Timomac de Bizanci

Timomac (en llatí Timomachus, en grec antic Τιμόμαχος) fou un destacat pintor nascut a Bizanci que va florir a la meitat del segle I aC, si les informacions que dona Plini el Vell són certes.

Timomac de Bizanci

Nom original	(grc) Τιμόμαχος
Biografia
Naixement	valor desconegut Bizanci (Turquia)
Mort	segle I aC
Activitat
Ocupació	pintor
Activitat	(Floruit: segle I aC )

Juli Cèsar va comprar dues de les seves pintures, un Àiax i una Medea, (la segona probablement inacabada) per la immensa suma 80 talents àtics i les va dedicar al Temple de Venus Genetrix, i segons diu Plini (Timomaco Byzantius Caesaris Dictatoris actue Ajacem et Medeam pinxit) haurien estat pintades a l'època de la dictadura de Cèsar. Però segons la coneguda llista de pintors grecs que es podien veure a diverses ciutats, elaborada per Ciceró, hi havia a Cízic un Àiax i una Medea que podrien ser aquestes obres, però no en menciona l'autor. A partir d'aquí s'ha suposat que els dos quadres s'haurien pintat en una època molt anterior a Cèsar, quan la pintura grega era apreciada i coneguda per tothom. Per la forma que les cita Ciceró, que diu que eren conegudes a Roma, no és possible que fossin pintades en temps del dictador.

Marc Vipsani Agripa va comprar a Cízic dues pintures amb els nom Ajax i Venus i les va portar a Roma i s'ha sospitat que eren aquestes mateixes, tot i que parla d'una Venus i no d'una Medea. Les pintures de Cízic serien d'una època anterior (segurament del segle III aC), però no s'ha pogut arribar a una conclusió definitiva.

De les descripcions que en queden de les imatges es considera que la principal virtut de Timolau era l'expressivitat. Uns epigrames de l'Antologia grega en parlen. La Medea seria la seva obra mestra, i la va representar meditant sobre l'assassinat dels seus fills, pensant si s'havia de lamentar pels seus propis mals o per la mort dels fills. D'aquí es dedueix que l'habilitat de Timomac consistia en saber expressar les emocions que precedeixen a un acte horrible. Plutarc, que parla d'aquesta pintura, diu que era una d'aquelles obres d'art on l'artista representa actes no naturals (πράξεις ἄτοποι), que encara que abominem de l'acció representada lloem l'obra per la gran habilitat demostrada en presentar una acció futura. Altres epigrames de l'Antologia grega diuen que Timomac pintava a l'encàustica.

Plini menciona altres obres: Timomachi aeque laudantur Orestes, Iphigenia in Tauris, Lecythion agilitatis exercitator, Cognatio nobilium, Palliati quos dicturos pinxit, alterum stantem, alterum sedentem; praecipue tamen ars ei favisse in Gorgone visa est (Encara es lloen de Timomac un Orestes, una Ifigènia a la Tàurida, un mestre de gimnàstica anomenat Lecythion, una família noble, dues figures vestides amb túnica a punt de parlar, una dreta, l'altra asseguda, però l'èxit li va somriure sobretot amb la seva Gorgona).