Gòrgones
En la mitologia grega, les gòrgones[1][2] (o gorgones;[3] en grec antic: Γοργόνες) eren tres monstres marins: Esteno (Σθενώ), Euríale (Εὐρυάλη) i Medusa.[4] Eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto, juntament amb les seves germanes, les grees, i possiblement també les hespèrides. Eren tres triplets dels aspectes de la mateixa dea triple, provinent d'antigues deïtats terrestres. Sembla que el mite provenia d'Assíria, Egipte i Fenícia.[5]
Γοργόνες  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | grup de personatges de la mitologia grega |
| Context | |
| Mitologia | mitologia grega |
| Altres | |
| Símbol | Gorgon's head (en)  |
Descripció
modificaLes gòrgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells, i ales d'or, la qual cosa indicava la seva naturalesa ctònica. Esteno i Euríale eren immortals, i Medusa era l'única que era mortal. Tenien una mirada tan penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra.
La seva mítica existència està estretament vinculada a la de l'heroi Perseu, fill de Zeus i Dànae, que va donar mort a Medusa. Un cop morta, del seu cap nasqué Pegas. Homer[6] desconeix la gòrgona com a figura mitològica: és només un cap fantasmal que viu en l'Hades. Segons el poeta èpic Hesíode,[7] habitaven al llunyà occident, a l'altre costat de l'oceà, on es trobaven els límits de la nit.
Segons Diodor i Palèfat, les gòrgones habitaven les Illes Gòrgades, a la mar d'Etiòpia. L'illa més gran era la de Cerna. Riley, comentant textos d'Ovidi, especula que aquestes illes podrien ser les Illes de Cap Verd.[8]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, p. 218. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015. ISBN 9788441224223.
- ↑ «Gorgona». enciclopedia.cat. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. II) (en grec). Fundació Bernat Metge, 2012. ISBN 978-84-9859-200-9. «Aquestes eren Èsteno, Euríale i Medusa.»
- ↑ Bartra, Agustí: Diccionario de mitología. Grijalbo, Barcelona, 1985. ISBN 84-253-1431-3
- ↑ Homer: L'Odissea (11, v. 636).
- ↑ Hesíode, Teogonia
- ↑ Ovidi, The Metamorphoses, commented by Henry T. Riley, ISBN 978-1420933956
Bibliografia
modifica- Aguirre Castro, Mercedes: Las Gorgonas en el Mediterráneo Occidental.
Vegeu també
modifica