Tàngares

Les tàngares són un grup d'ocells de distribució americana, que formen la família dels tràupids (Thraupidae), dins l'ordre dels passeriformes. Tradicionalment, es reconeixien unes 240 espècies de tàngares, però la taxonomia d'aquest grup es troba en aquest moment en revisió. A mesura que aquestes aus van sent estudiades, es van produint reclassificacions dels tàxons. D'aquesta manera, els gèneres Euphonia i Chlorophonia, que abans es consideraven part de la família de les tàngares, ara són tractats com a membres dels fringíl·lids (Fringillidae), dins la seva pròpia subfamília (Euphoniinae). Així mateix, els gèneres Piranga, Chlorothraupis i Habia semblen pertànyer a la família dels cardinàlids (Cardinalidae).

Tàngares

Thraupidae
Tàngara bisbe, Thraupis episcopus
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Thraupidae Cabanis, 1847

Morfologia

Les tàngares són aus entre petites i mitjanes. L'espècie amb menys llargària és Conirostrum leucogenys, que fa 9 cm, amb un pes de 7 g, quasi igual que Cyanerpes nitidus. La de més llargària és Cissopis leverianus, amb de 28 cm 76 g de pes. La major és Sericossypha albocristata, amb un pes de 114 g i una llargària de 23 cm. Ambdós sexes són en general de la mateixa grandària. Aquestes aus tenen sovint colors brillants, però algunes són de color negre i blanc. Típicament, els mascles tenen colors més brillants que les femelles. Durant el primer any, tenen sovint colors més modests i són força diferents. La major part de les espècies tenen ales curtes i arrodonides. La forma del bec de cada espècie està relacionada amb els hàbits alimentaris de cadascuna.

Ecologia

Les tàngares estan restringides al nou món, sobretot als tròpics. Al voltant d'un 60% habiten Amèrica del Sud, i el 30% viuen als Andes. La majoria de les espècies són endèmiques d'una àrea relativament petita.

La majoria de tàngares viuen en parelles o en petits grups de 3-5 individus. Aquests grups poden consistir simplement en la parella i els seus fills. També es poden observar en esbarts d'una única espècie o de més d'una. Solen tindre vocalitzacions monòtones, però en alguns casos són bastants elaborades.

Són ocells omnívors, i la dieta en varia en funció dels gèneres. Se'ls ha vist menjar fruites, llavors, nèctar, flors i insectes. En molts casos, pleguen els insectes de les branques; altres espècies les cerquen al revers de les fulles, encara d'altres esperen a les branques fins que veuen un insecte volant i l'agafen a l'aire. Moltes d'aquestes espècies habiten en les mateixes zones, i aquestes especialitzacions eviten la competència.

L'època de reproducció comença entre març i juny a les zones temperades, i entre setembre i octubre a Amèrica del Sud. Algunes espècies són territorials, mentre que d'altres construeixen els seus nius més a prop. N'hi ha poca informació sobre el comportament reproductiu. Els mascles mostren les seves plomes brillants als potencials companys i mascles rivals. Els rituals de festeig d'algunes espècies impliquen reverències i aixecament de la cua.

La majoria fan els nius en les branques dels arbres. Alguns nius són gairebé globulars. Les entrades solen estar situades per un costat del niu. Els nius poden ser superficials o profunds. Les característiques i ubicació dels nius canvia amb els gèneres. La majoria de les espècies el fan en una àrea oculta per la vegetació densa. Encara no hi ha informació sobre els nius d'algunes espècies.

Ponen 3-5 ous. La femella cova els ous i construeix el niu, però el mascle pot alimentar la femella mentre aquesta cova. Ambdós sexes alimenten els joves. Cinc espècies tenen ajudants que els assisteixen en el treball de la cura de la pollada. Es creu que es pot tractar dels pollets de l'any anterior.

Taxonomia

D'acord amb la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 3.5, 2013) aquesta família està formada per 97 gèneres amb 373 espècies:

• Acanthidops, amb una espècie, Acanthidops bairdi
• Anisognathus, amb 5 espècies.
• Bangsia, amb 5 espècies.
• Buthraupis, amb 4 espècies.
• Calochaetes, amb una espècie, Calochaetes coccineus
• Calyptophilus, amb 2 espècies.
• Camarhynchus, amb 5 espècies.
• Catamblyrhynchus, amb una espècie, Catamblyrhynchus diadema
• Catamenia, amb 3 espècies.
• Certhidea, amb dues espècies.
• Charitospiza, amb una espècie, Charitospiza eucosma
• Chlorochrysa, amb 3 espècies.
• Chlorophanes, amb una espècie, Chlorophanes spiza
• Chlorornis, amb una espècie, Chlorornis riefferii
• Chrysothlypis, amb dues espècies.
• Cissopis leverianus, amb una espècie, Cissopis leverianus
• Cnemoscopus, amb una espècie, Cnemoscopus rubrirostris
• Compsospiza, amb dues espècies.
• Compsothraupis, amb una espècie, Compsothraupis loricata
• Conirostrum, amb 10 espècies.
• Conothraupis, amb dues espècies.
• Coryphospingus, amb dues espècies
• Coryphaspiza, amb 3 espècies.
• Creurgops, amb dues espècies.
• Cyanerpes, amb 4 espècies.
• Cyanicterus, amb una espècie, Cyanicterus cyanicterus
• Cypsnagra, amb una espècie, Cypsnagra hirundinacea
• Dacnis, amb 10 espècies.
• Delothraupis, amb una espècie, Delothraupis castaneoventris
• Diglossa, amb 18 espècies.
• Diuca, amb dues espècies.
• Dolospingus, amb una espècie, Dolospingus fringilloides
• Donacospiza, amb una espècie, Donacospiza albifrons
• Dubusia, amb una espècie, Dubusia taeniata
• Emberizoides, amb 3 espècies.
• Embernagra, amb dues espècies.
• Eucometis, amb una espècie, Eucometis penicillata
• Euneornis, amb una espècie, Euneornis campestris
• Geospiza, amb 6 espècies.
• Haplospiza, amb dues espècies.
• Hemispingus, amb 15 espècies.
• Hemithraupis, amb 3 espècies.
• Heterospingus, amb dues espècies.
• Idiopsar, amb una espècie, Idiopsar brachyurus
• Incaspiza, amb 5 espècies.
• Iridophanes, amb una espècie, Iridophanes pulcherrimus
• Iridosornis, amb 5 espècies.
• Lamprospiza, amb una espècie, Lamprospiza melanoleuca
• Lanio, amb 4 espècies.
• Lophospingus, amb dues espècies.
• Loxigilla, amb 4 espècies.
• Loxipasser, amb una espècie, Loxipasser anoxanthus
• Melanodera, amb dues espècies.
• Melanospiza, amb una espècie, Melanospiza richardsoni
• Melopyrrha, amb una espècie, Melopyrrha nigra
• Mitrospingus, amb dues espècies.
• Nemosia, amb dues espècies.
• Neothraupis, amb una espècie, Neothraupis fasciata
• Nephelornis, amb una espècie, Nephelornis oneilli
• Nesospingus, amb una espècie, Nesospingus speculiferus
• Nesospiza, amb 3 espècies.
• Orchesticus, amb una espècie, Orchesticus abeillei
• Oreomanes, amb una espècie, Oreomanes fraseri
• Oreothraupis, amb una espècie, Oreothraupis arremonops
• Orthogonys, amb una espècie, Orthogonys chloricterus
• Oryzoborus, amb 6 espècies.
• Paroaria, amb 6 espècies.
• Phaenicophilus, amb 2 espècies.
• Phrygilus, amb 11 espècies.
• Piezorina, amb una espècie, Piezorina cinerea
• Pinaroloxias, amb una espècie, Pinaroloxias inornata
• Pipraeidea, amb una espècie, Pipraeidea melanonota
• Platyspiza, amb una espècie, Platyspiza crassirostris
• Poospiza, amb 16 espècies.
• Pyrrhocoma, amb una espècie, Pyrrhocoma ruficeps
• Ramphocelus, amb 10 espècies.
• Rhodinocichla, amb una espècie, Rhodinocichla rosea
• Rhodospingus, amb una espècie, Rhodospingus cruentus
• Rowettia, amb una espècie, Rowettia goughensis
• Saltatricula, amb una espècie, Saltatricula multicolor
• Schistochlamys, amb dues espècies.
• Sericossypha, amb una espècie, Sericossypha albocristata
• Sicalis, amb 13 espècies.
• Spindalis, amb 4 espècies.
• Sporophila, amb 32 espècies.
• Stephanophorus, amb una espècie, Stephanophorus diadematus
• Tachyphonus, amb 8 espècies.
• Tangara, amb 49 espècies.
• Tersina, amb una espècie, Tersina viridis
• Thlypopsis, amb 6 espècies.
• Thraupis, amb 9 espècies.
• Tiaris, amb 5 espècies.
• Trichothraupis, amb una espècie, Trichothraupis melanops
• Urothraupis, amb una espècie, Urothraupis stolzmanni
• Volatinia, amb una espècie, Volatinia jacarina
• Wetmorethraupis, amb una espècie, Wetmorethraupis sterrhopteron
• Xenodacnis, amb una espècie, Xenodacnis parina
• Xenospingus, amb una espècie, Xenospingus concolor

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàngares