Territori Gaeltacht

El territori Gaeltacht és el territori de la República d'Irlanda on encara es parla gaèlic irlandès. Es divideix en districtes, el més gran dels quals és Conamara.

Divisió

modifica

El 2002 la Coimisiún na Gaeltachta va publicar un informe[1] en el qual recomanava, entre altres coses, redibuixar les fronteres de la Gaeltacht oficial aleshores. La Coimisiún recomanà establir un estudi lingüístic comprensiu de la Gaeltacht per tal d'avaluar amb precisió la vitalitat de la llengua irlandesa als districtes Gaeltacht.

L'estudi fou elaborat per l'Acadamh na hOllscolaíochta Gaeilge (part de la Universitat Nacional d'Irlanda, Galway), i l'u de novembre de 2007 fou publicat Staidéar Cuimsitheach Teangeolaíoch ar Úsáid na Gaeilge sa Ghaeltacht ("Un estudi lingüístic comprensiu de l'ús de l'irlandès a la Gaeltacht").[2] Pel que fa a les fronteres de la Gaeltacht, es va suggerir la creació de tres zones lingüístiques anomenades A, B i C.

Gaeltacht zona A

modifica
 
Territori de la zona A

La zona A comprèn els indrets on l'irlandès és la llengua comunitària dominant (superior al 67% dels parlants):

Centre de població Nom en anglès Comtat Població Parlants d'irlandès %
Camas Camas Gaillimhe 345 341 90,93
Garmna Gorumna Gaillimhe 1.245 1.148 92,90
An Crompán - Gaillimhe 2.192 1.934 88,23
Scainimh - Gaillimhe 625 576 92,16
Leitir Móir Lettermore Gaillimhe 791 703 88,87
An Turlach - Gaillimhe 460 394 85,65
Mín an Chladaigh - Dhún na Ngall 1.250 1.070 85,60
Cill Chuimín Kilcummin Gaillimhe 1.249 1.054 84,38
Árainn Aran Gaillimhe 1.247 1.021 81,87
Sailearna - Gaillimhe 1.241 1.028 85,65
Gort an Choirce Gortahork Dhún na Ngall 1.590 1.326 83,39
An Cnoc Buí - Gaillimhe 808 658 81,43
Machaire Chlochair - Dhún na Ngall 2.555 2.024 79,21
Cill Aithnín - Gaillimhe 806 632 78,41
Cill Chuáin - Ciarraí 438 349 79,68
Cill Maoilchéadair - Ciarraí 536 417 77,79
Dun Urlann - Ciarraí 407 317 77,88
Abhainn Ghabhla - Gaillimhe 334 251 75,15
Dún Lúiche - Dhún na Ngall 665 486 79,21
Márthain - Ciarraí 238 161 67,65
An Spidéal - Gaillimhe 1.196 813 67,97
Cnoc an Daimh - Mhaigh Eo 375 262 67,20
Dún Chaoin - Ciarraí 207 232 63,76
Cill Chuimín (Gleann Trasna) - Gaillimhe 114 60 52,63

Això fa un total de 20,914 habitants, dels quals 17.257 parlen irlandès

Gaeltacht zona B

modifica

La zona B comprèn les àrees on l'anglès és dominant, però on la minoria de parla irlandesa és força important.

Centre de població Nom en anglès Comtat Població Parlants d'irlandès %
Suí Corr - Dhún na Ngall 14 10 71,42
Árainn Mhór Arranmore Dhún na Ngall 529 332 62,76
An Ros - Gaillimhe 105 64 60,95
Cró Bheithe - Dhún na Ngall 170 103 60,58
Gleann Léithín - Dhún na Ngall 167 96 57,48
Baile na Finne - Dhún na Ngall 296 175 59,12
An Ghrafaidh - Dhún na Ngall 192 109 56,77
Ceann Trá Ventry Ciarraí 448 249 55,58
Abhainn Bhrain - Mhaigh Eo 242 133 54,95
Anagaire - Dhún na Ngall 2.138 1.191 55,70
Gort na Tiobratan - Chorcaí 411 218 53,04
An Ráth Mhór Rathmore na Mí 372 195 52,42
Allt na Péiste - Dhún na Ngall 163 80 49,08
Cléire - Chorcaí 127 62 48,82
Béal Átha an Ghaorthaidh Ballingeary Chorcaí 477 214 44,86
Baile Átha Buí Athboy na Mí 57 26 45,61
An Rinn Ring Phort Láirge 1.026 442 43,03
Baile Mhac Airt - Phort Láirge 301 98 32,56
Cill Bhríde Kilbride na Mí 210 55 26,19
Aird Mhór - Phort Láirge 61 12 19,67

Referències

modifica
  1. «Report of the Gaeltacht Commission», 2002.
  2. «pobail.ie». Arxivat de l'original el 2008-01-17. [Consulta: 2 maig 2013].

Enllaços externs

modifica