Gorgones
Les gorgones[1] (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno, Euríale i Medusa. Les gorgones, les seves germanes, les grees, i possiblement les hespèrides, eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto. Eren tres triplets dels aspectes de la mateixa dea triple, provinent d'antigues deïtats terrestres. Sembla que el mite provenia d'Assíria, Egipte i Fenícia.[2]
DescripcióModifica
Les gorgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells, i ales d'or, la qual cosa indicava la seva naturalesa ctònica. Esteno i Euríale eren immortals i Medusa era l'única que era mortal. Tenien una mirada tan penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra.
La seva mítica existència està estretament vinculada a la de l'heroi Perseu, fill de Zeus i Dànae, que va donar mort a Medusa. Un cop morta, del seu cap nasqué Pegàs (Pegasus). Per a Homer[3] la gorgona és desconeguda com a figura mitològica, és només un cap fantasmal que viu en l'hades.
Segons el poeta grec Hesíode,[4] habitaven al llunyà occident, a l'altre costat de l'oceà, on es trobaven els límits de la nit.
Segons Diodor i Palèfat les gorgones habitaven les Illes Gòrgades al mar d'Etiòpia. L'illa més gran era la de Cerna. Henry T. Riley, comentant textos d'Ovidi, especula que aquestes illes podrien ser les Illes de Cap Verd.[5]
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Gorgona». enciclopedia.cat. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ Bartra, Agustí: Diccionario de mitología. Grijalbo, Barcelona, 1985. ISBN 84-253-1431-3
- ↑ Homer: L'Odissea (11, v. 636).
- ↑ Hesíode, Teogonia
- ↑ Ovidi, The Metamorphoses, commented by Henry T. Riley, ISBN 978-1420933956
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gorgones |
- Aguirre Castro, Mercedes: Las Gorgonas en el Mediterráneo Occidental.