Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Tet (desambiguació)».

La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània, després de 120 km.

Infotaula de geografia físicaLa Tet
Trainjaune 03.jpg
Pont del Tren Groc sobre la Tet prop de Vilafranca de Conflent
Tipus Riu
Inici
Cota inicial 2.061,8 m
Regió/prov. Catalunya Catalunya del Nord
Localització Unió del Rec de la Grava amb el Rec de la Llosa
Final
Cota final 0 m
Localització Desembocadura en la Mar Mediterrània, en el terme de Canet de Rosselló
Desguassos Mar Mediterrània
42° 42′ 48″ N, 3° 02′ 23″ E / 42.713333333333°N,3.0397222222222°E / 42.713333333333; 3.0397222222222
Afluents
Característiques
Dimensions 115.800 (longitud) m
Creua Comarques d'Alta Cerdanya, Capcir, Conflent i Rosselló
Superfície 1.550 km²
Superfície de la conca 1.369 km²
Mesures i indicadors
Cabal 7,5 m³/seg
Modifica dades a Wikidata

El riu es forma a 2.059 m alt per la unió de dos torrents de muntanya, el Rec de la Grava, que prové del nord-oest, i el Rec de la Llosa, que ho fa del nord-est. El seu naixement és en terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, al nord-oest del Carlit.

El curs de la Tet es veu modificat per l'existència d'embassaments artificials com ho són l'estany de la Bullosa, construït per generar energia hidroelèctrica, i el pantà de Vinçà.

La vall de la Tet a l'alçada de Sautó i Planès

Travessa una bon quantitat de comunes: Angostrina i Vilanova de les Escaldes, els Angles, Bolquera, la Llaguna, la Cabanassa, Montlluís, Sautó, Sant Pere dels Forcats, Planès, Fontpedrosa, Toès i Entrevalls, Canavelles, Nyer, Soanyes, Oleta i Èvol, Serdinyà, Fullà, Vilafranca de Conflent, Cornellà de Conflent, Rià i Cirac, Codalet, Prada, Catllar, Eus, Marqueixanes, Arboçols, Vinçà, Rodès, Bulaternera, Illa, Nefiac, Millars, Cornellà de la Ribera, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall, Pesillà de la Ribera, el Soler, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà, Bonpàs, Vilallonga de la Salanca, Canet de Rosselló i Santa Maria la Mar.

El 1940, la Tet va provocar un fort aiguat, que va fer importants destruccions.

El seu nom antic fou Ruscino, i Pomponi Mela l'esmenta ja com Tetis o Telis.

Principals afluentsModifica

Localitats principals situades al llarg del seu cursModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tet  
  • Société d'Ingénierie pour l'Eau et l'Environnement, S.I.E.E. Etude globale de la Têt et de ses principaux affluents. Perpignan: Conseil Général des Pyrénées-Orientales - Communauté d'Agglomération Perpignan Méditerranée, 2004. 
  • Vidal, H. «Documentation sur l'ancien lit de la Tet, et sur le port ancien du Bordigol». A: Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Tome XIV. Canet-en-Roussillon: Amis du Vieux Canet, 1995/1996. 

Coord.: 42° 42′ 49″ N, 3° 2′ 18″ E / 42.71361°N,3.03833°E / 42.71361; 3.03833