Tifaldó cerví marbrat
El tifaldó cerví marbrat[1] (Elaphomyces muricatus), també conegut per cerví marbrat[1] i tòfona de cérvol marbrenca,[2] és una espècie del grup dels tifaldons cervins, un tipus de tòfona de gleba pulverulenta. És una espècie que desprèn una olor suau que detecten primordialment els cèrvids que les desenterren i consumeixen[2][3]
Elaphomyces muricatus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Eurotiomycetes |
| Ordre | Eurotiales |
| Família | Elaphomycetaceae |
| Gènere | Elaphomyces |
| Espècie | Elaphomyces muricatus Fr., 1829 |
Notes nomenclaturals modifica
Va ser descrita per EM Fries (Syst. mycol. (Lundae) 3(1): 59, 1829)[4]
Descripció modifica
Bolets grans, de fins a 5 cm de diàmetre; de globosos a subglobosos o irregulars; ferms; de superfície bru canyella a bru groguenca
Peridi força gruixut; uniforme; verrucós, amb berrugues groguenques molt evidents; bru vermellós i marbrat de blanc en secció.
Gleba de jove de blanca a blanquinosa o gris-rosada, més tard bru negre, en madurar es converteix en una pols negrosa[3][5]
Distribució i hàbitat modifica
Comú; de solitari a en grups de nombrosos exemplars; tot l'any; en sòls silicis i calcaris; des de l'estatge subalpí a la terra baixa; en boscos de coníferes, vora pins, avet i pícea, també en els de planifolis, vora faig, roures, alzina, surera, càdec, bedoll, castanyer i avellaner[2][3][6]
Comentaris modifica
Espècie molt estesa i comú arreu d'Europa. Amb una gran variabilitat morfològica que ha afavorit que es descriguin tres varietats: Elaphomyces muricatus var. muricatus, E. muricatus var. reticulatus i E. muricatus var. variegatus.[3][5][7] Les diferències es basan en característiques del peridi i la presència d'una depressió basal.[3]
És molt proper el tifaldó cerví de roures (Elaphomyces quercicola).[3][5] Té el peridi bru ataronjat i cobert d'espines llargues i piramidals, alternades amb altres de verrucoses i còniques. Aquestes projeccions estan immerses en un conjunt de restes fibroses, micorrizes i miceliars, molt adherent i de difícil separació. .
Comestibilitat modifica
Sense interès culinari.[2] Són fongs que acumulen arsènic[8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Paz, A.; Bellanger, J.-M.; Lavoise, C.; Molia, A.; Ławrynowicz, M. «The genus Elaphomyces (Ascomycota, Eurotiales): a ribosomal DNA-based phylogeny and revised systematics of European 'deer truffles'». Persoonia - Molecular Phylogeny and Evolution of Fungi, 38, 1, 30-06-2017, pàg. 197–239. DOI: 10.3767/003158517X697309. PMC: PMC5645184. PMID: 29151633.
- ↑ «Systema mycologicum», 1829.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
- ↑ «Index Fungorum». [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ Braeuer, Simone; Borovička, Jan; Goessler, Walter «A unique arsenic speciation profile in Elaphomyces spp. (“deer truffles”)—trimethylarsine oxide and methylarsonous acid as significant arsenic compounds» (en anglès). Analytical and Bioanalytical Chemistry, 410, 9, 2018-03, pàg. 2283–2290. DOI: 10.1007/s00216-018-0903-3. ISSN: 1618-2642. PMC: PMC5849658. PMID: 29430602.