Territori Gaeltacht

El territori Gaeltacht és el territori de la República d'Irlanda on encara es parla gaèlic irlandès. Es divideix en districtes, el més gran dels quals és Conamara.

Divisió

El 2002 la Coimisiún na Gaeltachta va publicar un informe en el qual recomanava, entre altres coses, redibuixar les fronteres de la Gaeltacht oficial aleshores. La Coimisiún recomanà establir un estudi lingüístic comprensiu de la Gaeltacht per tal d'avaluar amb precisió la vitalitat de la llengua irlandesa als districtes Gaeltacht.

L'estudi fou elaborat per l'Acadamh na hOllscolaíochta Gaeilge (part de la Universitat Nacional d'Irlanda, Galway), i l'u de novembre de 2007 fou publicat Staidéar Cuimsitheach Teangeolaíoch ar Úsáid na Gaeilge sa Ghaeltacht ("Un estudi lingüístic comprensiu de l'ús de l'irlandès a la Gaeltacht"). Pel que fa a les fronteres de la Gaeltacht, es va suggerir la creació de tres zones lingüístiques anomenades A, B i C.

Gaeltacht zona A

Territori de la zona A

La zona A comprèn els indrets on l'irlandès és la llengua comunitària dominant (superior al 67% dels parlants):

Centre de població	Nom en anglès	Comtat	Població	Parlants d'irlandès	%
Camas	Camas	Gaillimhe	345	341	90,93
Garmna	Gorumna	Gaillimhe	1.245	1.148	92,90
An Crompán	-	Gaillimhe	2.192	1.934	88,23
Scainimh	-	Gaillimhe	625	576	92,16
Leitir Móir	Lettermore	Gaillimhe	791	703	88,87
An Turlach	-	Gaillimhe	460	394	85,65
Mín an Chladaigh	-	Dhún na Ngall	1.250	1.070	85,60
Cill Chuimín	Kilcummin	Gaillimhe	1.249	1.054	84,38
Árainn	Aran	Gaillimhe	1.247	1.021	81,87
Sailearna	-	Gaillimhe	1.241	1.028	85,65
Gort an Choirce	Gortahork	Dhún na Ngall	1.590	1.326	83,39
An Cnoc Buí	-	Gaillimhe	808	658	81,43
Machaire Chlochair	-	Dhún na Ngall	2.555	2.024	79,21
Cill Aithnín	-	Gaillimhe	806	632	78,41
Cill Chuáin	-	Ciarraí	438	349	79,68
Cill Maoilchéadair	-	Ciarraí	536	417	77,79
Dun Urlann	-	Ciarraí	407	317	77,88
Abhainn Ghabhla	-	Gaillimhe	334	251	75,15
Dún Lúiche	-	Dhún na Ngall	665	486	79,21
Márthain	-	Ciarraí	238	161	67,65
An Spidéal	-	Gaillimhe	1.196	813	67,97
Cnoc an Daimh	-	Mhaigh Eo	375	262	67,20
Dún Chaoin	-	Ciarraí	207	232	63,76
Cill Chuimín (Gleann Trasna)	-	Gaillimhe	114	60	52,63

Això fa un total de 20,914 habitants, dels quals 17.257 parlen irlandès

Gaeltacht zona B

La zona B comprèn les àrees on l'anglès és dominant, però on la minoria de parla irlandesa és força important.

Centre de població	Nom en anglès	Comtat	Població	Parlants d'irlandès	%
Suí Corr	-	Dhún na Ngall	14	10	71,42
Árainn Mhór	Arranmore	Dhún na Ngall	529	332	62,76
An Ros	-	Gaillimhe	105	64	60,95
Cró Bheithe	-	Dhún na Ngall	170	103	60,58
Gleann Léithín	-	Dhún na Ngall	167	96	57,48
Baile na Finne	-	Dhún na Ngall	296	175	59,12
An Ghrafaidh	-	Dhún na Ngall	192	109	56,77
Ceann Trá	Ventry	Ciarraí	448	249	55,58
Abhainn Bhrain	-	Mhaigh Eo	242	133	54,95
Anagaire	-	Dhún na Ngall	2.138	1.191	55,70
Gort na Tiobratan	-	Chorcaí	411	218	53,04
An Ráth Mhór	Rathmore	na Mí	372	195	52,42
Allt na Péiste	-	Dhún na Ngall	163	80	49,08
Cléire	-	Chorcaí	127	62	48,82
Béal Átha an Ghaorthaidh	Ballingeary	Chorcaí	477	214	44,86
Baile Átha Buí	Athboy	na Mí	57	26	45,61
An Rinn	Ring	Phort Láirge	1.026	442	43,03
Baile Mhac Airt	-	Phort Láirge	301	98	32,56
Cill Bhríde	Kilbride	na Mí	210	55	26,19
Aird Mhór	-	Phort Láirge	61	12	19,67

Enllaços externs

• Irish language 2006 study