Lo somni

llibre de Bernat Metge

Lo somni és l'obra mestra de Bernat Metge escrita el 1399 i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català. Metge l'escrigué amb l'objectiu de defensar la seva innocència davant el nou rei. Hi explica com, a la presó estant, se li apareix en un somni el rei Joan I, mort feia poc.[1] L'obra està escrita en prosa, dividida en quatre llibres, i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Metge, el rei i d'altres personatges que se li apareixen) per a introduir i desenvolupar conceptes filosòfics.[2]

Infotaula de llibreLo somni
Lo sompni (1891) (portada).jpg
Portada de l'edició de Lo somni de 1891 Modifica el valor a Wikidata
Tipusnovel·la Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorBernat Metge Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1399 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Movimenthumanisme Modifica el valor a Wikidata

En Lo somni, Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques catalanes que utilitzaren l'escriptura per al prestigi personal.[cal citació]

L'autorModifica

Article principal: Bernat Metge

Bernat Metge nasqué a Barcelona entre 1340 i 1346, i morí a la mateixa ciutat el 1413. Fou escriptor, traductor i treballà com a funcionari reial a la cort de Joan el Caçador i Martí l'Humà. És considerat el primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes i un dels millors prosistes del tombant del segle xiv. Metge és fill de Guillem Metge, un apotecari del qual quedà orfe el 1259. Seria el seu padrastre, Ferrer Saiol qui l'introduiria a la Cancelleria Reial on faria carrera. Gràcies al seu padrastre i la seva feina a la Cancelleria, Metge adquirirà una bona formació en lletres i llegí una gran quantitat d'obres clàssiques i medievals.[3]

Metge feu de notari de la reina Elionor de Sicília i quan aquesta morí esdevingué escrivà del rei Joan el Caçador i es convertí en una persona de la seva confiança. Tanmateix, després de la mort del Caçador, Metge fou processat per corrupció i traïció amb altres funcionaris, acusat de l'assassinat del rei i fer un ús indegut de diners públics. Arran d'aquestes acusacions, escrigué la seva obra mestra Lo somni.[3]

No obstant això, el 1398 fou absolt i passà al servei del rei Martí I fins a la mort del monarca (1410). Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 fou reintegrat progressivament en càrrecs oficials fins a la seva rehabilitació com a secretari de la Cancelleria Reial primer i com a secretari personal del rei després. Durant l'interregne i amb l'adveniment de Ferran d'Antequera el 1412, tornà a ser apartat dels afers d'estat. A partir d'aquest moment visqué com a privat i ciutadà honrat de Barcelona fins a la seva mort el 1413.[3]

Abans de Lo somni, Metge escrigué obres com Llibre de Fortuna e Prudència o Sermó humorístic i paròdic. També traduí obres com el llibre segon del poema llatí De vetula atribuït a Ovidi en aquella època, la història de Valter e Griselda del Decameró de Bocaccio, o El Griseldis del mateix autor (traduït a partir de la traducció al llatí de Petrarca).[3]

ContextModifica

Article principal: Humanisme català

Lo somni de Bernat Metge és considerada l'obra més important de l'humanisme en llengua catalana. Aquest moviment cultural i intel·lectual arriba a la Corona d'Aragó durant les dues últimes dècades del segle xiv i la primera meitat del segle xv (durant els regnats de Joan el Caçador, Martí l’Humà i Alfons el Magnànim), un fet que, sense trencar amb l'edat mitjana, introduirà algunes novetats en la producció literària de l'època. Així doncs, la literatura catalana es caracteritzarà per una tendència classicitzant que imita els autors clàssics com Ciceró, Tucídides, Plutarc, Aristòtil, Isop, Virgili, Horaci, Lucà, Ovidi o Sèneca, alguns dels quals seran traduïts al català en aquesta època, i que influiran clarament a autors com Bernat Metge o Joan Roís de Corella. Precisament la Cancelleria Reial, òrgan del qual Metge fou secretari, difondrà una prosa llatinitzant de caràcter jurídic i administratiu influïda per Ciceró,[4] un autor que influí clarament en la redacció de Lo somni amb un dels passatges de la República: «Somni d'Escipió».[5]

Quan Lo somni fou escrit l'any 1399 l'humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Aragó. Bernat Metge l'escrigué tot just després d'haver estat absolt de l'acusació a la qual ell i trenta-set consellers reials més havien estat sotmesos. Segons aquesta acusació, la mort de Joan el Caçador hauria estat causada per un mal suggeriment per part dels consellers. Aquesta mort tan sobtada era terrible des del punt de vista religiós, ja que el rei no havia rebut les atencions i les cerimònies necessàries perquè la seva ànima pogués anar al cel. Metge escrigué Lo somni com una defensa personal contra aquestes acusacions, per tal que la seva innocència quedés fora de tot dubte. A més, un dels altres objectius de l'obra era el de guanyar-se el favor del nou rei i la nova reina, Martí l'Humà i Maria de Luna. De fet, gràcies a Martí l'Humà, aconsegueix el seu propòsit amb Lo somni i a partir de 1399 es reintegra progressivament en càrrecs oficials fins que és rehabilitat com a secretari de la Cancelleria Reial primer i com a secretari personal del rei després.[3]

ArgumentModifica

Primer llibreModifica

Al començament de l'obra, Bernat Metge narra que mentre es troba tancat injustament a la presó, s'adorm i rep en somnis la visita de l'ànima del rei Joan el Caçador que havia mort feia poc:[6]

« Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi (segons que despuis clarament a llur vergonya s’és demostrat), mas per sola iniquitat que m’havien, o per ventura per algun secret juí de Déu, un divendres, entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me vénc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passegé un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar sobre lo llit, e sobtosament, sens despullar, adormí’m, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir. […]

E quan haguí ben remirat, especialment lo dessús dit hom de mija estatura, a mi fo vijares que veés lo rei En Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que poc temps havia que era passat d’aquesta vida, al qual jo llongament havia servit. E dubtant qui era, espaordí’m terriblement.

»
— Bernat Metge, Lo somni


El rei Joan I ve acompanyat de dos personatges de la mitologia dels quals de moment hom en desconeix la identitat. Metge dialoga amb Joan I que l'intenta convèncer de la immortalitat de l'ànima, atès que Metge es declara epicuri, és a dir, incrèdul. Finalment, Bernat acceptarà les idees del rei, però no ho farà per una qüestió de fe, sinó perquè considera que és l'opció més raonable. Això farà que Metge recuperi la felicitat, atès que per la teoria clàssica i medieval, la ignorància és una causa d'infelicitat. Aquest primer llibre reflecteix clarament el pensament humanista, ja que el protagonista ho posa en dubte tot i, a través del diàleg i l'argumentació racional, acaba formant-se una opinió al respecte.[6]

Segon llibreModifica

En el segon llibre, es coneix la identitat dels dos acompanyants del rei Joan, que són els personatges de la mitologia clàssica: el poeta Orfeu i l'endeví Tirèsies. Metge discuteix amb aquests dos personatges sobre temes d'actualitat com la mort sobtada del rei en una cacera. Això serveix per raonar les possibles causes de la mort, per parlar de quin deu ser el destí ultramundà del rei, i per reflexionar sobre la situació política del moment. El rei Joan I explica que el destí de la seva ànima no és l'infern, sinó el purgatori, on la seva ànima serà purificada per després poder anar al cel. Aquesta part és un element molt important en la defensa de la innocència de Bernat Metge. Finalment, també dialoguen sobre el Cisma que en aquell moment dividí la cristiandat occidental en dos.[6]

Tercer llibreModifica

En el tercer llibre, Orfeu conta la seva vida, i en acabat descriu l'infern en la línia de Sèneca, Virgili i Dante. També explica que fou un amant que ho abandonà tot per amor, un fet que porta a Tirèsies a parlar de l'amor i les dones. Tirèsies critica Metge pel fet de basar la seva felicitat en l'amor cap a la seva amant, un fet que porta a l'endeví a criticar de manera violenta les dones. Per fer-ho, Tirèsies empra fragments traduïts gairebé literalment del Corbaccio, de Boccaccio.[6]

Quart llibreModifica

Per contra, en aquest últim llibre Metge fa una lloança molt extensa a totes les dones, començant per l'Antiguitat i estenent-se al llarg de tota la història. Para una atenció especial a la reina Maria de Luna, ja que se'n vol guanyar el favor. També critica els homes, que considera superiors, i més tard comenta punt per punt els arguments contra les dones de Tirèsies. Finalment, el llibre acaba quan l'autor es desperta desconsolat del seu somni.[6]

ReferentsModifica

En aquesta obra, Bernat Metge recupera un tema present en obres clàssiques com el «Somni d'Escipió» de Ciceró o La consolació de la filosofia de Boeci. El primer es tracta d'un passatge del llibre IV de La República, uns obra molt difosa a Europa gràcies a la còpia amb comentaris que en feu Macrobi. De fet, autors renaixentistes com Petrarca o Boccaccio agafen aquestes obres com a referent per escriure Secretum vel (o De Crontemptu mundi) i el Corbaccio (o Il Laberinto d'Amore) respectivament. Metge se serví d'aquestes quatre versions del mateix tema com a inspiració per a l'elaboració de Lo somni, que és una barreja de totes aquestes fonts. A banda del títol que Metge pren del «Somni d'Escipió», es pot observar que l'ànima d'Escipió apareix en les mateixes circumstàncies que el rei Joan el Caçador. Tots dos s'apareixen al mig d'un somni angoixós que és utilitzat com a recurs per introduir la ficció narrativa i per justificar el diàleg amb dues figures il·lustres que ja han mort. Així doncs, la imitació d'aquesta obra per part de Bernat Metge és una mostra de la seva cultura clàssica i humanística.[7]

ReferènciesModifica

  1. «Lo somni». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 març 2022].
  2. Puig i Oliver, Jaume de «Sobre el lloc de la Filosofia en Lo Somni de Bernat Metge». Revista catalana de teologia, vol. 29, núm. 1, 2004, pàg. 179-188. ISSN: 0210-5551.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Bernat Metge». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 març 2022].
  4. VVAA. «Humanisme». A: Nou diccionari 62 de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62. 
  5. Vilanova, Antonio «La génesis de "Lo somni" de Bernat Metge». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1957–1958, pàg. 123–156.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Cingolani, Stefano Maria «Lo somni (1396-1399)» (en línia). Visat, 12, octubre 2011 [Consulta: 6 març 2022].
  7. Vilanova, Antonio «La génesis de Lo somni de Bernat Metge» (en castellà). Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1957–1958, pàg. 123–156.

Enllaços externsModifica

Vegeu texts en català sobre Lo somni a Viquitexts, la biblioteca lliure.