The Greatest Question

pel·lícula de 1919 dirigida per D. W. Griffith i Stanner E.V. Taylor

The Greatest Question és una pel·lícula muda dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Lillian Gish, Robert Harron, en la que va ser la seva darrera col·laboració amb el director,[1] i Ralph Graves.[2] Basada en una història de William Hale,[3] es va estrenar el 28 de desembre de 1919.[2] Va ser una de les diverses pel·lícules que Griffith va fer ràpidament el 1919 per complir amb les seves obligacions contractuals amb la First National, feta sense un gran pressupost ni amb l’ambició artística d’altres pel·lícules com “Lliris trencats” (1919).[2] Probablement per això, molts anys més tard, Gish afirmava que no recordava haver treballat en aquesta pel·lícula.[4]

Infotaula de pel·lículaThe Greatest Question

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDavid Wark Griffith i Stanner E. V. Taylor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióStanner E. V. Taylor Modifica el valor a Wikidata
GuióStanner E. V. Taylor Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBilly Bitzer Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJames Smith Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFirst National Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFirst National Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1919 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0010193 The Movie Database: 174943 Allmovie: v93860 Modifica els identificadors a Wikidata

Argument

modifica

Nellie Jarvis, filla d'una parella de rodamons, és testimoni de molt jove de l'assassinat d'una noia per part d'una parella. Anys més tard, essent òrfena, "Little Miss Yes'm", com ara se la coneix, torna a l'escena del crim. Allà, els Hilton, tot i que són pobres l’acullen a la seva família. John, el fill gran amb els que els pares comptaven per portar la granja, és cridat a la guerra i mor en un submarí. Veient que els Hilton tenen dificultats financeres, Nellie va a una granja propera i aconsegueix que el Sr. Cain i la seva dona li donin feina. A la granja és explotada i maltractada. En un moment donat, quan el pagès pretén agredir-la, ella el reconeix com l'home que va assassinar aquella dona anys abans. Mentrestant, la senyora Hilton prega al seu fill mort i a Déu que alleugin la família de la pobresa. L'esperit del fill mort torna i l'endemà troben petroli a la seva terra. Jimmie Hilton, l'enamorat de la petita Nellie, va a la granja dels Cain a buscar-la. Nellie es troba atrapada a l’àtic intentant ser violada pel marit i a la vegada ser assassinada per gelosia per part de la dona. Jimmie arriba a temps quan per salvar-la de ser violada. Els Hilton es fan rics i hi ha un final feliç.

Repartiment

modifica

Referències

modifica
  1. Golden, Eve. Golden Images: 41 Essays on Silent Film Stars (en anglès). McFarland, 2015-11-13, p. 54. ISBN 978-0-7864-8354-9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Usai, Paolo Cherchi. The Griffith Project, Volume 10: Films Produced 1919-1946 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-07-25, p. 42-44. ISBN 978-1-83902-000-1. 
  3. Slide, Anthony. D. W. Griffith: Interviews (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2012, p. xxxi. ISBN 978-1-61703-298-1. 
  4. Kael, Pauline. 5001 Nights at the Movies (en anglès). Henry Holt and Company, 2011-08-02, p. 305. ISBN 978-1-250-03357-4. 

Enllaços externs

modifica