Studio Handbook: The Essential, Start-to-Finish Guide for Ceramic Artists. Quarry Books, 2011 (Studio Handbook Series). ISBN 978-1-61058-160-8.
- ↑ Solutions, Ebasnet Web. «Eines bàsiques del terrissaire». Ceramica Taller Obert, 02-10-2021. [Consulta: 24 agost 2023].