Viquipèdia

Thomas Ligotti

escriptor estatunidenc

Thomas Ligotti (Detroit, Michigan, 9 de juliol de 1953) és un escriptor de ficció i assaig estatunidenc, reconegut com un dels autors més importants de la literatura contemporània de terror.[1] Se'l considera cultivador del terror metafísic o terror filosòfic, mentre que Sergio Hernández Roura considera aquestes etiquetes inacertades, proposant en canvi el terme terror nihilista per a descriure el tipus de terror que Ligotti cultiva.[2] El seu pensament es considera pessimista. Ha sigut influït per: H.P. Lovecraft, Edgar Allan Poe, Samuel Beckett, Emil Cioran[3] i Thomas Metzinger.[4] Ha influït sobre Nic Pizzolatto per a la creació de la sèrie televisiva True Detective.[5]

Infotaula de personaThomas Ligotti
Biografia
Naixement9 juliol 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal Wayne
Macomb Community College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1980 Modifica el valor a Wikidata –
GènereLiteratura de terror Modifica el valor a Wikidata
Influències
Lloc webligotti.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2606146 Musicbrainz: dca06986-c928-4007-a44d-b6b5d142cfd7 Discogs: 236599 Modifica el valor a Wikidata

Treballà a Gale com a editor. La publicació de les seues obres a Espanya va ser iniciada el 2007 amb l'adaptació de relats seus al format de còmics publicat per Panini Comics, i després fou publicat per l'editorial Valdemar.[6] Els seus primers dos reculls de relats (Songs of a Dead Dreamer i Grimscribe) pertanyen al subgènere del terror còsmic.[7]

Les seues obres de ficció es caracteritzen per pretendre provocar un terror existencial en el lector, l'allunyament de la quotidianitat alhora que adreçar preocupacions filosòfiques de l'autor i el caràcter oníric.[2] Com ell explica:[8]

Intente estipular a les meues obres que el món per la seua naturalesa existeix ja en un estat de condemnació, no en un procés de condemnació.

El terror que pretén provocar prové d'allò implícit, d'allò que no es diu a l'obra. Les històries que conta pareixen estar situades a un mateix món literari sense connexions massa fortes.[8]

És citat a Historia natural de los cuentos de miedo, que cita a la vegada a S. T. Joshi a la seua obra The Modern Weird Tale, com un dels escriptors fonamentals de la fantasia macabra al seu país i un dels defensors més complets del gènere del conte contra l'abundància de la novel·la.[9]

L'obra The Nightmare Factory fou nominada al premi Mundial de Fantasia a la categoria de reculls de l'edició de 1997.[10]

Obres modifica

  • Ficció:
    • Songs of a Dead Dreamer (Penguin,[11] 1986), la primera col·lecció de contes.[6]
    • Grimscribe (Penguin,[11] 1991)[12]
    • L'àlbum de música In A Foreign Town, In A Foreign Land (1997) del grup Current 93 com a col·laborador[6]
    • Noctuario[3] (publicada a Espanya per Valdemar[13] el 2013)[6]
    • The Nightmare Factory[14] (traduït a l'espanyol com La fábrica de pesadillas),[3] que conté:
      • "The Last Feast of the Harlequin" (en espanyol: "La última fiesta del Arlequín")[14]
  • Assaig:
    • La conspiración contra la especie humana (publicat a Espanya per Valdemar)[3]

Referències modifica

  1. ↑ Ortiz, Daniel «Thomas Ligotti: Un recorrido por la obra de este enigmático escritor». INSOMNIA, 154, octubre 2010. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2016 [Consulta: 29 febrer 2016]. Arxivat 5 April 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 Hernández Roura, Sergio «Thomas Ligotti: los delirios de una mente rota». Brumal. Revista de investigación sobre lo Fantástico, 1, 1, 2013, pàg. 135-156. DOI: 10.5565.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Lardín, Rubén «Literatura antipersonas: la conspiración de Thomas Ligotti». eldiario.es, 20-03-2015 [Consulta: 29 febrer 2016].
  4. ↑ Trafford, James «The Philosophy of Thomas Ligotti». The Critique, 15-07-2015 [Consulta: 1r març 2016].
  5. ↑ «'True Detective': Pizzolato, acusado de plagio, habla de la tercera temporada». Fotogramas, 07-08-2014 [Consulta: 29 febrer 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Ortega, Pedro «Thomas Ligotti: Noctuario». El Imparcial, 30-06-2013 [Consulta: 29 febrer 2016].
  7. ↑ Clune, Michael W. «Loving the Alien: Thomas Ligotti and the Psychology of Cosmic Horror». Los Angeles Review of Books, 26-01-2016 [Consulta: 29 febrer 2016].
  8. ↑ 8,0 8,1 Bebergal, Peter «The Horror of the Unreal». The New Yorker, 29-10-2015 [Consulta: 13 desembre 2017].
  9. ↑ Llopis,, Rafael; Fernández Arellano, José Luis. Historia natural de los cuentos de miedo. Madrid: Fuentetaja, 2013, p. 327. ISBN 978-84-95079-38-1. 
  10. ↑ «Award Winners & Nominees». World Fantasy Convention. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2013. [Consulta: 29 febrer 2016].
  11. ↑ 11,0 11,1 Rafferty, Terrence «Stephen King’s ‘The Bazaar of Bad Dreams' and More». The New York Times, 29-10-2015 [Consulta: 29 febrer 2016].
  12. ↑ Roueché, Thomas «Thomas Ligotti». TANK Magazine, 64, tardor 2015 [Consulta: 29 febrer 2016].
  13. ↑ Savater, Fernando «Son de lo que no hay». El País, 25-05-2013 [Consulta: 29 febrer 2016].
  14. ↑ 14,0 14,1 Kent, Christina «Los payasos trágicos de Ligotti (I)». ABC Color, 24-08-2014 [Consulta: 29 febrer 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Thomas_Ligotti&oldid=31415971»