Viquipèdia

Somni

esdeveniments imaginaris vistos en la ment mentre es dorm
(S'ha redirigit des de: Oníric)
Per a altres significats, vegeu «Lo somni».

El somni, somi[1] o ensomni[2][3] és un procés imaginatiu, fictici i imprecís de la ment humana que té lloc mentre el subjecte dorm.[4] Mentre que es tracta d'una experiència sensorial subjectiva, convé no confondre'l amb el son, que és un estat fisiològic amb trets distintius de l'activitat cerebral.[5] Se sap que la seua fisiologia està relacionada estretament amb la fase REM del son i que s'inicia al sistema límbic i al còrtex prefrontal del cervell.[6] Si durant el somni es manté la consciència, llavors rep el nom de somni lúcid.[7]

Un rêve d'eunuque (El somni de l'eunuc), de Jean Lecomte du Nouÿ, 1874.
El somni d'una noia abans de l'alba c. 1830–33 by Karl Briul·lov (1799–1852)

Pel que fa al regne animal, fins ara se sap que els mamífers també desenvolupen fases REM en què sovint recreen els mateixos patrons d'activitat física repetitiva que quan estan desperts, possiblement per millorar el rendiment de conducta i la memòria a llarg termini.[8]

Funció del somniModifica

Hi ha diverses teories que tracten d'explicar la funció del somni.

Hi ha una teoria que afirma que el somni és una manera de processar amenaces. Un estudi sobre el que es diu mentre es somnia trobà que quasi el 60% d'allò que es diu és "desagradable", la qual cosa pot considerar-se una evidència a favor d'aquesta teoria.[9] Hi ha una relació directa entre smni i percepció de la realitat, ja que per exemple els cecs de naixement no associen contingut visual als somnis i potencien les associacions amb altres sentits.

Fisiologia del somniModifica

Es considera que en l'ésser humà, el somni es desenvolupa en el fetus a partir de la trentena setmana de l'embaràs.[10] Aquesta etapa s'associa amb un estat primerenc del moviments oculars ràpids (fase REM),[10] que un cop plenament desenvolupada és durant la qual en la vida adulta se somia entre 4 i 5 cops al llarg de la nit.

Els estatunidencs Eugene Aserinsky i Nathaniel Kleitman, pioners en la investigació dels somnis, van iniciar l'any 1953 una sèrie d'estudis que demostraren que els somnis no consisteixen en imatges efímeres que s'apareixen a l'individu en el moment de despertar-se, sinó que tenen lloc durant un procés fisiològic específic.

L'estudi fisiològic del son apunta que els somnis es produeixen quan l'àrea tegmental ventral estimula el sistema límbic i alhora el còrtex prefrontal del cervell, sumat als inhibidors enzimàtics de la colinesterasa, que fomenten l'entrada del son a la fase REM.[6] Vora el 80-85% de les persones que es desperten enmig d'una fase REM o immediatament després reconeixen que hi estaven somiant.[11] Durant aquesta etapa les constants de cada individu tals com la pressió sanguínia, el batec del cor o la temperatura corporal són molt heterogènies, tot i que hi ha una tendència general de consum metabòlic molt més significatiu que en d'altres etapes del son.[12] Nogensmenys, tot i que es tendeix a recordar de manera molt prevalent el fet que s'està somiant quan coincideix amb la fase REM, prop del 40-50% dels somnis també tenen lloc en la fase no REM (NREM). De fet, el record i la narració del somni que es produeix en la fase REM conté un grau d'elaboració del contingut molt més emocional, sensorial, llarg i actiu que no pas el que es descriu en la fase NREM.[4][11]

El somni en la culturaModifica

Històricament, s'ha intentat esbrinar el significat dels somnis, que a vegades eren vistos com a procediment d'endevinació o com l'intent d'éssers transcendentals (déus o àngels) de comunicar-se amb els éssers humans. Així, en la Bíblia apareix la història de Josep, que interpretava els somnis de la família dels faraons egipcis, o l'àngel de l'Anunciació, que entra dins el somni de la Mare de Déu. A partir de l'antiguitat clàssica s'alterna aquesta concepció passiva predominant en les primeres cultures amb la creació d'històries alternatives més plenes d'acció.[13]

Els grecs, com molts pobles amerindis, animaven a incubar somnis (provocar-los) per comunicar-se amb les divinitats. Morfeu era el patró d'aquests viatges onírics. El surrealisme va reivindicar el somni, regne de l'inconscient, com a font d'inspiració per a l'art.

El contingut del somni sembla no estar lligat amb la cultura (sí que ho poden estar l'ambientació o la narració posterior), ja que hi ha una sèrie d'elements presents en la majoria de somnis:

  • emocions: en un somni, predomina una emoció concreta i hi abunden més les negatives, com l'ansietat, que les positives;
  • els homes tendeixen a somiar més amb actes que impliquen agressivitat i els seus personatges solen ser masculins;
  • només un 10% en té contingut sexual (percentatge que augmenta en l'adolescència), en contra de l'estereotip, segons E. Zadra;
  • hi ha històries o situacions repetides en més d'un 60% dels casos;
  • els temes recurrents de la societat contemporània són l'escola, arribar tard, caure o perdre's, la mort d'una persona coneguda i els accidents.

Imatges i literaturaModifica

Els artistes gràfics, els escriptors i els cineastes han trobat que en els somnis una rica font d'expressió creativa. A Occident, les representacions de somnis en l'art del Renaixement i del Barroc sovint estaven relacionades amb narracions bíbliques. Van rebre especial atenció els passatges del somni de l'escala de Jacob en el Gènesi i els somnis de Sant Josep a l'Evangeli segons Mateu.

Molts altres artistes gràfics posteriors van representar somnis, com ara l'artista xilogràfic japonès Hokusai (1760–1849), autor de El somni de la dona del pescador i pintor europeus occidentals com Henri Rousseau (1844–1910), Pablo Picasso (1881–1973), o el català Salvador Dalí (1904–1989), autor de Somni causat pel vol d'una abella al voltant d'una magrana un segon abans de despertar-se.

En la literatura, els marcs onírics eren usats freqüentment en les al·legories medievals per justificar la narrativa; El Llibre de la Duquesa[14] i La Visió sobre Piers Plowman[15] són dos exemples des visió onírica. Fins i tot abans d'ells, en l'antiguitat, Ciceró i Llucià havien utilitzat la mateixa eina.

 
The cheshire cat, John Tenniel (1820–1914), il·lustració a Alícia en terra de meravelles, edició de 1866.

Els somnis també han aparegut en la fantasia i en la ficció especulativa des del segle XIX. Un dels mons onírics més coneguts és la Terra de les Meravelles del llibre de Lewis Carroll Alícia en terra de meravelles, així com la terra de l'espill de la seva seqüela, A través de l'espill. A diferència de molts altres mons onírics, la lògica de Carroll és la mateixa que en els somnis reals, amb transicions i causalitat flexible.

Altres mons onírics ficticis inclouen els Cicles Onírics de l'obra de H. P. Lovecraft[16] i La història interminable's[17] el món de Fantastica, que inclou llocs com el Desert dels Somnis Perduts, el Mar de les Possibilitats i el Pantà de la Tristesa. Els mons onírics, les al·lucinacions compartides i altres realitats alternatives apareixen en unes quantes obres de Philip K. Dick, com ara Els tres estigmes dePalmer Eldritch i Ubik. Jorge Luis Borges va explorar temes similars en les seves obres, com ara Les ruïnes circulars.

La cultura popular moderna sol concebre els somnis com ho feia Freud, és a dir, com a expressions de les pors i desitjos més profunds de la persona que somnia.[18] En la ficció especulativa, la línia entre els somnis i la realitat pot ser encara més difusa pel bé de la història.[19] Els somnis poden ser envaïts o manipulats físicament (Dreamscape, 1984; en les pel·lícules de A Nightmare on Elm Street, 1984–2010; Inception, 2010) o fins i tot tornar-se en reals (com a The Lathe of Heaven, 1971).[18]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ «somi». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. ↑ «ensomni». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. ↑ «ensomni». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. ↑ 4,0 4,1 Meir, 2017, p. 563.
  5. ↑ Kramer i Glucksman, 2015, p. 28.
  6. ↑ 6,0 6,1 Meir, 2017, p. 566.
  7. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.131. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  8. ↑ «Animals have complex dreaming». Mit News. [Consulta: 16 octubre 2022].
  9. ↑ Arnulf, Isabelle et al. «What Does the Sleeping Brain Say? Syntax and Semantics of Sleep Talking in Healthy Subjects and in Parasomnia Patients» (en anglès). Sleep, 40, 11, 2017. DOI: 10.1093/sleep/zsx159.
  10. ↑ 10,0 10,1 Estivill, 2014.
  11. ↑ 11,0 11,1 Paivio Hanninen, Atalay i Mansourian, 2010, p. 3.
  12. ↑ Paivio Hanninen, Atalay i Mansourian, 2010, p. 4.
  13. ↑ Damasio, 2010.
  14. ↑ «The book of the duchess». Washington State University. Arxivat de l'original el 14 November 2012. [Consulta: 24 maig 2012].
  15. ↑ «William Langland's The Vision Concerning Piers Plowman». The History Guide. Arxivat de l'original el 6 June 2012. [Consulta: 24 maig 2012].
  16. ↑ Lovecraft, Howard Phillips. The Dream Cycle of H. P. Lovecraft: Dreams of Terror and Death. Ballantine Books, 1995. ISBN 978-0-345-38421-8. 
  17. ↑ «The Neverending Story – Book – Pictures – Video – Icons». Arxivat de l'original el 1 June 2012. [Consulta: 24 maig 2012].
  18. ↑ 18,0 18,1 Van Riper, A. Bowdoin. Science in popular culture: a reference guide. Westport: Greenwood Press, 2002, p. 56–57. ISBN 978-0-313-31822-1. 
  19. ↑ Van Riper, op. cit., p. 57.

BibliografiaModifica

  • Damasio, Antonio R. Y el cerebro creó al hombre : cómo pudo el cerebro generar emociones, sentimientos, ideas y el yo? (en castellà). 1a. Barcelona: Destino, 2010. ISBN 978-84-233-4305-8. 
  • Estivill, Eduard. Nen, a dormir: el mètode Estivill per ensenyar els nens a dormir. Penguin Random House, 2014. ISBN 9788415961222. 
  • Glucksman, Kramer. Dream Research Contributions to Clinical Practice (en anglès). Taylor and Francis, 2015. ISBN 978-1-138-79299-9. 
  • Meir, Kryger. Principles and practice of sleep medicine (en anglès). Elsevier, 2017. ISBN 978-0-323-24288-2. 
  • Paivio Hanninen, Osmo Otto; Atalay, Mustafa; Mansourian, B.P.; Wojtezak, A.; Mahfouz, S.M. Medical and Health Science, volume V (en enisbn=978-1-84826-385-7). Singapur: EOLSS Publishers | UNESCO, 2010. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Somni
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Somni&oldid=31424702»