Viquipèdia

Thaísa Daher de Menezes

voleibolista brasilera

Thaísa Daher de Menezes (Rio de Janeiro, 15 de maig de 1987), coneguda esportivament com Thaísa, és una voleibolista brasilera que actua com a blocadora central. Va formar part de la selecció femenina de voleibol del Brasil que va guanyar dos ors olímpics consecutius en 2008 i 2012. Gràcies a la seva alçada (1,96 m) ha esdevingut una de les principals centrals de la història recent del voleibol femení.

Plantilla:Infotaula personaThaísa Daher de Menezes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1987 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Alçada197 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes75 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugadora de voleibol, jugadora de vòlei platja Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportvoleibol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentral Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– selecció nacional femenina de voleibol del Brasil
Participà en
2016volleyball at the 2016 Summer Olympics – women's tournament (en) Tradueix
2012volleyball at the 2012 Summer Olympics – women's tournament (en) Tradueix
2011volleyball at the 2011 Pan American Games – women's tournament (en) Tradueix
2008volleyball at the 2008 Summer Olympics – women's tournament (en) Tradueix
2007volleyball at the 2007 Pan American Games – women's tournament (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: Brasil Brasil
Voleibol femení
Jocs Olímpics
Or Pequín 2008
Or Londres 2012
Bronze París 2024
Campionat del Món
Argent Japó 2010
Bronze Itàlia 2014
Copa del Món
Argent Japó 2007
Argent Japó 2023
Copa Grand Champions
Argent Japó 2009
Or Japó 2013
Grand Prix Mundial
Or Reggio de Calàbria 2006
Or Yokohama 2008
Or Tòquio 2009
Argent Ningbo 2010
Argent Macau 2011
Argent Ningbo 2012
Or Sapporo 2013
Or Tòquio 2014
Or Bangkok 2016
Jocs Panamericans
Argent Rio de Janeiro 2007
Or Guadalajara 2011
Copa Panamericana
Bronze Santo Domingo 2005
Or Miami 2009
Or Ciudad Juárez 2011
Copa Final Four
Or Fortaleza 2008
Campionat Sud-americà
Or Santiago 2007
Or Porto Alegre 2009
Or Callao 2011
Or Recife 2023

Carrera

modifica

Clubs

modifica

Thaísa va fer els seus primers passos en el voleibol jugant en les categories juvenils del club Tijuca de Rio de Janeiro, la seva ciutat natal.[1] En la temporada 2002-03 va iniciar la seva carrera professional en el club Minas TC, amb el que va debutar en la Superlliga. Hi va jugar durant tres anys, abans de fitxar pel Rio de Janeiro Vôlei Clube en el campionat 2005-06; amb qui va guanyar tres títols de lliga consecutius, una Copa del Brasil i tres Campionats Carioques.[2]

Després de passar la temporada 2008-09 al Finasa d'Osasco, on va obtenir el Campionat Paulista i la Copa del Brasil; la temporada següent es va unir al recentment format club Osasco Voleibol Clube, hereu del desaparegut Finasa. Va integrar el club paulista durant set anys, conquistant dos títols de lliga, una Copa del Brasil, quatre Campionats Sud-americans de Clubs, el Campionat Mundial de Clubs de 2012 (a més dels subcampionats de 2010 i 2014), quatre títols estatals i una Copa São Paulo.[3]

L'estiu de 2016 va fitxar per primera vegada pen un club estranger, l'Eczacıbaşı de la lliga turca, amb qui va guanyar el campionat mundial de clubs a finals d'aquell any.[4] Emperò, el gener de 2017, va patir una lesió que va afectar-li el menisc, el lligament i el cartílag articular del genoll esquerre.[5] El club va demanar-li que posposés l'operació i va jugar alguns partits infiltrada; fins que a l'abril, en un partit de semifinals de la Lliga de Campions, va caure després d'un bloqueig i es va dislocar aparatosament el turmell dret.[6] El juny va passar finalment per quiròfan per tractar-se la lesió del genoll.[7]

Mesos després, l'equip turc va cedir-la al Barueri, conjunt que tot just debutava en la primera divisió brasilera.[8] El tècnic Zé Roberto Guimarães (seleccionador femení des de 2003) va sol·licitar-ne expressament la cessió, malgrat saber que no podria jugar durant gran part de la temporada. «Mai podré agrair-s'ho prou. Havia de passar una temporada sencera rehabilitant-me i preparant-me per a tornar. Em va oferir l'estructura del club per a què tingués un lloc per a entrenar, sense haver garanties sobre la meva recuperació», va declarar la jugadora.[9] Va retornar a les pistes el febrer de 2018,[10] i va jugar 4 partits fins a la conclusió del campionat.[11] Jugant en el Barueri va sobrepassar la marca dels 1000 punts de bloqueig en la Superlliga brasilera.[12] El mes de juny va desvincular-se definitivament de l'Eczacıbaşı i va prorrogar el contracte amb el Barueri per una nova temporada.[11][13] Una vegada que Thaísa va tornar a les pistes, el tècnic va declarar: «Veure com s'ha recuperat d'una lesió tan greu i torna a jugar a un nivell tan alt, és increïble. Ella és la millor blocadora central del món en aquest moment».[14]

En la temporada 2019-20 va retornar al Minas TC, de la màxima divisió brasilera. Allà va guanyar novament el campionat sud-americà de clubs del 2020, obtenint el guardó d'MVP. Va repetir el trofeu sud-americà el 2022,[15] a més de guanyar dos títols de lliga i diversos reconeixements individuals pel seu joc en la lliga domèstica.[16]

Equip Lliga Temporades
Minas Tênis Clube   Superliga - Série A 2002–2005
Rio de Janeiro Vôlei Clube 2005–2008
Osasco Voleibol Clube 2008–2016
Eczacıbaşı VitrA   Sultanlar Ligi 2016–2017
Grêmio Recreativo Barueri   Superliga - Série A 2017–2019[Club 1]
Minas Tênis Clube 2019–
  1. ↑ La temporada 2017-18, en qualitat de cedida per l'Eczacıbaşı.

Selecció nacional

modifica

Va formar part de la selecció juvenil del Brasil, que va guanyar la medalla d'or en el Campionat Sud-americà Sub-18 de 2002 i la medalla de bronze en el Campionat del Món Sub-18 de 2003; mentre que amb la Sub-20 va guanyar l'or en el Cmpionat Sud-americà de 2002 i en els Mundials de 2003 i 2005.

Va debutar amb la selecció femenina de voleibol del Brasil en ocasió de la Copa Panamericana de 2004, encara que l'equip estava format íntegrament per les joves de la sub-20; el mateix que va succeir en l'edició de 2005, on la verde-amarela va aconseguir la medalla de bronze. El primer or amb l'absoluta va arribar en el Grand Prix Mundial de 2006, celebrat a Reggio de Calàbria. L'any següent es proclamaria campiona del Campionat Sud-americà, i també va aconseguir les medalles de plata de la Copa del Món i dels XV Jocs Panamericans. Van tancar el cicle olímpic el 2008 concloent amb les medalles d'or en el Grand Prix Mundial, en la Copa Final Four i, sobretot, en els Jocs Olímpics de Pequín.[1]

El nou quadrienni va començar amb les victòries en la Copa Panamericana, el Grand Prix Mundial i el Campionat Sud-americà de 2009, acompanyades de la plata en la Copa Grand Champions. Un any després va aconseguir la medalla de plata tant en el Campionat del Món de voleibol femení com en el Grand Prix. Va repetir aquest darrer resultat en l'edició de 2011, però va resarcir-se amb els ors de la Copa Panamericana, dels XVI Jocs Panamericans i del Campionat Sud-americà. El 2012 va obtenir la tercera plata consecutiva en el Grand Prix Mundial, però va revalidar l'or olímpic als Jocs de Londres.[17]

 
Thaísa (vestint la camisa 6) durant els Jocs Olímpics de Rio 2016

Durant el seu tercer cicle olímpic amb la selecció verda-groga, va guanyar tres medalles d'or en el Grand Prix Mundial (en 2013, rebent també els premis d'MVP i millor central, en 2014 i 2016), un or en la Copa Grand Champions i una de bronze en el campionat mundial de 2014.[3] Va ser convocada per disputar els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, però una lesió soferta setmanes abans del començament de la competició va limitar la seva actuació en el torneig, on la selecció local va acabar en la cinquena posició.[14]

Després de la lesió patida a Turquia el 2017, va disputar el Campionat del Món de 2018, al Japó, on l'equip va finalitzar en una discreta 7a posició. També va ser convocada per jugar la primera edició de la Lliga de Nacions, on van ser quartes. L'abril de 2021 va anunciar la seva retirada de la selecció brasilera, per va retornar-hi el 2023 per disputar la Lliga de Nacions.[18] Aquesta va ser la seva primera participació en l'equip nacional després de cinc anys.[17][19] Tot seguit va unir-se a l'equip que participaria en el Campionat Sud-americà, on va sumar una nova medalla d'or al seu palmarès. El mes de setembre tornaria a trobar-se amb les companyes de la selecció en la disputa de la Copa del Món, on les brasileres van obtenir la medalla de plata i, de retruc, aconseguien una plaça pels Jocs de París.[20] A França, Daher va obtenir la seva tercera medalla olímpica, després de vèncer Turquia en la lluita pel bronze.[21] Poc després de la finalització del torneig olímpic, l'esportista carioca va anunciar que aquell va ser l'últim partit amb la selecció.[22]

Vida personal

modifica

És d'ascendència libanesa, per via materna.[23] El maig de 2016 va contraure matrimoni amb el periodista Guilherme Pallesi, de qui es va divorciar un any i mig més tard.[24]

Palmarès

modifica

Títols

modifica
 
Amb la medalla de plata dels Jocs Panamericans de 2007
Clubs
Competició Club Temporada
Lliga brasilera Rio de Janeiro 2005-06, 2006-07, 2007-08
Osasco 2009-10, 2011-12
Minas 2020-21, 2021-22
Campionat Sud-americà Osasco 2009, 2010, 2011, 2012
Minas 2020
Campionat del Món Osasco 2012
Eczacıbaşı 2016
Selecció nacional
Competició Any
Jocs Olímpics 2008, 2012
Copa Grand Champions 2013
Grand Prix Mundial 2006, 2008, 2009, 2013, 2014, 2016
Jocs Panamericans 2011
Copa Panamericana 2009, 2011
Copa Final Four 2008
Campionat Sud-americà 2007, 2009, 2011, 2023

Premis individuals

modifica
Competició Categoria Any
Campionat del Món Millor bloquejadora/central 2014
Grand Prix Millor bloquejadora/central 2008, 2010, 2012, 2013, 2016
Millor servidora 2010
Millor jugadora de la competició 2013[25]
Superlliga brasilera Millor bloquejadora/central 2006-07, 2008-09, 2013-14, 2020-21. 2021-22, 2022-23
Millor servidora 2007-08
Millor jugadora de la competició 2020-21
Millor jugadora (vot popular) 2020-21
Copa del Món de Clubs Millor atacant 2010
Campionat Sud-americà de Clubs Millor bloquejadora/central 2024
Millor jugadora de la competició 2020

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Ayres, Lucas. «Tudo sobre Thaisa: história, equipes, títulos e curiosidades» (en portuguès brasiler). Esportelândia, 20-11-2020. Arxivat de l'original el 2023-08-31. [Consulta: 30 juny 2023].
  2. ↑ «Thaísa, a atleta mais alta do país, brilha no Finasa» (en portuguès brasiler). Presskit, 25-11-2008. Arxivat de l'original el 2023-06-30. [Consulta: 2 juliol 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Thaisa Daher De Menezes» (en anglès). Campionat del món de clubs de voleibol femení de 2016. Federació Internacional de Voleibol, 2016. Arxivat de l'original el 2023-07-01. [Consulta: 2 juliol 2023].
  4. ↑ «Eczacıbaşı VitrA’ya yıldız yağdı!» (en turc). Eczacıbaşı, 15-06-2016. Arxivat de l'original el 2023-06-30. [Consulta: 2 juliol 2023].
  5. ↑ «Thaisa preocupada com lesão: 'Tenho uma bomba-relógio no joelho e tenho de operar'» (en portuguès brasiler). Lance!, 30-03-2017. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 27 març 2024].
  6. ↑ «Esgarrifosa lesió d'una jugadora de l'Eczacibasi turc». Regió 7, 06-04-2017. Arxivat de l'original el 2024-03-25. [Consulta: 25 març 2024].
  7. ↑ «Thaisa passará por cirurgia no joelho e volta às quadras em seis meses» (en portuguès brasiler). UOL, 29-05-2017. Arxivat de l'original el 2024-03-27. [Consulta: 27 març 2024].
  8. ↑ Vasconcellos, Bruno. «Hinode Barueri acerta contratação de Thaísa por empréstimo» (en portuguès brasiler). Vavel, 01-11-2017. Arxivat de l'original el 2023-07-01. [Consulta: 27 març 2024].
  9. ↑ «BRA W: Thaísa signs with Barueri – “Zé Roberto did a lot for me when I got injured”» (en anglès americà). World of Valley, 02-11-2017. Arxivat de l'original el 2024-03-25. [Consulta: 25 març 2024].
  10. ↑ Botta, Emilio. «Noites de choro, joelho de ferro e o quase fim da carreira: o retorno de Thaísa ao vôlei» (en portuguès brasiler). globoesporte. Grupo Globo, 19-02-2018. Arxivat de l'original el 2024-03-27. [Consulta: 27 març 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 Chacon, Paulo. «Thaisa rescinde contrato e fica mais perto de time brasileiro» (en portuguès brasiler). OTD, 19-06-2018. Arxivat de l'original el 2024-03-27. [Consulta: 27 març 2024].
  12. ↑ «Thaisa comemora vitória e os mil pontos de bloqueio na Superliga» (en portuguès brasiler). Lance!, 20-03-2019. Arxivat de l'original el 2023-07-02. [Consulta: 2 juliol 2023].
  13. ↑ Cristine, Marjoriê. «Thaisa decide ficar no Brasil e renova com a equipe de Zé Roberto» (en portuguès brasiler). O Globo. Grupo Globo, 04-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-08-13. [Consulta: 27 març 2024].
  14. ↑ 14,0 14,1 «VNL2019 - News detail - Thaisa: A special relationship» (en anglès). FIVB Volleyball Nations League, 2019. Arxivat de l'original el 2023-07-02. [Consulta: 2 juliol 2023].
  15. ↑ «L'Itambé Minas alza anche il trofeo del Campionato Sudamericano per Club» (en italià). VolleyNews, 11-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-05-16. [Consulta: 27 març 2024].
  16. ↑ «Itambé/Minas supera Dentil/Praia Clube e é campeão da Superliga feminina pela quarta vez» (en portuguès brasiler). Confederació Brasilera de Voleibol, 30-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-16. [Consulta: 27 març 2024].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Thaisa confirms her return to the Brazilian national team» (en anglès). Volleyball World, 10-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-30. [Consulta: 30 juny 2023].
  18. ↑ «Thaisa chiude le porte alla nazionale: “A Tokyo non ci sarò”» (en italià). VolleyNews, 07-04-2021. Arxivat de l'original el 2023-06-30. [Consulta: 27 març 2024].
  19. ↑ González, Renier. «Después de 5 años Thaisa Meneses regresa de manera triunfal a la Selección femenina de Voleibol de Brasil.» (en castellà). Cubatel, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-18. [Consulta: 26 març 2024].
  20. ↑ «Thaisa: “I see Brazil in the top tier for Paris”» (en anglès). Volleyball World, 17-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-27. [Consulta: 27 març 2024].
  21. ↑ «Brasil gana el bronce en voleibol femenino tras vencer a Turquía y suma su cuarta medalla olímpica en este deporte» (en castellà). CNN, 10-08-2024. [Consulta: 29 octubre 2024].
  22. ↑ «Thaísa confirma aposentadoria da seleção e fala que torceu pela Itália» (en portuguès brasiler). UOL, 11-08-2024. [Consulta: 29 octubre 2024].
  23. ↑ Canossa, Carolina. «Título mundial do Sollys tem muitas compras no Qatar e até encontro inesperado com parentes - Esportes Olímpicos - R7» (en portuguès brasiler). R7, 24-10-2012. Arxivat de l'original el 2024-03-27. [Consulta: 27 març 2024].
  24. ↑ «Chega ao fim o casamento da bicampeã olímpica de vôlei Thaisa - Lance!» (en portuguès brasiler). Lance!, 29-11-2017. Arxivat de l'original el 2024-03-27. [Consulta: 27 març 2024].
  25. ↑ «Thaísa é a MVP da edição 2013» (en portuguès). Saque Viagem, 01-09-2013. Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 2 novembre 2016].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thaísa Daher de Menezes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Thaísa_Daher_de_Menezes&oldid=34169600»