Tetrafluorometà

compost químic
(S'ha redirigit des de: Tetrafluorur de carboni)

El tetrafluorometà, també conegut com a tetrafluorur de carboni, és el més simple dels fluorocarbonis. Té una força d'unió molt alta a causa de la naturalesa de l'enllaç carboni-fluor. També pot ser classificat com un haloalcà o halometà. A causa dels múltiples enllaços carboni-fluor, i l'alta electronegativitat del fluor, el carboni en tetrafluorometà té una càrrega parcial positiva significativa que enforteix i escurça els quatre enllaços carboni-fluor, proporcionant caràcter iònic addicional. Igual que altres fluorocarbonis, és molt estable a causa de la fortalesa dels seus enllaços carboni-fluor. Els enllaços a tetrafluorometà tenen una energia d'enllaç de 515 kJ ⋅ mol-1. Com a resultat, és inert als àcids i als hidròxids. No obstant això, reacciona de forma explosiva amb metalls alcalins. I la descomposició tèrmica o la combustió de CFC 14 produeix gasos tòxics (fluorur de carbonil i monòxid de carboni).[1]

Infotaula de compost químicTetrafluorometà
Substància químicaFluorocarboni, compost químic i Haló Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular87,994 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCF₄ Modifica el valor a Wikidata
Tetrafluormethan.svg
SMILES canònic
Model 2D
C(F)(F)(F)F Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Perill
Potencial d'escalfament global7.349 Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704.svg
0
1
0
 
Modifica el valor a Wikidata

De vegades s'utilitza com a refrigerant de baixa temperatura. També, s'utilitza en l'electrònica de microfabricació o, en combinació amb l'oxigen, com un reactiu d'atac de plasma per al silici, diòxid de silici i nitrur de silici. Per últim, té usos en detectors de neutrons.

El tetrafluorometà és un dels principals gasos amb efecte d'hivernacle. És molt estable, té una vida atmosfèrica de 50.000 anys, i un alt potencial d'escalfament d'hivernacle de 6500 (que és lliurat pels primers 100 anys d'aquests, el CO₂ té un factor d'1), però, la quantitat baixa en l'atmosfera limita el seu efecte radiatiu global.

Encara que estructuralment són similars als altres CFCs, aquests no esgoten la capa d'ozó. Això és degut al fet que la destrucció de la capa d'ozó és causada pels àtoms de clor en els CFCs, que es dissocien quan incideix la radiació ultraviolada. Enllaços carboni-fluor són més forts i menys propensos a dissociar. Però, tot i no destruir la capa d'ozó, és el gas amb efecte d'hivernacle més persistent.[2]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. O'Hagan D «Understanding organofluorine chemistry and in cations. An introduction to the C–F bond». Chemical Society Reviews, 37, 2, febrer 2008, pàg. 308–19. DOI: 10.1039/b711844a. PMID: 18197347.
  2. Lemal, D.M. «Perspective on Fluorocarbon Chemistry». J. Org. Chem., 69, 1, 2004, pàg. 1–11. DOI: 10.1021/jo0302556. PMID: 14703372.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetrafluorometà