Més fort que l'odi

pel·lícula de 1988 dirigida per Peter Hyams
(S'ha redirigit des de: The Presidio)

Més fort que l'odi (títol original: The Presidio) és una pel·lícula policíaca estatunidenca dirigida per Peter Hyams el 1988. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaMés fort que l'odi
The Presidio Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPeter Hyams Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióLarry Ferguson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBruce Broughton Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPeter Hyams Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures, Netflix i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1988 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeSan Francisco Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerebuddy cop, neo-noir, cinema de misteri, cinema d'acció i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSan Francisco Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0095897 Filmaffinity: 819697 Allocine: 32033 Rottentomatoes: m/presidio Letterboxd: the-presidio Mojo: presidio Allmovie: v39079 TCM: 16968 Metacritic: movie/the-presidio TV.com: movies/the-presidio AFI: 59073 TMDB.org: 11851 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Jay Austin (Mark Harmon) és avui inspector de la policia de San Francisco. Ha de treballar amb el seu antic cap, el prebost divisionari i tinent-coronel Caldwell (Sean Connery) amb qui havia tingut un greu desacord després de la detenció controvertida del coronel Lawrence (Dana Gladstone). Cosa que el va fer dimitir de la policia militar. El descobriment de l'homicidi d'una anciana col·lega de Jay durant l'assalt al cercle d' oficials en el Presidi de San Francisco a continuació de la carrera-persecució que segueix implicant la mort de dos policies fora de la base fa xocar aquestes dues juridictions independents i força els dos homes a treballar junts malgrat la seva rivalitat. Al mateix temps, Jay es posa a sortir amb Donna (Meg Ryan), la filla de Caldwell.[2]

Repartiment modifica

  • Sean Connery: el tinent-coronel Alan Caldwell
  • Mark Harmon: l'inspector Jay Austin
  • Meg Ryan: Donna Caldwell
  • Jack Warden: el sergent-major Ross Maclure
  • Mark Blum: Arthur Peale
  • Dana Gladstone: el coronel Paul Lawrence
  • Jenette Goldstein: el MP Patti Jean Lynch
  • Marvin J. McIntyre: el MP Zeke
  • Don Calfa: Howard Buckely
  • John DiSanti: el detectiu Marvin Powell
  • Robert Lesser: el sergent John Mueller
  • Curtis W. Sims: el sergent Garfield
  • James Hooks Reynolds: George Spota
  • Rosalyn Marshall: la secretària de Lawrence
  • Michael Fosberg: el capità Gordon, pretendent de Donna
  • Susan Saiger: Gloria

Rodatge modifica

El rodatge va tenir lloc del 3 d'octubre de 1987 el gener de 1988 a San Francisco (base militar Presidio, San Francisco Nacional Military Cemetery, Lincoln Blvd, Golden Gate Bridge, Chinatown, Market Street) i als estudis Paramount de Los Angeles.

Rebuda modifica

  • La pel·lícula ha conegut un èxit comercial moderat, informant aproximadament 20,3 milions de dòlars al box-office a Amèrica del Nord.[3]
  • Ha rebut una regular rebuda de la crítica, recollint un 46 % de crítiques positives, amb una nota mitjana de 4,8/10 i sobre la base de 13 crítics, en el lloc Rotten Tomatoes.[4]

Al voltant de la pel·lícula modifica

  • Al principi, la pel·lícula havia de ser dirigida per Tony Scott amb Lee Marvin i Jeff Bridges com a actors principals. Però Lee Marvin va declinar l'oferta. El paper del coronel Caldwell va ser llavors proposat a Gene Hackman, que va refusar. De cop, Jeff Bridges va deixar estar el projecte. Don Johnson va ser llavors contactat però no podia ser a causa dels seus compromisos en la sèrie Miami Vice.
  • El vehicle de servei de l'inspector Austin és un Dodge Diplomat bronze metal·litzat de 1981.
  • Donna condueix un vell Chevrolet Corvette 1958 (model C1 amb fars dobles produïda entre 1958 i 1960) vermella que hauria necessitat una bona ma de pintura.
  • El Pontiac Firebird groc, després blau del sergent Spota, un Trans Am sense senyals distintius i proveït d'una bola per remolc, és un model 1977.

Referències modifica